Ofensiva de Garcia Ramires (1141)
| Tipus | batalla  |
|---|---|
| Data | 1141 (Gregorià) |
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
1131 - 1134 | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Protagonistes | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Llegendes | |
L'Ofensiva de Garcia Ramires, rei de Pamplona és la campanya militar iniciada 1141 i que es perllongaria fins al 1146.
Context[modifica]
L'ofensiva s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió.
L'ofensiva[modifica]
L'ofensiva s'inicià el 1141, quan Garcia Ramires aprofità la conjuntura i traspassà amb les seves hosts la frontera d'Aragó. El febrer del 1141[1] saquejà Jaca, per passar després a ocupar Malón i Barillas. El 1142 també ocupà Pedrola, Sos del Rey Católico, Tarassona, Petilla de Aragón, Gallipienzo i amenaçà Saragossa.
Recuperació[modifica]
No seria fins a l'abril del 1144 quan es pogueren recuperar Sos del Rey Católico i Tarassona.
Segona ofensiva[modifica]
La segona meitat del 1146 es produirà una nova ofensiva navarresa que durà a l'ocupació de Tauste, Pradilla i Bierlas.
Conseqüències[modifica]
No s'arribà a una treva fins al novembre del 1146, amb la Pau de San Esteban de Gormaz.
Referències[modifica]
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel: Història, Volum 3
Bibliografia[modifica]
- Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, 1562-1580. Lib. II, cap. IV (castellà)