Al·lahu-àkbar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Al·lahu-àkbar —de l'àrab الله أكبرAllāhu akbar, «Déu és [el] més gran»— és una expressió anomenada takbir —en àrab تكبيرtakbīr—, molt utilitzada en el món musulmà en tant que exclamació informal o expressió formal de fe.

L'expressió està composta per la forma Allāhu, nominatiu d'Allāh, traduït per «[l'Únic] Déu», i la forma akbar, superlatiu de l'adjectiu kabīr «gran», traduït per «més gran».

Aquesta frase és recitada pels musulmans en moltes situacions diferents: per expressar la joia, en signe d'aprovació, per lloar un orador, com a crit de batalla o per donar-se ànims en cas de grans problemes. Igualment, sovint en comptes d'aplaudir, algú cridarà takbir! i la multitud respondrà en cor Al·lahu-àkbar!

Com a expressió formal de fe, el takbir és la primera frase de la crida a la pregària (àdhan) dita pel muetzí, és l'expressió que es fa servir per a indicar que l'oració comença (iqama) i després encara es diu per a indicar cada etapa de l'oració.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al·lahu-àkbar Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica]