Al final de les escales
The Changeling  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Peter Medak |
| Protagonistes | |
| Producció | Joel B. Michaels i Garth Drabinsky |
| Guió | William Gray i Russell Hunter |
| Música | Rick Wilkins |
| Fotografia | John Coquillon |
| Muntatge | Lou Lombardo |
| Distribuïdor | ITC Entertainment i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Canadà |
| Estrena | 1980 |
| Durada | 107 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Toronto i Colúmbia Britànica |
| Color | en color |
| Pressupost | 6.600.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de terror, thriller i cinema de misteri |
| Qualificació MPAA | R |
| Tema | mort del fill, dol, infanticidi, robatori d'identitat, investigació criminal, vida després de la mort, amagar i venjança |
| Lloc de la narració | Washington i Seattle |
| Època d'ambientació | dècada del 1970 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
           | |
Al final de les escales (títol original: The Changeling) és una pel·lícula de terror sobrenatural canadenca de 1980 dirigida per Peter Medak i protagonitzada per George C. Scott, Trish Van Devere, Jean Marsh i Melvyn Douglas. La seva trama segueix un compositor novaiorquès que es trasllada a Seattle a una mansió que creu que està embruixada. El guió es basa en els esdeveniments que l'escriptor Russell Hunter va afirmar que havia viscut mentre residia a la mansió Henry Treat Rogers al barri de Cheesman Park de Denver a finals de la dècada del 1960. Hunter va ser coguionista de la pel·lícula.[1] Està doblada al català.[2]
La pel·lícula va ser una de les primeres produccions canadenques que va gaudir d'un èxit internacional notable.[3] Va guanyar vuit premis Genie en la seva edició inaugural, inclòs el de millor pel·lícula, i va ser nominada a dos premis Saturn. Es considera una pel·lícula de culte[4] i una de les pel·lícules canadenques més influents de tots els temps.[5][6]
Argument[modifica]
John Russell se'n va de vacances amb la seva dona i la seva filla camí de la muntanya quan el seu cotxe s'espatlla. Mentre va a una cabina telefònica per a demanar ajuda, veu com la seva dona i la seva filla són atropellades per un camió. L'accident el porta a traslladar-se a Seattle, on lloga una mansió a un agent immobiliari qui li diu que la propietat ha estat buida des de fa dotze anys.
Producció[modifica]
El guió s'inspira en una sèrie de fenòmens inexplicables que el dramaturg Russell Hunter va afirmar haver experimentat quan va trobar un diari centenari en una habitació amagada que detallava la vida d'un nen discapacitat que els seus pares van mantenir aïllat. Va declarar que l'esperit d'un nen mort el va menar a una altra casa, on va descobrir restes humanes i un medalló d'or que portava el nom del nen mort. La mansió va ser enderrocada durant la dècada del 1980 i substituïda per un edifici d'apartaments.[1]
La pel·lícula es va finançar venent accions de 25.000 dòlars a 264 inversors, que després van obtenir un benefici de 9.229 dòlars per cada acció.[7]
Tot i que Al final de les escales està ambientada a Seattle, la majoria de les escenes es van rodar a les ciutats de la Colúmbia Britànica de Vancouver, Victoria i els seus voltants, excepte les escenes de la ciutat de Nova York, de l'aeroport Seattle-Tacoma, de l'Space Needle i de la Universitat de Washington.[8] L'interior de la mansió embruixada era una sèrie d'escenaris interconnectats als Panorama Studios de West Vancouver.[9] Peter Medak va ser el tercer director contractat per al projecte. Els seus predecessors, Donald Cammell i Tony Richardson, es van retirar a causa de «diferències creatives».[10] Medak va ser contractat amb només un mes per a facilitar la reescriptura del guió i la construcció del set.[11]
El director Martin Scorsese va fer aparèixer Al final de les escales a la seva llista de les 11 millors pel·lícules de terror de tots els temps.[12][13]
La banda sonora d'Al final de les escales va ser publicada per Percepto Records en CD el 21 de desembre de 2001 i es va limitar a 1.000 còpies.[14] El 13 d'abril de 2007, Percepto va publicar-ne una edició de luxe també limitada a 1.000 còpies.[15]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Rudolph, Katie. «A Denver House that Inspired a Horror Film». Denver Public Library, October 22, 2013. [Consulta: December 28, 2017].
- ↑ «Al final de les escales». esadir.cat. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «The Changeling and other Canadian movies you don't want to watch alone | The Star» (en anglès). thestar.com, 27-10-2013. [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ «Changeling | in arrivo un remake del film cult horror del 1980», 11-06-2020.
- ↑ «10 Canadian Film Gems You May Have Never Seen — But Should!» (en anglès americà). National Canadian Film Day. Arxivat de l'original el 2021-10-20. [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ «History of the Canadian Film Industry | The Canadian Encyclopedia». www.thecanadianencyclopedia.ca. [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ «Article clipped from National Post». National Post [Toronto, Ontario, Canada], 16-10-1982, pàg. 2.
- ↑ «Hatley Castle: Movies».
- ↑ Seeking out The Changeling 35 years later.
- ↑ Ebert, Roger. «The Changeling movie review & film summary (1980) | Roger Ebert» (en anglès). [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Director takes a peek through the looking glass». , April 25, 1980.
- ↑ Scorsese, Martin. «Martin Scorsese's Scariest Movies of All Time». The Daily Beast, October 31, 2015. Arxivat de l'original el January 28, 2019.
- ↑ Walsh, Mike. «An Appreciation of Bravo's '100 Scariest Movie Moments'». Bloody Disgusting, April 23, 2020.
- ↑ «Percepto Records - The Changeling», 25-10-2008. Arxivat de l'original el 2008-10-25. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Percepto Records - The Changeling - Deluxe Edition», 13-10-2007. Arxivat de l'original el 2007-10-13. [Consulta: 12 febrer 2024].
Bibliografia[modifica]
- Goodstein, P.H.. The Ghosts of Denver: Capitol Hill. Denver, Colorado: Life Publications, 1986. ISBN 0962216941.
- Muir, John Kenneth. Horror Films of the 1980s. 1. Jefferson, North Carolina: McFarland, 2012. ISBN 978-0-786-47298-7. OCLC 840902442.
- Nowell, Richard. Blood Money: A History of the First Teen Slasher Film Cycle. New York: Bloomsbury, 2010. ISBN 978-1-441-12496-8. OCLC 939942165.