Vés al contingut

Alba Sotorra i Clua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 04:06, 31 maig 2020 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaAlba Sotorra i Clua

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1980 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, muntadora, productora de cinema, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5159658 TMDB.org: 1459419
Twitter (X): AlbaSotorra Modifica el valor a Wikidata

Alba Sotorra Clua (Reus, 1980)[1] és una directora i productora de cinema documental catalana.[2] És la fundadora de la productora audiovisual Alba Sotorra S.L.[3]

Les seves pel·lícules tracten temes contemporanis controvertits[4] que involucren visions contraposades del món, relacionats amb conflictes polítics, socials i humans de l'actualitat.[5] El seu treball se centra sobretot en les històries humanes que reflexionen, des d'una perspectiva de gènere, sobre temes com la llibertat, la igualtat i la identitat.[6] Expliquen històries basades en personatges amb una forta narrativa, per un públic tant nacional com internacional.[7]

Els seus projectes més rellevants són els llargmetratges documentals Miradas desveladas (2008), Qatar la carrera (2011), Game Over (2015),[8] pel que va rebre un Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental, i Comandant Arian (2018), nominada als Premis Gaudí. Actualment està desenvolupant diversos projectes, entre ells el llargmetratge documental Francesca i l'Amor'’.

Biografia i formació

Neix a Reus el 1980. És llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Complutense de Madrid (2004) i Màster Europeu en Estudis Culturals per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2007).[9]

Ha treballat, filmat i viscut arreu del món, passant llargues temporades a l'Orient Mitjà, especialment a Síria, Turquia, Iran i Qatar.[10]

Ha realitzat diversos tallers d'escriptura de guió i direcció de documentals, entre ells: SOURCES2 (20010), Berlinale Talent Campus (2011), Dok. Incubator (2014), IDFA Academy (2015) i Producers Workshop (2017).[11] És membre de PROA (Associació de Productors) i CIMA (Associació de Dones Productores). Ha estat guardonada amb el premi a millor directora novel pel Col·legi de Directors de Catalunya el 2016.

Produccions

Comandant Arian (2018) [12]

A Comandant Arian, Sotorra s'endinsa a primera línia de la guerra de Síria per documentar la lluita de les dones kurdes del nord del país contra l'Estat Islàmic i la seva revolució feminista a Rojava. Sotorra segueix la comandant Arian, de 30 anys, qui forma part de les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ), un cos militar format exclusivament per dones l'any 2012, amb l'objectiu de protegir-se del Dáesh i de transformar la societat patriarcal en la qual viuen. En aquesta història, l'Arian guia un batalló cap a Kobane amb la missió d'alliberar la població que viu sota el jou del Dáesh i fa tot el possible perquè les seves companyes descobreixin el veritable sentit de la seva lluita.[13]

És el seu segon llargmetratge documental. Comandant Arian s'estrenà mundialment al Festival HOTDOCS el 2018 (l’únic festival de documentals de classe A), tingué la seva estrena europea al Sheffield Interntational Doc Fest (Anglaterra), fou nominat al Tim Hetherington Award, i la seva estrena asiàtica fou al Shanghai International Film Festival. És una coproducció de Boekamp & Kriegsheim (Alemanya), Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola i té el suport de Movistar+, l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i els fons de cinema Alemany Berlin Medienboard. També fou nominada als Premis Gaudí 2019, a la categoria de Millor pel·lícula documental.[14]

Portada documental Game Over (2015)

Game Over (2015) [15]

Llargmetratge documental que va guanyar el Gaudí a millor documental el 2016. També fou guardonat millor documental de nou realitzador al Festival Internacional Docs Barcelona i rebé una menció d’honor als premis Ciutat de Barcelona. Va tenir l'estrena internacional al Festival Internacional de Karlovy Vary. També ha competit al Festival de Màlaga, Documenta Madrid, al Planet Doc (Polònia) i al Festival Alcances de Càceres entre d’altres. Coproduït per Televisió de Catalunya, Televisión Española i amb el suport del Fons de Cinema d’Hamburg i l'ICEC.

Mirades desvelades (2008) [16]

Mirades desvelades és el retrat combatiu de dones artistes de Bòsnia, Turquia, Iran, Afganistan i Pakistan. Amb finançament de l'ICEC i de l’Institut Català de les Dones. Premiat com a millor documental al Festival de Cinema Invisible (Bilbao), al Festival de Cinema de Mollerussa i al Festival Internacional de Cinema REC (Tarragona). També ha participat al Guadalajara Internacional Film Festival (Mèxic), Karachi International Film Festival (Pakistan), Cines del Sur (Granada), Institut Cervantes de Tel Aviv (Israel), International Women Festival (Egipte), CCCB (Barcelona), Blue Apple Berlin (Alemanya). A més, s’ha retransmès a televisions de Portugal, Anglaterra, l'Índia i Veneçuela.

Qatar, The Race (2011) [17]

Documental filmat a Qatar. Estrena internacional al Planet Doc (Polònia). Coproduït per Televisió de Catalunya i DTM (Qatar).

Francesca i l'Amor [18]

Llargmetratge documental en desenvolupament seleccionat a l'EAVE, taller de desenvolupament de projectes, i que compta amb el suport de Creative Europe Desenvolupament de MEDIA i el desenvolupament i la producció de l'ICEC.

Referències

  1. ↑ [enllaç sense format] https://www.naciodigital.cat/reus/noticia/16591/reusenca/alba/sotorra/emporta/gaudi/millor/pellicula/documental
  2. ↑ Plantada, Esteve. «La directora catalana que va filmar la lluita feminista a la guerra de Síria». ElTemps.cat, 10-11-2018. [Consulta: 7 gener 2019].
  3. ↑ «About us» (en anglès). [Consulta: 17 gener 2019].
  4. ↑ s.r.o, Appio Digital. «Alba Sotorra | DOKweb» (en anglès). [Consulta: 17 gener 2019].
  5. ↑ «Alba Sotorra en Filmin» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 gener 2019].
  6. ↑ «Alba Sotorra». [Consulta: 17 gener 2019].
  7. ↑ «Alba Sotorra». [Consulta: 17 gener 2019].
  8. ↑ «Alba Sotorra». L'Alternativa. (CCCB). [Consulta: 19 novembre 2015].
  9. ↑ SALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. Fotografia. Audiovisual, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2016.
  10. ↑ «Biografía de Alba Sotorra - Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes». [Consulta: 17 gener 2019].
  11. ↑ «Alba Sotorra Clua — Network — EAVE». [Consulta: 17 gener 2019].
  12. ↑ «Commander Arian» (en anglès). [Consulta: 9 gener 2019].
  13. ↑ «Alba Sotorra retrata la lluita de les dones kurdes». El Nacional, 09-11-2018. [Consulta: 13 juny 2019].
  14. ↑ Sotorra, Alba. «Un ejército de mujeres». TEDxReus, 18-07-2018. [Consulta: 13 juny 2019].
  15. ↑ «Game Over» (en anglès). [Consulta: 9 gener 2019].
  16. ↑ «Unveiled Views» (en anglès). [Consulta: 9 gener 2019].
  17. ↑ «QATAR THE RACE» (en anglès). [Consulta: 9 gener 2019].
  18. ↑ «Francesca i el amor» (en anglès). [Consulta: 9 gener 2019].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alba_Sotorra_i_Clua&oldid=23700372»