Albert Espinosa i Puig

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Albert Espinosa)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbert Espinosa i Puig
Albert Espinosa i Puig.jpg
Biografia
Naixement 5 novembre 1973 (45 anys)
Barcelona
Educació Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya
Activitat
Ocupació Escriptor, guionista, enginyer, director de cinema, periodista, actor i novel·lista
Gènere artístic Dramatúrgia, literatura i cinema

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: espinosa_albert IMDB: nm1181159
Modifica les dades a Wikidata

Albert Espinosa i Puig (Barcelona, 5 de novembre de 1973), enginyer industrial de formació, és guionista de teatre, cinema i televisió, actor de teatre, director de teatre i cinema català.

És autor del llibre El món groc i de la novel·la Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo.[1] Va escriure, dirigir i protagonitzar el film No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré.[1] També fou el guionista d'altres pel·lícules com Planta 4a, La teva vida en 65 i Deu ser que ningú és perfecte.[1]

En la seva vessant com a actor, va rebre el premi a actor revelació pel seu paper en la sèrie Abuela de verano.[1] També és director, autor i actor teatral en la seva companyia de teatre, anomenada Pelones, així com columnista d'El Periódico de Catalunya i col·laborador de diversos programes de ràdio.[1]

El gener de 2011 s'inicià l'emissió a TV3 de la sèrie de televisió Polseres vermelles, amb guió d'Albert Espinosa.[1] El juny de 2019, en ocasió de l'entrevista realitzada al programa de TV3 Al cotxe!, explicà amb duresa la seva lluita contra el càncer durant la infantesa, amb sessions de quimioteràpia i radioteràpia que fan que els òrgans fallin abans, fins a tal punt que preveié la data de la seva mort el 23 d'abril de 2023.[2]

Llibres publicats[modifica]

El món groc (2008)[modifica]

El món groc és el primer llibre publicat per Albert Espinosa, eminentment autobiogràfic, on explica com ha viscut al llarg de la seva vida amb el càncer que li diagnosticaren als 13 anys, i que li ha suposat haver de viure sense la cama esquerra, el pulmó esquerre i part del fetge. Segons Espinosa, el llibre va sobre el que va aprendre del càncer i com es pot aplicar a la vida diària. Aquest llibre va inspirar la sèrie Polseres vermelles. [3][4]

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo (2010)[modifica]

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo va sobre un noi, en Marcos, que acaba de perdre la seva mare, ballarina, i una trucada canvia la seva vida.

Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue’m vine (2011)[modifica]

Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue’m vine fou la seva tercera novel·la. Publicada el 2011, va ser el llibre amb més èxit de la diada de Sant Jordi d'aquell any.[5][6]

Brúixoles que busquen somriures perduts (2013)[modifica]

Brúixoles que busquen somriures perduts es publicà en català i castellà el 21 de març del 2013.[7] En aquesta obra, Espinosa planteja la idea d’Arxipèlag de sinceritat. Segons el Gremi de Llibreters, la novel·la d'Espinosa Brúixoles que busquen somriures perduts va ser la segona més venuda de la Diada de Sant Jordi del 2013, en la seva traducció al català, i la novena, en l'edició castellana.[8] Al llarg de la tarda d'aquell dia de Sant Jordi, hi va haver certa polèmica al voltant de l'obra d'Espinosa i de la de Pilar Rahola, El carrer de l'Embut, ja que totes dues obres van ser incloses pel Gremi de Llibreters en l'apartat d'obres mediàtiques, categoria que normalment inclou llibres centrats només en l'augment de vendes de Sant Jordi.[9] El protagonista de la novel·la va a veure al seu pare, director de cinema retirat, que a causa d'una malaltia està perdent la memòria.[10] El fet que el seu pare estigui malalt xoca amb la mala relació que ha existit sempre entre tots dos. El protagonista haurà de lluitar amb aquests dos sentiments divergents. Aquesta obra reflexiona sobre la maduresa, les decepcions i les segones oportunitats, en què el protagonista necessita aprendre a perdonar i perdonar-se al llarg d'una trama en la qual ha d'assumir que la veritat és el més important.[11]

El món blau. Estima el teu caos (2015)[modifica]

El món blau. Estima el teu caos és la nova novel·la de l’Albert Espinosa; una història que enllaça amb El món groc i Polseres vermelles i amb la que es tanca una trilogia de colors que parlen de vida, de lluita i de mort.

Espinosa ens introdueix en una narració d'aventures i emocions sobre un grup de joves que s’enfronten a un gran repte: revelar-se contra un món que intenta endreçar el seu caos.

A través de cinc personatges, una illa i una recerca incessant per viure, l’autor torna a introduir-nos en el seu univers particular amb una història que es desenvolupa en un món oníric i fantàstic, amb un inici contundent i un desenllaç ple d’esperança i de llum.

Els secrets que mai no t'han explicat (2016)[modifica]

Quan naixem ningú no ens proporciona un manual per aprendre a viure, ni instruccions per ser feliç. I, tanmateix, trobar la felicitat no és pas tan difícil. En realitat, hi ha uns quants secrets per viure en aquest món que potser ningú no s’ha pres mai la molèstia d`’explicar-te. Per això, Albert Espinosa ha volgut compartir amb tu en aquest llibre els seus secrets, aquells que ha anat descobrint al llarg de la vida i fan que se senti viu, els que li han fet servei i tot el que ha après en el transcurs del seu extraordinari recorregut.

Els secrets que mai no t’han explicat no és un llibre normal, escrit per ser llegit sense més ni més; està pensat perquè cada persona l’inspiri i seIl faci seu.

El que et diré quan et torni a veure (2017)[modifica]

«Les promeses se les emporta el vent, hem d’evitar que bufi.»

A El que et diré quan et torni a veure, Albert Espinosa construeix un relat en el qual un pare i un fill emprenen junts una recerca que els durà a enfrontar-se amb el passat.

Una novel·la que enganxa, plena de valentia i d'acció, i que, gràcies a l’original estil de l’autor, emocionarà i sorprendrà els lectors mitjançant els girs inesperats d’una trama única.

Filmografia[modifica]

Obres de teatre[modifica]

  • 2006: Idaho y Utah (nanas para nenes malitos)
  • 2009: El fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals
  • 2013: Els nostres tigres beuen llet

Guardons[modifica]

Nominacions

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «TV3 estrena "Polseres vermelles", una sèrie creada per Albert Espinosa». TV3, 19-01-2011. [Consulta: 21 gener 2011].
  2. Navarro, Jennifer. «Albert Espinosa posa data a la seva mort en una entrevista molt commovedora». ElMón.cat, 11-06-2019. [Consulta: 20 juny 2019].
  3. López, Lourdes «Albert Espinosa: "No estoy preocupado por la versión que Spielberg haga de mi historia, al contrario"». La Vanguardia, 28-10-2014 [Consulta: 4 setembre 2014].
  4. «El món groc». El garrotxí, 25-07-2012 [Consulta: 4 setembre 2014].
  5. «Albert Espinosa encapçala les llistes de més venuts en català i castellà». diari Ara, 23 març del 2011.
  6. El llibre
  7. «Albert Espinosa publicarà la novel·la 'Brúixoles que busquen somriures perduts' el 21 de març». Ara, 22-02-2013 [Consulta: 30 desembre 2015].
  8. «El Gremi de Llibreters publica una nova llista dels més venuts sense distincions entre mediàtics i no mediàtics». Ara, 24-04-2013 [Consulta: 30 desembre 2015].
  9. «Pilar Rahola troba "molt indecent" i una "imbecil·litat" que el Gremi de Llibreters hagi inclòs el seu llibre entre els mediàtics de Sant Jordi». Ara, 24-04-2013 [Consulta: 30 desembre 2015].
  10. Albert Espinosa, Brúixoles que busquen somriures perduts. Editorial Rosa dels Vents (2013)
  11. «‘Brúixoles que busquen somriures perduts,’ la nova novel·la d’Albert Espinosa.». L'illa dels llibres perduts, 22-01-2013 [Consulta: 30 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]