Vés al contingut

Aldoè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Aldoè de Rouen)
Plantilla:Infotaula personaAldoè, o
Audoè de Rouen

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Ouen de Rouen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAudoenus Rotomagensis; francès: Ouen, Audoen, Dadon
609 Modifica el valor a Wikidata
Sancy-les-Cheminots (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 686 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Clichy (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Saint-Ouen (Rouen) 
Bisbe de Rouen Rouen
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà, escriptor Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme, luteranisme
Festivitat24 d'agost
IconografiaRobes de bisbe
Patró deRouen
Família
PareAutharius Modifica el valor a Wikidata
GermansRado
Adon de Jouarre Modifica el valor a Wikidata

Aldoè o Audoè, en francès Ouen o Dadon (Sancy-les-Cheminots, Picardia, 609 - Clichy-sur-Seine, Illa de França, 24 d'agost de 684) fou un aristòcrata franc, conseller de diversos reis merovingis i bisbe de Rouen. És venerat com a sant a l'Església catòlica i l'ortodoxa.

Abadia de Saint-Ouen (Rouen), lloc d'enterrament del sant bisbe

Va néixer a prop de Soissons en una família noble de Nèustria i fou educat al monestir de Saint-Médard de Soissons, on conegué els sants Columbà i Faró de Meaux. Encara jove, entrà al servei de Clotari II i a la cort conegué altres personalitats, com Vandregisil, Romà, Desideri de Caors o Sulpici el Pietós, després canonitzats. El seu successor Dagobert I el feu conseller seu, càrrec que també va tenir amb el seu fill Clodoveu II. També aconsellà santa Batilde, esposa de Clodoveu i regent en nom de Clotari III.

Laic encara, el 636 Audoè va fundar l'abadia de Rebais, de monjos columbanians procedents de Luxeuil. El 640 fou elegit bisbe de Rouen i el 13 de maig de 641 fou ordenat bisbe. El 644 va convocar el sínode de Chalon-sur-Saône per combatre la simonia; va afavorir les missions d'evangelització dels pagans i la difusió dels monestirs, especialment els columbanians, fundant-ne els de Fontenelle i Jumièges. Va escriure una Vita Eligii, explicant la vida del seu bon amic Eloi de Noyon.

Morí el 684 a Clichy, prop de París i fou sebollit al monestir de Saint-Pierre de Rouen, anomenat llavors de Saint-Ouen.

Enllaços externs

[modifica]