Amílcar Cabral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAmílcar Cabral

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Amílcar Lopes da Costa Cabral Modifica el valor a Wikidata
12 setembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Bafatá (colònia de la Guinea Portuguesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1973 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Tsévié (Togo) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortExecució extrajudicial Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFortalesa de São José da Amura Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Tècnica de Lisboa
Institute for African Studies (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, agricultura i poesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Casa dos Estudantes do Império Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, agrònom, politòleg, escriptor, enginyer agrònom, enginyer, poeta Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (1956–1973)
Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola Modifica el valor a Wikidata
MovimentAnticolonialisme Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAbel Djassi Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsIva Cabral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm3668111 Musicbrainz: d8da1ede-4326-4179-8cf9-371f2864e025 Modifica el valor a Wikidata

Amílcar Cabral (pronunciat: [ɐmilkaɾ kɐbɾal]), també conegut pel nom de guerra Abel Djassi, (Bafatá, Guinea Bissau, 12 de setembre de 1924 - Conakry, 20 de gener de 1973) fou un enginyer agrícola, escriptor i activista polític guineà, màxim dirigent de la revolució independentista de la Guinea Portuguesa. També va ser un dels líders anti-colonials més importants d'Àfrica liderant el moviment nacionalista a Guinea Bissau i Cap Verd, i la posterior guerra d'independència. Va ser assassinat vuit mesos abans de la declaració unilateral d'independència de Guinea Bissau.[1][2][3]

Primers anys[modifica]

Cabral va néixer el 12 de setembre de 1924 a Bafatá (Guinea-Bissau) en una família originària de Cap Verd, fill de Juvenal Antônio Lopes da Costa Cabral i d'Iva Pinhel Évora. Va rebre l'educació secundària al Liceu Gil Eanes a Mindelo, i més endavant a l'Instituto Superior d'Agronomia de Lisboa, a la capital portuguesa i aleshores també de l'imperi colonial que governava el seu país i el dels seus pares. Essent estudiant d'agronomia a Lisboa va fundar moviments estudiantils que s'oposaven a la dictadura de Salazar a Portugal i que promovien la causa de l'alliberament nacional de les colònies portugueses a l'Àfrica.[4][5]

Va tornar a l'Àfrica a la dècada del 1950, on va tenir un rol central en promoure les causes de la independència de les colònies portugueses.[6] Va ser el fundador el 1956 del Partido Africano da Independéncia da Guiné e Cabo Verde (PAIGC) i un dels fundadors del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA) el mateix any, juntament amb Agostinho Neto, que va conèixer a Portugal, i amb altres nacionalistes angolesos.[7]

Guerra d'independència[modifica]

Trobada d'Amílcar Cabral amb el president romanès Nicolae Ceaușescu el 1972

Des de 1963 fins al seu assassinat el 1973, Cabral va ser el dirigent del moviment guerriller del PAIGC a la Guinea Portuguesa contra el govern de la metròpoli, i que va iniciar una de les guerres d'independència més exitoses de la història africana recent.[8] L'objectiu del conflicte era el d'aconseguir l'alliberament tant per la Guinea Portuguesa com per Cap Verd. Durant el transcurs del conflicte, i la captura de territori als portuguesos, Cabral es va convertir en el líder de facto d'una gran porció del que més endavant s'anomenaria Guinea-Bissau.[9][10]

Cabral va crear camps d'entrenament a Ghana amb el permís de Kwame Nkrumah per a preparar soldats per al conflicte. Cabral va entrenar els seus lloctinents amb diverses tècniques que incloïen pràctiques de conversa que els dotaren de capacitats de comunicació efectiva per a ajudar a mobilitzar els caps tribals de Guinea per a donar suport al PAIGC. Aviat Cabral es va adonar que l'esforç de la guerra només es podia mantenir si les seves tropes s'alimentaven i aprenien a viure de la terra juntament amb la totalitat de la població. Essent agrònom, va poder instruir les seves tropes a ensenyar als camperols del país tècniques millorades de conreu per tal d'augmentar la productivitat i ser capaços d'alimentar les seves famílies i tribus, així com als soldats. Quan no estaven lluitant, els soldats del PAIGC es dedicaven a conrear els camps amb la població local.[11][12][13]

Cabral i el PAIGC també van instaurar un sistema de basar que funcionava segons el principi del troc i van aconseguir que béns d'ús comú estiguessin disponibles al camp a preus més baixos que els que oferien els propietaris de botigues colonials. Durant la guerra, Cabral també va muntar un hospital itinerant per a dotar a les seves tropes d'atenció mèdica i millorar la qualitat de vida del país, gràcies a dotacions de la Unió Soviètica i Suècia. Els basars al principi eren només a un lloc, però després esdevingueren també itinerants, ja que eren un objectiu comú dels atacs del règim portuguès.

Assassinat[modifica]

Mural amb la figura de Cabral a la Fundació Amílcar Cabral a Praia (Cap Verd)

El 1972, Cabral va començar a formar una Assemblea Popular per a preparar-se per a la independència de Guinea-Bissau, però el seu rival al PAIGC, Inocêncio Kani, ajudat per agents secrets portuguesos infiltrats dins del partit, li va disparar, assassinant-lo. El pla del govern portuguès, que finalment va fracassar, era d'aliar-se amb el rival de Cabral per a després arrestar-lo i empresonar-lo sota custòdia de les autoritats portugueses. L'assassinat tingué lloc el 20 de gener de 1973 a Conakry. El seu germanastre, Luís Cabral, va esdevenir posteriorment el dirigent de la branca de Guinea-Bissau del partit i finalment esdevingué president del país independent.[14][15][16]

Juntament amb les seves funcions de líder guerriller, Cabral rebé molta consideració internacional com un dels més importants pensadors africans del segle xx i per les seves contribucions intel·lectuals per formular un marc teòric cultural, filosòfic i històric per justificar i explicar els moviments pro-independència, com mostren els seus escrits i intervencions en públic.[17][18][19]

Pel·lícules basades en la seva vida[modifica]

  • El pensament polític de Cabral i el seu rol en l'alliberament de les dues colònies està inclòs a la pel·lícula Sans Soleil del francès Chris Marker.[20][21] També apareix en el documental portuguès Amílcar Cabral (2000).
  • El documental Cabralista, finalista de la secció documental del Festival Internacional de Cinema de Cap Verd, va aparèixer el 2011.

Referències[modifica]

  1. ↑ Enciclopèdia Larousse (en castellà). vol. 4, p. 1299. ISBN 978-972-759-924-0. 
  2. ↑ Chilcote, Ronald H. Amílcar Cabral's Revolutionary Theory and Practice: A Critical Guide (en anglès). L. Rienner Publishers, 1991. ISBN 978-1-55587-058-4.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  3. ↑ Martin, G. African Political Thought (en anglès). Springer, 2012-12-23. ISBN 978-1-137-06205-5.  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  4. ↑ «Amilcal Cabral’s Family» (en anglès). Council for the Development of Social Science Research in Africa. Arxivat de l'original el 2020-06-26. [Consulta: 29 maig 2024].
  5. ↑ «Amilcal Cabral’s Biography» (en anglès). Council for the Development of Social Science Research in Africa. Arxivat de l'original el 2020-07-05. [Consulta: 29 maig 2024].
  6. ↑ Rabaka, Reiland. Africana Critical Theory: Reconstructing the Black Radical Tradition, from W.E.B. Du Bois and C.L.R. James to Frantz Fanon and Amilcar Cabral (en anglès). Lexington Books, 2009. ISBN 978-0-7391-2886-2.  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  7. ↑ Lopes, Rui; Barros, Víctor «Amílcar Cabral and the Liberation of Guinea-Bissau and Cape Verde: International, Transnational, and Global Dimensions» (en anglès). The International History Review, 42, 6, 01-11-2020, pàg. 1230–1237. Arxivat de l'original el 2020-07-01. DOI: 10.1080/07075332.2019.1703118. ISSN: 0707-5332 [Consulta: 29 maig 2024].
  8. ↑ Lopes, Carlos «Amílcar Cabral» (en portuguès). CIDAC: Cooperação, Informação, Desenvolvimento, núm. 2, juliol 1994. Arxivat de l'original el 2024-05-29.
  9. ↑ Martínez, Luis. «La independencia del África lusófona: una revolución traicionada» (en castellà). El Orden Mundial, 11-12-2017. Arxivat de l'original el 2024-02-29. [Consulta: 29 maig 2024].
  10. ↑ Rico, Alberto. La guerra en la Guinea Portuguesa (1963-1974).  Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine.
  11. ↑ Halter, Marilyn; Johnson, Violet Showers. «Resistance and Rapprochement». A: African & American: West Africans in Post-Civil Rights America (en anglès). NYU Press, 2014-08-29. ISBN 978-0-8147-6058-1.  Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  12. ↑ Varela Barraza, Hilda «Vida y pensamiento de un africano excepcional: Amílcar Cabral» (en castellà). Estudios de Asia y África, 58, 2, 2023-08, pàg. 375–389. Arxivat de l'original el 2024-05-29. DOI: 10.24201/eaa.v58i2.2918. ISSN: 2448-654X [Consulta: 30 maig 2024].
  13. ↑ Pérez Rabasa, Jeremías. «Amílcar Cabral, revolución e independencia | Afroméride» (en castellà). Página 12, 12-09-2023. Arxivat de l'original el 2024-05-29. [Consulta: 29 maig 2024].
  14. ↑ «Editorial: No quadragésimo aniversário, o olhar para a frente» (en portuguès). Expresso das Ilhas, 16-01-2013. Arxivat de l'original el 2013-01-26. [Consulta: 29 maig 2024].
  15. ↑ «Amilcal Cabral’s Assassination» (en anglès). Council for the Development of Social Science Research in Africa. Arxivat de l'original el 2019-05-07. [Consulta: 29 maig 2024].
  16. ↑ «African Independence Party for Guinea and Cape Verde | political party, Africa» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2021-06-02. [Consulta: 23 maig 2021].
  17. ↑ Bali, Guin Guin. «AMÍLCAR CABRAL, EL VISIONARIO» (en espanyol europeu). Cosal Uviéu, 16-01-2013. Arxivat de l'original el 2024-05-30. [Consulta: 29 maig 2024].
  18. ↑ Dias, Luciana «Conexões periféricas no pensamento de Amílcar Cabral». Wirapuru: Revista Latinoamericana de Estudios de las Ideas, 3, 2021, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2024-05-30. ISSN: 2452-5901 [Consulta: 30 maig 2024].
  19. ↑ «O Pensamento de Amílcar Cabral e a Educação» (en portuguès de Portugal). Observatório das Políticas de Educação e Formação, 25-05-2023. Arxivat de l'original el 2024-05-29. [Consulta: 29 maig 2024].
  20. ↑ «From Toy Story to Psycho: the 100 greatest films of all time». The Telegraph, 08-09-2017. Arxivat 19 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  21. ↑ «The Greatest Documentaries of All Time | Sight & Sound». British Film Institute. Arxivat de l'original el 2017-01-26. [Consulta: 30 maig 2024].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amílcar Cabral
  • Web del documental Cabralista (portuguès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amílcar_Cabral&oldid=33563209»