Anna Grau i Àrias

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Anna Grau i Àrias

2019 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Catalunya
12 març 2021 – 12 maig 2024

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - periodisme (1985–1990) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora, novel·lista, política Modifica el valor a Wikidata
PartitCiutadans - Partit de la Ciutadania (2019–2024) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParellaFernando Sánchez Dragó (2016–2017) Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): annagrauarias LinkedIn: anna-grau-8b395329 Modifica el valor a Wikidata

Anna Grau i Àrias (Girona, 21 de setembre de 1967) és una periodista i escriptora catalana, llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona.[1]

Trajectòria com a periodista[modifica]

Ha treballat per diversos mitjans de comunicació, com Catalunya Ràdio o el diari Avui, diari del qual va ser corresponsal a Madrid del 1998 al 2005. Posteriorment, es traslladaria als Estats Units on treballaria com a corresponsal del diari ABC a Nova York del 2007 al 2011, i posteriorment es dedicaria a exercir d'analista política i cultural per a una àmplia pluralitat de mitjans incloent RTVE, La Sexta, TV3, la cadena SER, Onda Cero, EsRadio, Telemadrid, Onda Madrid, El Español, The New Barcelona Post i The Objective.[2][3]

A la seva tornada a l'Estat espanyol s'establí a Madrid, on seguí escrivint pel diari ABC, i a més es convertí en sòcia fundadora del mitjà de comunicació Cuarto Poder, a més d'incorporar-se com a analista política a la ràdio i la televisió.[4] Ha col·laborat amb programes com Al Rojo Vivo o La Sexta Noche, de La Sexta, La Mañana, de TVE, o Julia en la Onda, de Onda Cero. També ha participat de programes com Más vale tarde, de La Sexta, Buenos Días, de Telemadrid, i en espais literaris radiofònics amb la seva pròpia producció literària tant en castellà com català.[4]

Declaracions sobre política lingüística[modifica]

Les seves declaracions molt crítiques amb la política lingüística del govern de la Generalitat de Catalunya respecte a la llengua catalana, l'han portat a denunciar una suposada campanya d'assetjament i d'insults a les xarxes socials, denúncia per la qual ha rebut el suport i l'empara de les Asociaciones de Prensa de España (FAPE) i de l'Asociación de la Prensa de Madrid (APM), així com el suport exprés de nombrosos representants polítics com Ciutadans, PSC i del PP.[4] El nivell de les crítiques i també de les protestes contra Anna Grau s'accentuaren quan el 23 de novembre de 2020 Grau declarà a un programa de Televisió Espanyola anomenat Quién educa a quién que a Catalunya "hi ha una plataforma subvencionada per la Generalitat que espia els nens si parlen o no català al pati", referint-se a una campanya de Plataforma per la Llengua.[2][5] La suposada campanya d'espionatge resultaria ser però un estudi sociolingüístic qualitatiu i puntual dut a terme per Plataforma per la Llengua i publicat el juliol de 2019 amb el títol Estudi sociolingüístic als patis d'escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya.[6] Aquest estudi havia aplicat la metodologia de l'observació no participant, i senzillament s'havia fet l'observació sense controlar ni recollir dades de l'alumnat ni del professorat, segons declaracions de la vicepresidenta de l'entitat Mireia Plana.[7]

Carrera política[modifica]

Des de l'agost de 2019 assessorava la Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid governada pel Partit Popular. Però el 7 de gener de 2021, després que Fernando Sánchez Costa (llavors president de l'entitat Societat Civil Catalana) rebutgés una oferta informal de Ciutadans,[2] S'anunciaria que Anna Grau seria la 2a a la llista de Ciutadans per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquell mateix any.[8] Grau també era, des del juliol del 2020, la presidenta Societat Civil Catalana a Madrid,[9][10] una plataforma unionista espanyola pròxima a l'extrema dreta.[11] El fitxatge d'Anna Grau arribà després que Lorena Roldán, guanyadora de les primàries del partit de Ciutadans, fos apartada i en el seu lloc se situés Carlos Carrizosa, fet pel qual Roldán deixà la formació de Ciutadans per incorporar-se a les llistes del PP de número 2 per Barcelona amb Alejandro Fernández com a cap de llista.[12] Anna Grau, però, ja s'havia afiliat a Ciutadans l'11 de novembre del 2019, just el mateix dia que Albert Rivera, llavors líder del partit, dimitia després d'uns resultats electorals catastròfics que els van fer perdre 47 dels 57 diputats que tenien al Congrés espanyol.[13] Tot i que també havia estat a l'òrbita d'altres partits com el PP.[14] El febrer de 2023, fou designada per Ciutadans candidata a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 28 de maig de 2023.[15]

El 27 de març de 2024, anuncià que no es presentaria a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig d'aquell mateix any, i que decidia deixar la política activa i tornar al món de la comunicació. A les darreres eleccions municipals a Barcelona que s'havia presentat com a candidata de Ciutadans havia aconseguit un 1,1% dels vots quedant fora del consistori.[16]

Obra literària[modifica]

És també autora de diverses novel·les i assaigs, a més de responsable del canal de BookTube Libros por un Tubo.[17][3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Hurtado, Julio «Ciudadanos sitúa a Anna Grau como número dos por Barcelona». La Vanguardia, 07-01-2021 [Consulta: 7 gener 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Mascaró, Anna «Inés Arrimadas ficha como número dos por Barcelona a Anna Grau, líder de SCC en Madrid». Diari Ara, 07-01-2021 [Consulta: 7 gener 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Anna Grau». The Objective. [Consulta: 7 gener 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Jaén, Esther «Ciudadanos ficha a la periodista Anna Grau para las elecciones catalanas». Cuerto Poder, 07-01-2021 [Consulta: 7 gener 2021].
  5. ↑ Talegón, Beatriz «Anna Grau acusa al Govern de subvencionar a una plataforma que "espía a los niños en el recreo para comprobar si hablan catalán"». Diario16, 24-11-2020 [Consulta: 7 gener 2021].
  6. ↑ «Estudi sociolingüístic als patis d'escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya». Plataforma per la Llengua, 18-07-2019 [Consulta: 7 gener 2021].
  7. ↑ «El supuesto espionaje de niños en los patios fue un estudio puntual». Verificat, 25-11-2020 [Consulta: 7 gener 2021].
  8. ↑ García de Blas, Elsa «Ciudadanos ficha a la periodista Anna Grau como número dos a las elecciones en Cataluña». EL PAÍS, 07-01-2021 [Consulta: 7 gener 2021].
  9. ↑ «La escritora y periodista Anna Grau, nueva presidenta de Societat Civil Catalana Madrid». El Español, 30-07-2020 [Consulta: 7 gener 2021].
  10. ↑ «La periodista Anna Grau anirà de número 2 a la llista de Cs el 14-F». El Punt Avui, 07-01-2021 [Consulta: 7 gener 2021].
  11. ↑ Borràs, Jordi «Els vincles ocults de l'extrema dreta amb Societat Civil Catalana». Crític, 20-01-2015 [Consulta: 7 gener 2021].
  12. ↑ «Ciutadans fitxa Anna Grau com a número 2 per Barcelona el 14-F». Vilaweb, 07-01-2021 [Consulta: 7 gener 2021].
  13. ↑ Casillas Bayo, Juan «Inés Arrimadas ficha a Anna Grau para las elecciones catalanas». ABC, 07-01-2021 [Consulta: 7 gener 2021].
  14. ↑ «La periodista Anna Grau serà la número 2 de Cs el 14-F». NacióDigital, 07-01-2021 [Consulta: 7 gener 2021].
  15. ↑ MUÑOZ LÓPEZ, DAVID. «Begoña Villacís y Anna Grau encabezarán las elecciones municipales en las ciudades más importantes» (en castellà), 16-02-2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
  16. ↑ «Anna Grau no formarà part de les llistes de Ciutadans i deixa la política». [Consulta: 27 març 2024].
  17. ↑ «Homero con auriculares». Feria del Libro de Madrid, 01-06-2018 [Consulta: https://www.ferialibromadrid.com/evento/homero-con-auriculares/]. Arxivat 9 de gener 2021 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Grau_i_Àrias&oldid=33310985»