Annato

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fruit obert de l'arbre bixa (Bixa orellana), mostrant les llavors de les quals l'annato s'extreu; fotografiat a Campinas, Brasil (gener de 2009).

Annato, de vegades anomenat, també, en anglès, roucou o achiote, és un derivat dels arbres Bixa que creixen en regions tropicals d'Amèrica, usades per a produir un colorant alimentari de color groc a taronja i també com saboritzant. El seu aroma es pot descriure com lleugerament a pebre amb un toc de nou moscada.[1]

El colorant de l'annato es fa del seu pericarpi vermellós o de la polpa que envolta la llavor de las bixa (Bixa orellana L.). Es fa servir de colorant en molts formatges, (per exemple el cheddar, formatge Gloucester, gouda i brie), la margarina, mantega, arròs, gelats, i peix fumat. Encara que sigui un colorant d'un aliment natural s'han presentat casos d'al·lèrgies.

L'annato es fa servir a la gastronomia d'Amèrica llatina i el Carib a la vegada com colorant i saboritzant. Els natius d'Amèrica central i del Sud l'empren com pintura corporal i barres de llavis.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom científic de Bixa orellana L. és en record de l'explorador espanyol Francisco de Orellana que va explorar el riu Amazones.[2]

Es creu que l'annato es va originar al Brasil.[3] Els antics asteques li van donar el nom d'achiotl, i al segle XVI els mexicans el feien servir per pintar els manuscrits.[4]

Usos[modifica | modifica el codi]

Tavelles de Bixa orellana fotografiades a Kourou, Guaiana francesa l'octubre de 2006.

L'annato ha tingut molts usos a Amèrica incloent els de colorant alimentari, pintura corporal, tractament contra malalties cardíaques i malestar de l'estòmac, crema solar i repel·lent d'insectes.[5]

En moltes receptes llatinoamericanes es fa servir annato en plats d'origen espanyol que originalment portaven el safrà Al Brasil, tant l'annato com la bixa es diuen urucum, i també colorau.[6]

Colorant alimentari[modifica | modifica el codi]

Com a colorant alimentari l'annato té el codi E E160b. La part soluble en greix de l'extracte cru es diu bixina, la part soluble en aigua es diu norbixina, i les dues tenen el mateix codi E que l'annatoo.

Precaucions[modifica | modifica el codi]

Segons la WebMD, "l'annato és segur per la majoria de persones quan es fa servir en quantitats alimentàries. No se sap si l'annato és segur com a medicina"; ja que pot afectar el nivll de sucre de la sang" si es fa servir s'hauria de deixar de prendre "com a mínim dues setmanes" abans d'una intervenció de cirurgia.[7] La WebMD també demana precaucions, ja que es desconeix si afecta l'embaràs i l'alletament i que "pot causa al·lèrgia en persones sensibles"[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Encyclopedia of Spices». TheEpicentre.com. [Consulta: 2011-08-24].
  2. Lauro, Gabriel J.; Francis, F. Jack. Natural Food Colorants Science and Technology. New York: Marcel Dekker, 2000 (IFT Basic Symposium Series). 
  3. «Bija - Achiote». Indio.net. [Consulta: 2011-08-24].
  4. «Colorants Used During Mexico's Early Colonial Period». Stanford University. [Consulta: 2011-08-24].
  5. «Jamaican Annatto». GetJamaica.com.
  6. «New Crops from Brazil». Purdue University, 1990. [Consulta: 2011-08-24].
  7. «ANNATTO: Uses, Side Effects, Interactions and Warnings». WebMD, 1999-07-30. [Consulta: 2011-08-24].
  8. «What’s Up With Food Dyes?». Healthy Recipe Doctor. WebMD, 2010-07-09.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Allsop, Michael; Heal, Carolyn. Cooking With Spices. Vermont, USA: David & Charles, 1983. 
  • Lauro, Gabriel J.; Francis, F. Jack. Natural Food Colorants Science and Technology. New York: Marcel Dekker, 2000 (IFT Basic Symposium Series). 
  • Lust, John. The Herb Book. New York: Bantam Books, 1984. 
  • Rosengarten Jr., F. The Book of Spices. Pennsylvania, USA: Livingston Publishing Co., 1969. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]