Anton Schindler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anton Felix Schindler)
Infotaula de personaAnton Schindler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1795 Modifica el valor a Wikidata
Medlov Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1864 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Bockenheim Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBockenheim Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, historiador de la música, biògraf, musicòleg, escriptor, compositor Modifica el valor a Wikidata
Ocupadorteatre d'Aquisgrà Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFranz Wüllner Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Category:Schindler,_Anton Project Gutenberg: 39839 Modifica el valor a Wikidata

Anton Felix Schindler (13 de juny de 1795 – 16 de gener de 1864) va ser un músic austríac i un dels primers biògrafs de Beethoven, a qui va conèixer personalment, ja que en va ser secretari personal.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Meedl, Moràvia (actualment Medlov, República Txeca). Era un violinista competent, i va tocar en diverses agrupacions musicals. Va renunciar a la seva carrera de dret, i arribà a ser el primer violí el 1822 primer violinista del Theater in der Josefstadt i des de 1825, primer violinista en el Kärntnertortheater. Va conèixer Beethoven el 1814 i van seguir estant en contacte fins que el 1822 va anar a viure a la casa del compositor convertint-se en el seu secretari no remunerat.[1][2][3]

El 1825, hi va haver una ruptura en la relació amb Beethoven, i Karl Holz, un jove violinista i amic de Beethoven, es va convertir en el secretari durant un temps. Schindler va tornar a treballar amb Beethoven el 1826.[1][3]

Després de la mort de Beethoven el 1827, Schindler es va mudar a Budapest, on va ser professor de música. Al cap d'un parell d'anys, el 1829, va retornar a Viena. En 1831, es va traslladar a Münster on va ser director musical i a partir de 1835 va viure a Aquisgrà, on va ser director de música municipal fins al 1840. En aquest any, 1840, va aparèixer publicada la seva biografia de Beethoven. Van fer-se edicions posteriors que van aparèixer el 1845, el 1860 i el 1871.[1][3]

Posseïa una gran part de documents de Beethoven, en particular, uns 400 quaderns de conversa utilitzat per les persones amb les que va conversar Beethoven en els seus últims anys. Una part van ser comprats per la Real Biblioteca de Prússia a Berlín el 1845, i el conjunt incloïa 136 quaderns de conversa; la resta van seguir ens possessió de Schindler; se suposa que posteriorment van ser destruïts.[1][3]

Va morir a Bockenheim, a prop de Frankfurt del Main, a Alemanya.

La biografia de Beethoven[modifica]

La seva Biographie von Ludwig van Beethoven (La vida de Beethoven) va ser publicada per primera vegada el 1840 i, en una versió ampliada el 1860. L'obra va tenir una gran influència en les biografies posteriors de Beethoven. No obstant això, posteriors investigacions han desmuntat la credibilitat de Schindler. Tot i que ja a la dècada de 1850, les inconsistències dels escrits de Schindler eren tan clares que van motivar a Alexander Wheelock Thayer per iniciar investigacions de cara a la seva pròpia biografia, pionera, va ser a partir de la dècada de 1970 que aparegueren una sèrie d'articles musicològics molt crítics amb les dades aportades per Schindler.[4] Hi ha demostrades falsificacions o altres alteracions observades en els Llibres de Converses de Beethoven (en els quals va inserir moltes línies apòcrifes després de la mort de Beethoven) i també clares exageracions sobre el període en què va estar amb el compositor.[5]

The Beethoven Compendium va més lluny i afirma que la propensió de Schindler a la inexactitud i a la fabricació de dades va ser tan gran que virtualment res del que va escriure pot ser creïble sinó es recolza en altres evidències.[6] Desafortunadament, tal com apunta Maynard Solomon en la seva biografia de Beethoven, molts experts van acceptar el testimoni de Schindler com a base per a interpretar nombrosos aspectes de la vida i música del compositor abans que el problema fos completament resolt, així que no és una tasca fàcil separar els fets verídics de Schindler de les seves ficcions.[7] En l'edició revisada d'aquesta biografia (1998), Solomon va prendre altres mesures en relació a la seva primera edició i va suprimir les interpretacions basades en Schindler, excepte on els punts de vista de Schindler eren corroborats per altres fonts.[8] Un exemple: és el subtítol de la Sonata per a piano op. 31 n.º 2 en re menor, s'ha arribat a anomenar "La Tempesta" perquè, segons Schindler, Beethoven va dir que l'explicació per la seva música es podria trobar a La tempesta de Shakespeare. Segons el Beethoven Compendium l'asserció de Schindler en aquest tema és molt poc probable que sigui certa.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Paul Nettl, Beethoven Encyclopedia. Philosophical Library, Nova York, 1956.
  2. ↑ Anton Schindler Arxivat 2017-07-28 a Wayback Machine. Beethoven-haus Bonn Digital Archives, accés el 25 d'abril de 2014.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Schindler, Anton Felix Deutsche Biographie, accés el 25 d'abril de 2014.
  4. ↑ Vegeu Stadlen (1977), Goldschmidt (2013, p. 58, n. 138), Herre & Beck (1978), Beck & Herre (1979), Howell (1979), Newman (1984).
  5. ↑ Vegeu Tellenbach (2014, p. 287 i següents)
  6. ↑ Cooper 1991, p.52
  7. ↑ Solomon, p. 12
  8. ↑ Solomon, p. 28.
  9. ↑ Cooper. Beethoven Compendium, p. 149.

Bibliografia[modifica]

  • Albrecht, Theodore. «Anton Schindler as destroyer and forger of Beethoven's conversation books: A case for decriminalization». A Music's Intellectual History, RILM 2010, p. 168-181.
  • Beck, Dagmar & Herre, Grita. «Anton Schindlers fingierte Eintragungen in den Konversationsheften» [Registres falsos d'Anton Schindler en els Llibres de converses.] A Harry Goldschmidt (ed.): Zu Beethoven. Aufsätze und Annotationen. [Sobre Beethoven. Assajos i anotacions.] Leipzig, 1979.
  • Comini, Alessandra. The Changing Image of Beethoven: A Study in Mythmaking. Sunstone Press, 2008. ISBN 978-0-86534-661-1
  • Cooper, Barry (ed.). The Beethoven Compendium, Ann Arbor, MI: Borders Press, 1991. ISBN 0-681-07558-9
  • Herre, Grita & Beck, Dagmar. «Einige Zweifel an der Überlieferung der Konversationshefte» [Alguns dubtes sobre els Llibres de conversa.] Bericht über den Internationalen Beethoven–Kongreß Berlin 1977. Leipzig, 1978.
  • Howell, Standley. «Beethoven's Mälzel Canon. Another Schindler Forgery?». A The Musical Times, 120 (1642):987-990. A: Harry Goldschmift (ed.). Zu Beethoven. Aufsätze und Dokumente, vol. 2, p. 163-171. Berlín: Neue Musik, 1979, 1984.
  • Morris, Edmund. Beethoven: the universal composer. HarperCollins, 2005. ISBN 978-0-06-075974-2
  • Newman, William S. «Yet Another Major Beethoven Forgery by Schindler?». A The Journal of Musicology, 3 (4):397-422, otoño, 1984.
  • Solomon, Maynard. Beethoven. Schirmer Trade Books: 1998. ISBN 978-0-82-567268-2.
  • Stadlen, Peter. «Schindler's Beethoven Forgeries». A The Musical Times, 118 (1613):549-552, juliol de 1977.
  • Tellenbach, Marie-Elisabeth: Beethoven and his "Immortal Beloved" Josephine Brunsvik. Her Fate and the Influence on Beethoven's Œuvre. Trad. John E Klapproth. CreateSpace, 2014.
  • Thayer, Alexander Wheelock. Ludwig van Beethoven's Leben, 5 vol., Berlín 1866-1908 (vol. 4 & 5 pòstumament, ed. Hugo Riemann).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Schindler
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anton_Schindler&oldid=32397339»