Antoni Ferrandis Monrabal

Antoni Ferrandis Monrabal

Monument a Ferrandis, de Rafael Orellano, al passeig Marítim de València
Biografia
Naixement	28 febrer 1921 Paterna (Horta Nord)
Mort	16 octubre 2000 (79 anys) València
Causa de mort	malaltia pulmonar obstructiva crònica
Activitat
Ocupació	actor
Activitat	1950 - 2000
Premis
(1993)  Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts

Antoni Ferrandis Monrabal (Paterna, l'Horta Oest, 28 de febrer de 1921 - València, 16 d'octubre de 2000) va ser un actor valencià. Nascut el 28 de febrer del 1921 a Paterna (València). Passada la Guerra d'Espanya va ser mestre, ja que havia iniciat estudis de Magisteri, tot i que la seua verdadera passió seria el teatre. El seu primer paper al teatre va ser a Edipo, al costat de Francisco Rabal, el 1950. En els seus temps de jove va destacar en diverses pel·lícules, anys més tard va ser un dels grans protagonistes del cinema espanyol. Conegut per interpretar el personatge Chanquete en la sèrie de televisió Verano azul el 1981. Va morir el 16 d'octubre del 2000 a l'hospital Quirón de València a 79 anys per problemes cardiorespiratoris.

Biografia

La professió d'actor no va ser el seu primer treball, ja que va estudiar magisteri i en finalitzar els seus estudis va començar a exercir com a mestre. No obstant això, com que era un gran aficionat al teatre, compaginava la seva professió amb la seva participació en obres representades per companyies petites. Però l'any 1952 li va sorgir una gran oportunitat, quan li van oferir un paper en la representació de "La muerte de un viajante", ni més ni menys que amb Francisco Rabal com a company de repartiment. Antonio va saber aprofitar aquesta oportunitat, i la seva bona interpretació li va fer possible introduir-se en la companyia del Teatre María Guerrero.

Pel que fa al cinema, el seu debut va tenir lloc el 1953, amb la pel·lícula "Ha desaparecido un pasajero", dirigida per Alejandro Perla. Després d'aquest treball, Ferrandis va començar a treballar en una pel·lícula després d'una altra, arribant a participar al llarg de la seva vida a més de cent llargmetratges, com "Tristana","El verdugo" o "L'escopeta nacional".

Alguns dels seus llargmetratges han marcat una fita en la història del cinema espanyol, com "Volver a empezar", de José Luis Garci, que va aconseguir per primera vegada un Óscar per a Espanya. O "Mi querida señorita", de Jaime d'Armiñán, que va causar commoció en ser tractat en una pel·lícula espanyola per primera vegada el tema del transvestisme amb una gran sensibilitat i respecte. Pel que fa a la televisió, va intervenir en una gran quantitat de programes de teatre i sèries, com "Canyes i fang", "Cuentos y leyendas", "Hora 11", "Estudio 1", "Del dicho al hecho" o "Tiempo y hora", entre altres.

Malgrat com de fructífera que va ser la seva carrera, i dels seus grans treballs tant en el teatre com en la petita i la gran pantalla, Ferrandis és recordat per gran part del seu públic pel seu paper de Chanquete en la sèrie "Verano azul", que li va atorgar de cop molta més fama de la qual havia pogut aconseguir amb tots els seus treballs. Això fins al punt que una gran part del públic el coneix pel nom de l'entranyable pescador al qual va donar vida, Chanquete, en comptes de pel seu propi.

Ferrandis va guanyar molts premis i reconeixements al llarg de la seva vida, dels quals podem destacar el Premi Nacional de Teatre el 1970, el Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics en els anys 1972, 1975 i 1976, i el Premi Ondas l'any 2000. Antonio Ferrandis va morir el dia 16 d'octubre de l'any 2000. Ens ha deixat títols, a part dels ja citats, com "Extramuros", "Réquiem por un campesino español", "Jarrapellejos" o "Biba la banda!".

Filmografia principal

Cinema

• El verdugo de Luis García Berlanga (1963)
• Fata Morgana de Vicente Aranda (1965)
• Sor Citroën de Pedro Lazaga (1967)
• Mi querida señorita de Jaime de Armiñán (1972)
• L'escopeta nacional de Luis García Berlanga (1977)
• Volver a empezar de José Luis Garci (1982)
• Memorias del General Escobar, de José Luis Madrid (1984)
• Rèquiem per un camperol de Francesc Betriu (1985)
• Puta misèria de Ventura Pons (1987)
• Jarrapellejos d'Antonio Giménez-Rico (1987), candidat al Goya

Televisió

Gran Teatro (1961) Hombre, ese desconocido, El (1963) Novela (1963, 1964, 1972, 1973) Confidencias (1963-1965) Estudio 3 (1964) Primera fila (1964-1965) Estudio 1 (1965, 1966, 1967, 1972) Tiempo y hora (1965-1967) Fábulas (1968-1970) Al filo de lo imposible (1970) Sospecha (1971) Del dicho al hecho(1971) Hora once (1971-1972) Las doce caras de Eva (1971)

Teatro de siempre (1972) Ficciones(1973) Noche de teatro (1974) Suspiros de España (1974) Cuentos y leyendas (1975) Cañas y barro (1978) Verano azul (1981) Clase media (1987) Primera función (1989) Séptimo cielo, El (1989) Del Miño al Bidasoa (1990) Tango (1992) Juntas, pero no revueltas (1996)

Teatre

Muerte de un viajante (1952) d'Arthur Miller Historia de un resentido (1956), de Joaquín Calvo Sotelo Tiestes (1956), de Séneca. Las brujas de Salem (1957) d'Arthur Miller El vendaval (1957), de Jean Anouilh La herencia (1957), de Joaquín Calvo Sotelo Tito Andrónico (1957). La estrella de Sevilla (1957), de Lope de Vega. Una muchachita de Valladolid (1958), de Joaquín Calvo Sotelo El cielo dentro de casa (1958), d'Alfonso Paso La visita de la vieja dama (1959), de Friedrich Dürrenmatt Don Juan Tenorio (1959) La Orestiada (1959), de Esquilo Don Juan Tenorio (1959), de José Zorrilla Comedia para asesinos (1960), de James Endharad Eloísa está debajo de un almendro (1961), d'Enrique Jardiel Poncela El anzuelo de Fenisa (1961), de Lope de Vega Cerca de las estrellas (1962), de Ricardo López Aranda La bella malmaridada (1962), de Lope de Vega

Soledad (1962) de Miguel de Unamuno La difunta (1962). de Miguel de Unamuno Los caciques (1962), de Carlos Arniches La loca de Chaillot (1962). El cerezo y la palmera (1962) de Gerardo Diego Juana de Lorena (1962), de Maxwell Anderson Los verdes campos del Edén (1963) El jardín de los cerezos (1963), d'Antón Chéjov El proceso del arzobispo Carranza (1964) Intermezzo (1965), de Jean Giraudoux Noche de San Juan (1965), de Ricardo López Aranda La dama duende (1966), de Pedro Calderón de la Barca El señor Adrián, el primo (1966) La cabeza del Bautista,(1967) de Ramón María del Valle-Inclán La rosa de papel, (1967) de Ramón María del Valle-Inclán La enamorada del rey, (1967), de Ramón María del Valle-Inclán Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1968) Enrique Jardiel Poncela Macbett (1973), d'Eugène Ionesco

Premis i nominacions

Any	Premi	Categoria	Títol	Resultat
1966	Fotogramas de Plata	Millor intèrpret de televisió	Tiempo y hora	Guanyador
1966	Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics	Millor actor	Posición avanzada	Guanyador
1972	Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics	Millor actor de repartiment	Vente a ligar al Oeste	Guanyador
1974	Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics	Millor actor	¿... Y el prójimo?	Guanyador
1974	Karlovy Vary International Film Festival	Millor actor	¿... Y el prójimo?	Guanyador
1975	Círculo d'Escritores Cinematográficos	Millor actor secundari	Los nuevos españoles El amor del capitán Brando	Guanyador
1976	Círculo de Escritores Cinematográficos	Millor actor protagonista	La casa grande	Guanyador
1977	Círculo de Escritores Cinematográficos	Millor actor	Retrato de familia	Guanyador
1982	Fotogramas de Plata	Millor intèrpret de televisió	Verano azul	Nominat
1982	TP de Oro, Espanya	Millor actor	Verano azul	Guanyador
1982	Premis Oscar	Oscar a la millor pel·lícula estrangera	Volver a empezar	Guanyador
1983	Fotogramas de Plata	Millor actor de cinema	Volver a empezar	Nominat
1989	Premis Goya	Millor actor	Jarrapellejos	Nominat
1992	Múrcia Setmana del Cinema Espanyol	Menció especial	El juego de los mensajes invisibles	Guanyador
2000	Premi Ondas			Guanyador

Altres

• Generalitat Valenciana: Distinció al Mèrit Cultural (1993)
• Consell de Ministres: Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts (1993)
• Premi Nacional de Teatre (1970)
• "Fill Predilecte" de Paterna "
• "Fill adoptiu de la ciutat de València"
• "Fill adoptiu de la ciutat de Nerja"
• Coet d'Or i Medalla d'Or d'Intercomparses de Paterna.
• L'Encomana de l'Orde del Mèrit Civi