Antoni Lucchetti i Farré
  | |||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 11 de setembre de 1940 Barcelona | ||||||||||||||||||||||
 Diputat al Parlament de Catalunya | |||||||||||||||||||||||
| 23 de juliol de 1980 – 28 de juliol de 1987 | |||||||||||||||||||||||
| - → | |||||||||||||||||||||||
| President | Jordi Pujol i Soley | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Barcelona | ||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Advocat i economista. | ||||||||||||||||||||||
| Partit | PSUC | ||||||||||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||||
| Germans | Francesc Lucchetti i Farré i Alfred Lucchetti i Farré | ||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Antoni Lucchetti i Farré (Barcelona, 11 de setembre de 1940) és un actor, director de cinema, advocat i polític català, germà dels també actors Francesc i Alfred Lucchetti i Farré.
Biografia
Llicenciat en ciències econòmiques i en dret, i doctor en Història Econòmica. De 1962 a 1975 fou director comercial d'una empresa del ram de l'electrònica, el 1976 fou economista per al Ministeri de Comerç i Turisme d'Espanya i de 1976 a 1980 per a la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.[1]
El 1963 començà treballant amb els grups del teatre independent El Camaleó i La Pipironda. El 1968 va realitzar amb Agustí Coromines i Casals el curtmetratge de denúncia No se admite personal, on mostrava als aturats de Barcelona que esperaven que se'ls donés feina a la Plaça d'Urquinaona.
Alhora milità en el PSUC, del que el 1977 en fou nomenat membre del comitè central, del comitè executiu i del secretariat. Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984 formà part de la Comissió Mixta de Valoracions dels Traspassos del Parlament de Catalunya. De 1984 a 1986 fou director dels Serveis d'Hisenda de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Va ser regidor per Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona durant dos mandats (1986-1994).
Durant la crisi del PSUC dels anys 1980 va donar suport al secretari general Francesc Frutos i Gras, i des del 1986 a Rafael Ribó i Massó. Quan el sector més prosoviètic abandonà el PSUC per a fundar el Partit dels Comunistes de Catalunya va romandre fidel al PSUC i continuà com a membre del Comitè Central. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona de 1987 a 1995, on destacà per la seva actitud crítica al projecte de Barcelona Olímpica de Pasqual Maragall. Des de 1995 fins a 2006 ha estat professor del Departament d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona.
El 1996 la seva actitud crítica a Iniciativa per Catalunya el va dur a promoure una candidatura alternativa en la IV Assemblea d'IC i a la fundació de PSUC viu. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 va promoure la candidatura d'Esquerra Unida i Alternativa amb Izquierda Unida, el PCC i PSUC viu, però no fou escollit.
Actualment exerceix com advocat penalista i és membre del Grup CATORZEDABRIL, dedicat al teatre de la memòria històrica. Segueix militant al PSUC Viu.
Referències
Enllaços externs
- Crònica d'una mirada de Le Monde Diplomatique, amb una petita biografia.
- Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans per Pelai Pagès i María Teresa Martínez de Sas, p. 804.