Antonio Domínguez Ortiz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntonio Domínguez Ortiz
Biografia
Naixement18 octubre 1909 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 2003 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiEloy Bullón Fernández Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistoria moderna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador social, historiador, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Sevilla
Universitat Internacional Menéndez Pelayo
Universitat de Califòrnia
Universitat de Madrid
Universitat de Granada
IES Beatriz Galindo Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Real Academia de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba
Acadèmia Britànica
Reial Acadèmia de la Història
Instituto de Estudios Madrileños
Real Academia Sevillana de Buenas Letras Modifica el valor a Wikidata
Interessat enHistòria moderna d'Espanya i Madrid Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antonio Domínguez Ortiz (Sevilla, 18 d'octubre de 1909 - Granada, 21 de gener de 2003) va ser un historiador espanyol.[1] [2][3] Va ser un dels millors especialistes en la Història espanyola de l'Antic Règim, en particular de la Història social.[cal citació]

Biografia[modifica]

Va néixer a la ciutat de Sevilla, fou batejat en l'església de San Pedro, i estudià al col·legi dels Escolapis. Després de cursar dos anys, va abandonar els seus estudis, dedicant-se a treballar en el taller de talla i ebenisteria del seu pare. El 1923 decideix reiniciar els seus estudis a l'Escola Normal de Magisteri, que va acabar el 1927.[4]

Posteriorment va ingressar en l'Institut de San Isidoro com a alumne lliure i després de superar el batxillerat universitari es va matricular en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Sevilla, secció Historia, es va llicenciar el 23 de setembre de 1932 amb la qualificació d'excel·lent i premi extraordinari. El 1933 va ser professor de l'Institut Murillo de Sevilla i poc després després de concurs oposició va ser professor auxiliar d'Història moderna i contemporània a la Universitat sevillana. Durant la Guerra Civil va ser mobilitzat a l'Arxiu de la Capitania General a Sevilla.[5]

El 10 de setembre de 1940 va aconseguir la càtedra numerari d'Institut, sent destinat inicialment a Palma, després va passar per Cadis i posteriorment a Granada on va romandre fins a 1968, any en què es va traslladar a Madrid, on va continuar la seva labor docent. Es va doctorar en Història per la Universitat Complutense. Va impartir cursos d'Història a les universitats de Sevilla, Granada, Madrid, Menéndez Pelayo i en la delegació espanyola de la Universitat de Califòrnia.

Va ser acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Història. Director del Boletín d'aquesta institució des de 1975 a 1979, de la qual va cessar a petició pròpia pel seu trasllat de residència a Granada. Va ser a més, acadèmic corresponent de la British Academy, Acadèmia d'Història de Veneçuela, Bones Lletres de Sevilla, Ciència, Belles arts i Nobles Arts de Còrdova i altres; membre de l'institut d'Estudis Madrilenys; i President d'Honor del Centre d'Estudis Històrics de Granada i el seu Regne.

D'altra banda, va ser orador visitant al III Congrés d'Estudis Espanyols i Portuguesos celebrat a Rutgers (Nova Jersey, 1972). Conferenciant a diverses universitats europees i americanes. Ponent en nombrosos congressos històrics a Espanya i l'estranger. Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials el 1982 per la realització d'aportacions essencials per al coneixement i la identificació d'Espanya en el seu passat, especialment durant els segles XVI, XVII i XVIII. També ha estat nomenat Fill Predilecte d'Andalusia i ha estat investit Honoris causa per la Universitat de Cadis, la Complutense de Madrid, la Central de Barcelona, la de Bordeus i les universitats de Granada, Sevilla i Còrdova.[6] Va morir als 93 anys.

En els seus estudis històrics introduí matèries econòmico-socials, matèries que fins aquells moment havien estat deixades de banda per la majoria dels historiadors. Així mateix s'interessà per temes controvertits, com la puresa de la sang i l'esclavitud a l'Espanya Moderna, la decadència del Casal d'Àustria així com els conflictes socials i religiosos dels segles xvi, xvii i xviii.

Obres[modifica]

  • Orto y ocaso de Sevilla (1946)
  • Política y hacienda de Felipe IV (1960)
  • La sociedad española en el siglo XVII (1963 y 1970)
  • La sociedad española en el siglo XVIII (1955)
  • El incremento demográfico y sus problemas (1966)
  • Crisis y decadencia en la España de los Austrias (1969)
  • Los judeoconversos en España y América (1971)
  • El Antiguo Régimen: los Reyes Católicos y los Austrias. Tomo III, Historia de España, Madrid, Alfaguara, 1973.
  • Las clases privilegiadas en la España del Antiguo Régimen(1973)
  • Hechos y figuras del siglo XVIII español(1973), Siglo XXI de España,ISBN 978-84-323-1321-9
  • Sociedad y Estado en el siglo XVIII español, (1976), 2010
  • El mosaico español, (1976), Urgoiti editores 2009 ISBN 978-84-935290-8-6
  • Historia de los Moriscos. Vida y tragedia de una minoría (en colaboración con Bernard Vincent). Madrid, Revista de Occidente, 1978; 2.ª ed. en Madrid, Alianza, 1985.
  • Historia de Andalucía (1980-1981).
  • Andalucía, ayer y hoy (1983).
  • La Sevilla del siglo XVII, Univ. de Sevilla, 1984 (tomo 5.º de la Historia de Sevilla), ISBN 84-7405-325-0
  • Política fiscal y cambio en la España del siglo XVII, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 1984.
  • Instituciones y sociedad en la España de los Austrias, Barcelona, Ariel, (1985), volumen misceláneo.
  • Carlos III y la España de la Ilustración (1988), Alianza, 2005 ISBN 978-84-206-5970-1
  • Las claves del despotismo español, 1715-1789, Barcelona, Planeta, 1990
  • Los judeoconversos en la España moderna, Madrid, Mapfre, 1992.
  • La sociedad americana y la corona española en el siglo XVII, Madrid, Marcial Pons, 1996.
  • Los extranjeros en la vida española durante el siglo XVII, Sevilla, Diputación, 1996 ISBN 84-88603-24-X
  • Estudios americanistas, Madrid, RAH, 1998
  • España, tres milenios de historia (2000), Madrid, Marcial Pons, 2007 ISBN 978-84-96467-51-4
  • La esclavitud en Castilla en la Edad moderna y otros estudios de marginados, Granada, Comares, 2003, ISBN 84-8444-771-5
  • En torno al municipio en la edad moderna, Centro Estudios Municipales y de Cooperación Internacional, 2006 ISBN 978-84-88282-76-7
  • Moriscos: la mirada de un historiador, Fundación El Legado Andalusí; Universidad de Granada, 2009 ISBN 978-84-96395-65-7
  • Colectivo, América y la monarquía española, Comares, 2010 ISBN 978-84-9836-671-6.
  • Estudios de la Inquisición española, Comares, 2010 ISBN 978-84-9836-681-5

Referències[modifica]

  1. ↑ Andreu Lorenzo, 2011, p. 139.
  2. ↑ «Académicos Numerarios - Relación de Medallas: 3». Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 10 novembre 2014].
  3. ↑ Jesús Arias y Alejandro V. García. «Antonio Domínguez Ortiz, el gran historiador de la España moderna, muere a los 93 años». El País, 22-01-2003.
  4. ↑ Antonio Domínguez Ortiz. BuenasTareas.com. Recuperado 02, 2011, de http://www.buenastareas.com/ensayos/Antonio-Dom%C3%ADnguez-Ortiz/1599326.html
  5. ↑ José Luis Comellas. Sobre Antonio Domínguez Ortiz.
  6. ↑ «Universidad de Cádiz». Arxivat de l'original el 2012-06-24. [Consulta: 15 octubre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Andreu Lorenzo, Laura Beatriz. «Domínguez Ortiz, semblanza de una coherencia vital» p. 138-148, 2011. Arxivat de l'original el 2013-06-11. [Consulta: 10 novembre 2014].
  • García Pedraza, Amalia, "Antonio Domínguez Ortiz y la historia de la minoría morisca", Historia social, 47 (2003), pp. 71–86.
  • Morgado García, A., "Domínguez Ortiz y el clero en la España moderna", Historia social, 47 (2003), pp. 29–51.
  • Rodríguez Bernal, N., "Marginados de hoy y de ayer en la obra de Antonio Domínguez Ortiz", Historia social, 47 (2003), pp. 113–125.
  • Entrevista y bibliografía de Domínguez Ortiz, en Los tiempos del presente, Cuatro.ediciones, 2001.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Antonio García y Bellido
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 3
1973 - 2003 		Succeït per:
Francisco Rodríguez Adrados
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonio_Domínguez_Ortiz&oldid=33194412»