Vés al contingut

Ilex

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Aquifoliàcia)
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Traducció incompleta i de baixa qualitat.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Infotaula d'ésser viuIlex Modifica el valor a Wikidata

Grèvol (Ilex aquifolium) fulles i fruits
Dades
Font deholly (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAquifoliales
FamíliaAquifoliaceae
GènereIlex Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicIlex aquifolium Modifica el valor a Wikidata
Espècies
Vora 600, vegeu més avall

Ilex és un gènere d'unes 600 espècies de magnoliofitins de la família Aquifoliaceae, i l'únic gènere existent d'aquesta família.

Morfologia i ecologia

[modifica]
El grèvol (Ilex aquifolium) és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils
Un arbust de grèvol amb una solitària baia vermella a l'hivern.

Les baies del grèvol són una mica tòxiques per als humans, encara que les seves propietats verinoses s'exageren i gairebé no es coneixen morts per aquesta causa. [1] [2] Són una menja extremadament important per a nombroses espècies d'ocells, i també són menjats per altres animals salvatges. A la tardor i al principi de l'hivern, les baies són dures i aparentment desagradables. Després de ser congelades o gelades unes quantes vegades, les baies s'estoven, i es tornen més suaus quant al seu gust. Durant les tempestes d'hivern, els ocells sovint es refugien als grèvols, que proporcionen refugi, protecció contra els predadors (per les seves fulles espinoses), i menjar. Les flors són menjades, de vegades, per la larva de l'arna Gymnoscelis rufifasciata. Un altre lepidòpter les larves del qual s'alimenten del grèvol, és la Bucculatrix ilecella (que s'alimenta exclusivament de grèvol) l'Ectropis crepuscularia. Generalment s'associa el boix grèvol a l'època de Nadal.

Després d'haver desenvolupat nombroses espècies que ara són endèmiques d'algunes illes i petites serralades, i de ser plantes altament útils, moltes classes de grèvol s'estan tornant ara rares. Les espècies tropicals estan seriosament amenaçades per la destrucció del seu hàbitat i la sobreexplotació, i com a mínim dues ja es poden donar per extintes, mentre que moltes altres amb prou feines sobreviuen.[3]

Usos

[modifica]
Tronc i fulles d'un bigarrat arbust de grèvol.
Ilex × altaclarensis.

En moltes cultures occidentals, el grèvol és un motiu nadalenc tradicional, utilitzat especialment en corones de flors. La fusta és pesada, dura i blanquinosa; un ús tradicional és per fer peces d'escacs, emprant el boix per a les peces blanques, i el banús per al negre. Uns altres usos inclouen torneria, treball d'incrustacions i com a llenya. Els telers durant els anys 1800 utilitzaven el boix per a la barra de filatura. El motiu d'això és perquè el grèvol és dens i es pot polir molt llis, mla barra era menys probable que s'hi enganxessin els fils que es feien servir per confeccionar la roba. Peter Carl Fabergé utilitzava el boix quan feia els Ous de Fabergé així com objectes petits, com ara segells de mà.

Moltes plantes de boix s'utilitzen àmpliament com a plantes ornamentals en jardins i parcs. Uns quants híbrids i nombrosos cultivars s'han desenvolupat per a usos de jardineria, entre ells els Ilex × altaclerensis (I. aquifolium × I. perado) i els Ilex × meserveae (I. aquifolium × I. rugosa).[4] Tot sovint el grèvol s'utilitza com a bardissa; les seves espinoses fulles fan difícil que s'hi pugui penetrar i a més són fàcils de podar i formar.[5] En heràldica, el boix s'utilitza per simbolitzar la veritat.

Entre els segles xiii i xviii, abans de la introducció dels naps, el grèvol es conreava per a ser usat com a pinso d'hivern per al bestiar i les ovelles.[6] Es preferien les varietats menys espinoses de grèvol, i a la pràctica les fulles que creixen prop de la part superior de l'arbre tenen lluny menys espines, la qual cosa els fa més adequats com a pinso.

Unes quantes espècies de grèvol s'utilitzen per fer tes herbals rics en cafeïna. La planta sud-americana yerba mate (Ilex paraguariensis) es bull per preparar les populars infusions conegudes amb el nom de mate i Chimarrão, i submergits en aigua fer el Tereré fred. La Guayusa (Ilex guayusa) és utilitzada tant com a estimulant com per barrejar amb l'enteogènic te ayahuasca; les seves fulles tenen el contingut conegut de cafeïna més alt de qualsevol planta. A Amèrica del Nord i Amèrica Central, el Yaupon (Ilex vomitoria), era utilitzat pels nadius del sud-est com a estimulant cerimonial i emètic conegut com "la beguda negra".[7] Tal com suggereix el nom, les propietats purgants del te eren un dels seus usos principals, més sovint en l'àmbit ritual. L'Ilex glabra és un substitut més suau de Yaupon i no té cafeïna. A la Xina, les fulles joves que broten de l'Ilex kudingcha són processades amb un mètode similar al del te verd per fer una tisana anomenada kǔdīng chá (苦丁茶 més o menys "te amargant de fulla de punta").

Taxonomia

[modifica]
  • Ilex anomala
    Ilex anomala
  • Ilex chinensis
    Ilex chinensis
  • Ilex pedunculosa
    Ilex pedunculosa
  • Ilex rotunda
    Ilex rotunda
  • Ilex verticillata
    Ilex verticillata
  • Ilex yunnanensis
    Ilex yunnanensis
  • Ilex aquifolium
    Ilex aquifolium

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilex
  1. ↑ Leikin, Jerrold Blair; Frank P. Paloucek. Poisoning & Toxicology Handbook, Third Edition. Hudson, Ohio USA: Lexi-Comp Inc., 2002, p. 1553. ISBN 9781930598775. 
  2. ↑ Turner, Nancy J.; P. von Aderkas. The North American Guide to Common Poisonous Plants and Mushrooms. Timberpress, 2009, p. 375. ISBN 9780881929294. 
  3. ↑ Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) (2007): 2007 IUCN Red List of Threatened Species: Ilex
  4. ↑ Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5
  5. ↑ Northumbria Police: Security starts at the Garden Gate
  6. ↑ Spray, M. (1981). Holly as a Fodder in England. Agricultural History Review 29 (2): 97. Disponible online Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine. (fitxer pdf). British Agricultural History Society.
  7. ↑ Cherokee: Gvnega adatasti (ᎬᏁᎦ ᎠᏓᏔᏍᏘ), Asi (ᎠᏏ).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ilex&oldid=33859958»