Ariet

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ariets)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Antoni Ariet i Barberis».
Infotaula d'armaAriet
Battering ram.jpg
Rèplica d'un ariet (Château des Baux, França)
Tipus maquinària de setge
Modifica dades a Wikidata
Ús d'un ariet. Il·lustració de 1845 de Knight, Charles. Old England: A Pictorial Museum.

Un ariet (del llatí, arĭete, amb el mateix significat)[1] és un giny de guerra per a abatre trams de muralla d'una fortificació. És una arma de setge ja de l'antiguitat, usada per trencar les portes o les parets fortificades. En la seva forma més simple, un ariet és tan sols un tronc gran i pesat, carregat per diverses persones i impulsat amb força contra un obstacle. Normalment, es componia d'una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó.

Fou usat ja pels antics assiris i després pels grecs i pels romans; era portat en un principi a braços d'un gran nombre d'homes, però ben aviat fou suspès per una o més cadenes a una biga horitzontal proveïda d'una coberta que protegia els soldats mentre donaven a l'ariet un ràpid moviment pendular.[2]

Als castells, els defensors procuraven prevenir els atacs dels ariets llançant obstacles moments abans que els atacants colpegessin la paret, usant cordes amb ganxos per immobilitzar el tronc, incendiant l'ariet, o sortint per sorpresa i atacar-los.

Els ariets encara s'utilitzen actualment per a diverses activitats, algunes vegades muntats sobre vehicles. Els equips SWAT utilitzen sovint ariets metàl·lics de dos mànecs per obrir les portes travades.

Tipus d'ariet[modifica | modifica el codi]

En els dissenys més sofisticats, els ariets eren impulsats amb una fona, i suportat amb cordes o amb cadenes dins d'un marc rodador, de manera que podien ser molt més grans i també es podien pivotar més fàcilment en contra de seu objectiu. En algunes ocasions, la punta de l'ariet seria reforçada amb un cap de metall i les parts vulnerables de l'ariet es reforçaven amb bandes metàl·liques. Molts ariets també comptaven amb cobertes protectores i parets laterals reforçades amb cuir o altres materials per prevenir que l'ariet fos atacat amb foc.

Alguns ariets no eren propulsats amb cordes o cadenes, sinó que anaven sobre rodets. Això donava als ariets un recorregut molt més gran, de manera que podien assolir una major velocitat abans de colpejar al seu objectiu i, per tant, podien ser més destructius. Aquest tipus d'ariet va ser usat ja per Alexandre el Gran, i va ser descrit per l'escriptor Vitruvi.

Van aparèixer diverses variacions de l'ariet com la barrina o broca, el ratolí, i l'arpó de lloc. Aquests eren més petits que un ariet i es podien utilitzar en espais més limitats.

Història[modifica | modifica el codi]

L’ariet cobert, una màquina desenvolupada al Pròxim Orient durant les campanyes del segon Imperi Assiri, va ser el sistema més emprat per batre els murs d'una ciutat. Existien diversos models, segons mostren els relleus dels palaus de Tiglath-Pileser III en els quals es pot veure la representació d'un ariet de doble punta actuant sota la protecció d'arquers, i Senaquerib, en què un ariet mòbil actua contra torres i muralles.

Ariet assiri

Diodor de Sicília[3] comenta que l'ariet va ser emprat per primera vegada a Grècia durant el setge de Samos pels atenesos, el 440 aC, sent el seu inventor Artemon de Clazòmenes, enginyer al servei de Pericles,[4] encara que diverses fonts descriuen l'ús de carcasses de fusta per aproximar-se a les fortificacions, en dates anteriors, com en el setge d'Elis.[5]

L'ariet, protegit per algun element, com una coberta reforçada amb pells per augmentar el seu gruix o impedir l'expansió de líquids inflamables, i sobre el que s'abocava aigua per impedir la combustió, era una estructura de balancí, dotada o no de rodes, que podia colpejar repetidament un punt del mur fins a aconseguir trencar la seva estabilitat.

L'exèrcit cartaginès va emprar profusament els ariets contra Sagunt aconseguint fer caure, segons escriptors clàssics com Livi,[6] una gran part dels murs ja des dels primers moments del setge, sense aconseguir, tot i així, que conquerissin la ciutat.

Al mateix temps que els cartaginesos introduïen l'ariet a la Mediterrània central[7] es van desenvolupar les tècniques per a dificultar-ne el seu ús. Enees Tàctic descriu diversos sistemes destinats a impedir que els ariets colpegin contra els murs,[8] procediments que no són, tanmateix, originaris de Grècia, ja que ja estan representats en els relleus de la ciutat assíria de Nimrud corresponents al regnat de Senaquerib (883-859 aC)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 26 octubre 2012]. Diccionari català-valencià-balear
  2. "Ariet", article de l’Enciclopèdia Catalana (accés el 13-07-08)
  3. Diodor Sícul, Biblioteca histórica, XII, 28
  4. Plutarc, Vida de Pericles, XXVII, 3
  5. Xenofont, Hel·lèniques, III, 1, 7
  6. Titus Livi, Historia de Roma desde su fundación, XXI, 7-8
  7. Marc Vitruvi Pol·lió arribà a afirmar, incorrectament, que l'ariet era una invenció cartaginesa. De Architectura, X, 13, 1
  8. Enees Tàctic: Poliorcética, XXXII, 3-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]