Arundhati Roy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArundhati Roy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 novembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Shillong (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióHinduisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Delhi
Lawrence School, Lovedale (en) Tradueix
Pallikoodam (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig, activisme, guionatge cinematogràfic, guionatge televisiu, drets de la dona, protecció mediambiental, interpretació, activitat literària i prosa Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Delhi Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciónovel·lista, guionista de cinema, guionista de televisió, activista política, assagista, escriptora, guionista, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1995 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
CònjugePradip Krishen Modifica el valor a Wikidata
MareMary Roy Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0746936 TMDB.org: 1848916
Facebook: ArundhatiRoyAuthor Spotify: 3YqV1BU9HYzfo1YRfpBISf iTunes: 14120629 Last fm: Arundhati+Roy Musicbrainz: 51698125-4cb8-4bb3-9567-bd49409f28ca Discogs: 1050500 Allmusic: mn0002183167 Goodreads author: 6134 Deezer: 1330560 Modifica el valor a Wikidata

Arundhati Roy (Shillong, Índia, 24 de novembre de 1961) és una escriptora i activista índia.[1][2]

Biografia[modifica]

Nascuda a l'estat indi de Meghalaya, de mare cristiana (de l'Església ortodoxa siríaca) de Kerala i de pare hindú de Bengala. Va passar la seva infància a Aymanam, Kerala. Amb 16 anys es traslladà a Delhi i va iniciar un estil de vida bohemi: vivia en una cabana venent ampolles per guanyar-se la vida. Després va estudiar arquitectura a la Delhi School of Architecture, on va conèixer el seu primer marit, l'arquitecte Gerard Da Cunha.

El 1984 va conèixer Pradeep Kishen, que seria el seu segon marit, i va començar a treballar en el cinema: va fer el paper d'una dona rural en la pel·lícula Massey Sahib, i va escriure guions per a les pel·lícules In Which Annie Gives it Those Ones i Electric Moon (Lluna elèctrica), i per a la sèrie de televisió The Banyan Tree.

El 1992 va començar a escriure El deu de les coses petites, llibre en part autobiogràfic que va acabar el 1996 i amb què l'any següent guanyaria el Premi Booker i es donaria a conèixer al gran públic. La novel·la s'ha venut en més de vint països.

Militant anticapitalista i pacifista, Roy es va oposar amb fermesa a les proves nuclears realitzades pel govern indi al Rajasthan, i el 1999 va escriure l'assaig El final de la imaginació, publicat en la recopilació El preu de viure, en què presentava una visió molt crítica del govern indi. També ha denunciat la repressió de les autoritats i militars de l'Índia al Caixmir i contra els pagesos i comunitats pobres, i ha rebut atacs i amenaces de mort dels sectors ultranacionalistes i dretans indis.

Roy ha esdevingut una dels referents intel·lectuals del moviment antiglobalització, i en els darrers anys ha dedicat els seus esforços a l'activisme polític en favor de la pau, contra la política exterior dels EUA, en especial les guerres a l'Afganistan i a l'Iraq, i contra Israel, així com en la denúncia dels efectes del procés de globalització econòmica. La seva activitat li ha costat, en algunes ocasions, problemes amb les autoritats del seu país.[1][3]

Premis i reconeixements[modifica]

Al 1989, Roy va guanyar el Premi Nacional de Cinema al millor guió, pel guió de In Which Annie Gives It Those Ones, una pel·lícula basada en les seves experiències com a estudiant d'arquitectura, en la qual també era actriu. El 2015 va retornar el premi nacional per protestar contra la intolerància religiosa i la creixent violència per part de grups de dretes a l'Índia.

Roy va rebre el Premi Man Booker 1997 per la seva novel·la El deu de les coses petites. Roy va donar l'import del premi, aproximadament 30.000 dòlars americans, així com els drets del seu llibre, a causes per als drets humans.

El 2002, va guanyar el Premi a la Llibertat Cultural de la Fundació Lannan pel seu treball "sobre societats civils afectades negativament pels governs i corporacions més poderoses del món", per "celebrar la seva vida i la seva tasca continuada en la lluita per la llibertat, justícia i diversitat cultural".

El 2003, va ser guardonada amb un "reconeixement especial" com a dona de la pau als Global Exchange Human Rights Awards de San Francisco amb Bianca Jagger, Barbara Lee i Kathy Kelly.

L'any 2004, va ser guardonada amb el Premi Sydney de la Pau pel seu treball en campanyes socials i el seu compromís amb el moviment pacifista.

El 2005 va participar en el Tribunal Mundial sobre l'Iraq.

Al gener del 2006, va ser guardonada amb el Sahitya Akademi Award, un guardó nacional de l'Acadèmia de les Lletres de l'Índia, per la seva col·lecció d'assajos sobre temes contemporanis, The Algebra of Infinite Justice, però va negar-se a acceptar-lo "en protesta contra el govern de l'Índia. la línia dels Estats Units perseguint de manera violenta i despietada polítiques de brutalització dels treballadors industrials, augmentant la militarització i la neoliberalització econòmica".

El novembre de 2011 va ser guardonada amb el premi Norman Mailer per a l'escriptura distingida.

Roy va aparèixer a la llista del Time 100 del 2014, entre les 100 persones més influents del món.[1][3]

Bibliografia[modifica]

Ficció[modifica]

Assaigs[modifica]

Articles[modifica]

En català:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Arundhati Roy». Encyclopædia Britannica, 01-03-2019. [Consulta: novembre 2019].
  2. «Arundhati Roy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 setembre 2021].
  3. 3,0 3,1 Costa, Júlia. «Dona, literatura i política: Arundhati Roy, escriptora i activista». Catxipanda. Diari no diari d'Història. Tot Història Associació Cultural. [Consulta: novembre 2019].
  4. «Coses que poden i no poden dir-se». Ed. Tigre de paper. [Consulta: novembre 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arundhati Roy