Vés al contingut

Atac a la Flotilla de Gaza

Plantilla:Infotaula esdevenimentAtac a la Flotilla de Gaza
Imatge
Rutes de la flotilla (verd) i la flota israeli (taronja)
Map
 32° 38′ 28″ N, 33° 34′ 02″ E / 32.64113°N,33.56727°E / 32.64113; 33.56727
Tipusincident internacional
pirateria marítima Modifica el valor a Wikidata
Data31 maig 2010 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióalta mar Modifica el valor a Wikidata
EstatEstat de Palestina i Israel Modifica el valor a Wikidata
Participant
Element explotatMV Mavi Marmara (Número IMO:9005869)
Element explotatMV Rachel Corrie (Número IMO:6715281)
Punt de sortidaFamagusta Modifica el valor a Wikidata
Punt d'arribadaFranja de Gaza
Asdod Modifica el valor a Wikidata
Morts10 Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorForces de Defensa d'Israel Modifica el valor a Wikidata
El Mavi Màrmara salpant de Turquia per anar cap a Gaza el 22 de maig del 2010

L'atac a la Flotilla de Gaza va ocórrer el 31 de maig de 2010 quan una flotilla de sis vaixells que portaven a bord activistes pro-palestins coneguts com la Flotilla de la Llibertat de Gaza (en anglès: Gaza Freedom flotilla) intentaven desembarcar a la Franja de Gaza, que estava bloquejada per l'estat d'Israel.[1]

Context

[modifica]

L'any 2010, la Franja de Gaza es trobava arrasada per la massacre batejada pels militars israelians com Operació Plom Fos, entre desembre del 2008 i gener del 2009. Segons el Centre Palestí de Drets Humans, més de 1.400 persones palestines van ser assassinades en aquelles setmanes, algunes d'elles amb armes químiques de fòsfor blanc. Més de 300 n'eren xiquets i xiquetes. Com en massacres anteriors i posteriors, la impunitat israeliana va ser total. A més, des de l'any 2006, Gaza estava sota un complet setge i bloqueig militar per terra, mar i aire.

Davant d'aquesta cruel situació, milions de persones de tot el món es van mobilitzar. El 2010 van aconseguir reunir nou vaixells i 10.000 tones d'ajuda humanitària consistent en material sanitari, educatiu i de reconstrucció. Per a refer hospitals, escoles i cases. I van prendre la decisió de trencar el bloqueig. Així, pas a pas, es va organitzar l'operació més gran de desobediència civil del segle XXI. Silenciada als grans mitjans de comunicació occidentals, la Flotilla de la Llibertat va ser la gran notícia d'un nou món que començava a ser multipolar. Mitjans internacionals d'Àsia, el món àrab i islàmic, Àfrica i l'Amèrica Llatina cobriren en directe el seu desenvolupament.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Poc abans de l'alba, les forces navals d'Israel els van abordar dins aigües internacionals del Mediterrani. Segons va comunicar l'exèrcit d'Israel, la flotilla va ser abordada després que aquests declinessin canviar la seva ruta cap al port d'Asdod, on els israelians haurien inspeccionat la càrrega dels vaixells de la flotilla per evitar que portessin mercaderies afectades pel bloqueig de la Franja de Gaza.[2]

D'acord amb els activistes i la tripulació del vaixell principal de la flotilla, el vaixell de bandera turca Mavi Màrmara, els comandos israelians encaputxats envoltaren el vaixell amb 40 llanxes zòdiacs i amb helicòpters Blackhawk i dispararen amb munició real, gasos lacrimògens i bombes de fum fins i tot quan el vaixell va alçar la bandera blanca, i els tripulants es van defensar amb pals.[3][4]

El periodista Cevdet Kiliçlar i nou activistes foren assassinats a trets.[5] Israel defensà la seva acció militar afirmant que els seus soldats van patir una emboscada amb ganivets i barres de metall, a més de pistoles arrabassades als soldats israelians.[6][7][8] 10 integrants dels comandos israelians van resultar ferits, i una cinquantena de persones ferides de bala, sis-cents activistes i més de quaranta periodistes internacionals foren capturats en aigües internacionals. Una presó de màxima seguretat israeliana en el desert del Nègueb fou seva la destinació.[1]

Reaccions internacionals

[modifica]

La Unió Europea i Turquia van condemnar l'atac, però els Estats Units i l'ONU van mantenir una posició neutra, limitant-se a lamentar els fets i demanar-ne una investigació. Després d'una reunió de Benjamin Netanyahu amb els seus ministres, Israel va mostrar el seu desacord amb la formació d'una comissió internacional per a investigar els fets.[9]

A Egipte, Turquia, Iran, Jordània, Líban i Marroc es van produir manifestacions en les quals milers de manifestants van clamar per la «mort d'Israel».[10][11]

Esdeveniments posteriors

[modifica]

El vaixell irlandès MV Rachel Corrie, que havia d'acompanyar la flotilla però es va endarrerir gairebé dos dies per problemes tècnics, va ser abordat per l'exèrcit israelià i desviat cap al port d'Asdod, a Israel, sense incidents.[12]

El 17 de juny, Israel va anunciar que relaxaria el bloqueig de Gaza i que hi permetria l'entrada de materials de reconstrucció per a projectes civils que estiguessin sota la supervisió internacional.[13]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Segarra, David; Ramos, Jorge. «Combat, catarsi i consciència. 10 anys de l'assalt a la Flotilla de la Llibertat». Catarsi Magazín, 01-06-2020.
  2. Ravid, Barak. «Israel: Gaza aid convoy can unload cargo in Ashdod for inspection – Haaretz Daily Newspaper | Israel News» (en anglès). Haaretz.com. Arxivat de l'original el 2014-12-30. [Consulta: 1r juny 2010].
  3. troops storm Gaza flotilla Arxivat 2024-10-03 a Wayback Machine. by AlJazeera English (anglès)
  4. DHA Footage and Commentary Arxivat 2015-12-02 a Wayback Machine. by DHA (Doğan Haber Agency) (anglès)
  5. ; Uribe, Alvaro; Itzhar, Joseph Ciechanover; Sanberk, Süleyman Özdem«Report of the Secretary-General's Panel of Inquiry on the 31 May 2010 Flotilla Incident» (en anglès). United Nations, 02-09-2011. Arxivat de l'original el 15 de novembre 2015. [Consulta: 15 setembre 2011].
  6. Edmund Sanders. «At least 10 die as Israel halts aid flotilla». Los Angeles Times, 31-05-2010. Arxivat de l'original el 31 de maig 2010. [Consulta: 31 maig 2010].(anglès)
  7. «Israel attacks Gaza aid fleet Israel attacks Gaza aid fleet». Al-Jazeera, 31-05-2010. Arxivat 13 de març 2011 a Wayback Machine.(anglès)
  8. «9 dead as Israeli forces storm Gaza aid convoy». CNN, 31-05-2010. Arxivat 3 de juny 2010 a Wayback Machine.(anglès)
  9. Israel no admet que es formi una comissió internacional per a investigar l'assalt al Mavi Marmara[Enllaç no actiu] Vilaweb [Consulta: 7 juny 2010]
  10. «La calle protesta contra el ataque» (en castellà). Xornal, 06-06-2010. Arxivat de l'original el 2010-06-09. [Consulta: 6 juny 2010].
  11. Corradini, Luisa. «Indignación y marchas en todo el mundo» (en castellà). La Nación, 01-06-2010.[Enllaç no actiu]
  12. L'exèrcit israelià aborda i desvia el 'Rachel Corrie' sense incidents Arxivat 2010-06-08 a Wayback Machine. Vilaweb [Consulta: 5 juny 2010]
  13. Israel rebaixa el bloqueig de Gaza per la pressió internacional Arxivat 2014-07-27 a Wayback Machine. Avui, 17 de juny del 2010

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]