Autoretrat (Joan Miró, 1937-38/1960)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaAutoretrat
 Imatge externa no lliure
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorJoan Miró i Ferrà Modifica el valor a Wikidata
Creació1937 ↔ 23 febrer 1960
Mètode de fabricacióoli i llapis damunt tela
Gènereautoretrat Modifica el valor a Wikidata
Mida146 (Alçada) × 97 (Amplada) cm
Col·leccióFundació Joan Miró (Barcelona) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
2018-2019Miró, Grand Palais (catàleg: 106) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariD 38 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Autoretrat és una pintura de Joan Miró, pintada a Barcelona el 1937/1938 i finalitzada el 1960, conservat a la Fundació Joan Miró de Barcelona com un dipòsit a llarg termini d'una col·lecció particular. Aquest autoretrat dual mostra dos moments superposats. A sota, una còpia a llapis d'un quadre començat el 1937, on la fesomia de Miró es fon amb símbols del seu món propi; al damunt, un grafit negre molt sintètic de 1960. El rostre individual és desplaçat per una figura impersonal, anònima, que remet al traç primigeni i universal.[1]

Descripció[modifica]

«Vaig agafar un d'aquells miralls d'augment que hi ha gent que fa servir per afaitar-se, el vaig posar a banda i banda, al voltant del meu rostre, i vaig dibuixar tot el que veia, de manera molt minuciosa.» El 1937 Miró dibuixa el seu autoretrat, que revela els símbols del seu univers: estels, sols, arcs iris i flames.

A partir de l'original, actualment al MoMA de Nova York, Miró encarrega una còpia del dibuix, que es veu obligat a deixar a París quan ha de fugir de França durant la Segona Guerra Mundial.

El 1956, instal·lat definitivament a Palma, Miró decideix fer una revisió de la seva obra anterior. En una de les caixes que obre hi ha la còpia del dibuix, al damunt del qual fa un segon autoretrat, amb un traç ràpid, negre, gruixut i vigorós.[2]

Referències[modifica]

  1. Joan Miró. Col·lecció. Dossier de presentació. Abril de 2016. Fundació Joan Miró.
  2. L'obra a visitmuseum.gencat.cat

Bibliografia[modifica]

  • Clavero, Jordi J. Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2010. DL B.10.061.2010. ISBN 978-84-343-1242-5. 
  • Erben, Walter. Miró. Editorial Taschen, 1/03/2004. ISBN 978-3-8228-2358-3. 
  • Jean- Louis Prat, Miró, Martigny (Suisse), Fondation Pierre Gianadda, 1997 (ISBN 2-88443-042-3).
  • Jean-Louis Prat, Joan Miró, rétrospective de l'œuvre peint, Saint-Paul (Alpes-Maritimes), Fondation Maeght, 1990 (ISBN 2-900923-018).
  • Camilo José Cela et Pere A. Serra, Miró et Mallorca, Barcelone et Paris, Polígrafa et Cercle d'Art, 1984 et 1985 (ISBN 2-7022-0191-1)
  • Jacques Dupin, Miró, Paris, Flammarion, 1961 et 1993 (ISBN 2-08-011744-0)
  • Jean Leymarie, Miró : catalogue de l'exposition du Grand Palais (Paris) de mai à octobre, Paris, Réunion des musées nationaux, 1974, 187 p.
  • Raillard Georges et Joan Miró, Ceci est la couleur de mes rêves : entretiens avec Georges Raillard, Seuil, 1977 et 2004 (ISBN 84-7444-605-8)
  • Margit Rowell, Joan Miró, selected writings and interviews, Boston, J.K.Hall et Da Capo press, 1986, 356 p. (ISBN 0306804859)
  • Michel Leiris et André Masson, Miroir de la tauromachie, Saint-Clément-de-Rivière et Montpellier, Éditions Fata Morgana, 1981 (ISBN 2851942689)