Dona nua pujant l'escala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaDona nua pujant l'escala
 Imatge externa no lliure
Tipusdibuix Modifica el valor a Wikidata
CreadorJoan Miró i Ferrà Modifica el valor a Wikidata
Creació1937
Mètode de fabricacióLlapis carbó damunt cartolina
Movimentretrat
Mida78 (alçària) × 55,8 (amplada) cm
Col·leccióFundació Joan Miró (Barcelona) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariFJM 4679 Modifica el valor a Wikidata

Dona nua pujant l'escala és un dibuix fet amb llapis i carbó sobre cartolina realitzada per Joan Miró el 1937 i que actualment forma part de la col·lecció permanent de la Fundació Joan Miró de Barcelona.[1] La dona, tractada amb un clarobscur que contrasta amb l'estilització dels altres elements, és expressió d'una agressivitat instintiva i de la vulnerabilitat de l'ésser humà. A tocar del braç s'enfila una escala, símbol d'elevació. Una finestra figurada amb el croquis d'un angle de visió interpel·la l'observador.[2]

Història[modifica]

Es tracta d'una obra feta per Joan Miró en plena guerra civil espanyola. Instal·lat a París va començar a assistir a classes de dibuix al natural a l'escola de la Grande Chaumière. Miró va recuperar la representació de la figura humana en un moment en què acusava el drama que vivia el seu país. Aquest sentiment s'endevina a través de les formes torturades d'aquesta Dona nua pujant l'escala.[3] També són d'aquesta època obres com Natura morta del sabatot o Aidez l'Espagne, entre d'altres.[4][5]

Descripció[modifica]

Eadweard Muybridge: Woman Walking Downstairs a The Human Figure in Motion, um 1887, obra que al seu torn va inspirar Marcel Duchamp.

L'obra mostra una dona dibuixada amb molt realisme i dramatisme, amb un nas exageradament gran d'on surt unes petites protuberàncies o banyes. Al fons a la dreta, es veu una espècie de finestra o requadre d'on entren rajos de llum. La dona estira el braç dret intentant agafar una escala, símbol que Miró fa servir en diverses obres per representar l'evasió. Els genitals de la dona, com a Home i dona davant un munt d'excrements, estan molt marcats.[6] Aquesta obra està relacionada amb Nu descendant un escalier II, feta per Marcel Duchamp, que al seu torn estava inspirada en l'obra Woman Walking Downstairs d'Eadweard Muybridge. Miró va veure per primer cop aquesta obra de Duchamp el 1912 a l'exposició d'Art Cubista que es va fer a les Galeries Dalmau de Barcelona.[7][8]

Anàlisi[modifica]

« La figura, tractada amb un clarobscur que contrasta amb l'estilització dels altres elements, és l'expressió de l'agressivitat instintiva, i alhora de la vulnerabilitat de l'ésser humà.

Sempre atent a les aportacions artístiques, Miró no pot ignorar, en representar una dona pujant l'escala, el paper provocador que va tenir en l'art de començament del segle xx amb Nu descendant un escalier de Marcel Duchamp. La dona de Miró vol tornar vol tornar a la posició originària, però si Marcel Duchamp capta en la trajectòria la mecànica del moviment, Miró il·lumina un esperit cansat i afligit.

»
Jordi J. Clavero,[9]

Exposicions rellevants[modifica]

Data Inici Data Final Exposició Lloc Ciutat Ref
1964 1964 Tate Gallery Londres [10]
1964 1964 Kuntshaus Zurich [10]
20/09/1978 22/01/1979 Dessins de Miró Centre Georges Pompidou París [11]
01/06/1980 31/10/1980 Palacio de Velázquez Madrid
21/11/1986 01/02/1987 Kuntshaus Zurich [12]
14/02/1987 20/04/1987 Städtische Kuntshalle Düsseldorf [12]
24/11/1988 15/01/1999 Impactes. Joan Miró 1929-1941 Fundació Joan Miró Barcelona [13]
03/02/1989 23/04/1989 Joan Miró: Paintings & Drawings 1929-1941 White Chapel Art Gallery Londres [14]
04/07/1990 14/10/1990 Fundació Maeght Saint-Paul de Vence [15]
20/04/1993 30/08/1993 Fundació Joan Miró Barcelona [16]
06/10/1993 11/01/1994 Museum of Modern Art New York [17]
11/02/1995 17/04/1995 Städtische Kuntshalle Düsseldorf
12/05/1995 16/07/1995 Kunsthalle Wien Viena
28/07/1995 22/10/1995 Galleria d'Arte Moderna e Contemporanea de Verona Verona
26/02/1996 05/05/1996 CCCB Barcelona
07/06/1997 11/11/1997 Miró, ceci est la couleur de mes rêves Fondation Pierre Gianadda Martigny [18]
15/05/1998 30/08/1998 Joan Miró. Creator of new worlds Moderna Museet Estocolm [19]
18/09/1998 10/01/1999 Joan Miró. Creator of new worlds Louisiana Museum of Modern Art Humlebaek [20]
04/07/2000 05/11/2000 Fundació Maeght Saint-Paul de Vence
23/10/2001 27/01/2002 Rèquiem per les escales CCCB Barcelona [21]
06/03/2002 24/06/2002 La Révolution surréaliste Centre Georges Pompidou París [22]
20/07/2002 24/11/2002 Kuntsammlung Nordrheim-Westfalen Düsseldorf
25/11/2004 06/02/2005 Joan Miró. Arquitectura d'un llibre Fundació Joan Miró Barcelona [23]
25/10/2007 27/01/2008 Joan Miró. 1956-1983 Sentiment, emoció i gest Fundació Joan Miró Barcelona [24][25]
14/04/2011 11/09/2011 Miró. Tate Londres [26]
15/10/2011 18/03/2011 Joan Miró. L'escala de l'evasió Fundació Joan Miró Barcelona [27]
06/05/2012 12/08/2012 National Gallery of Art Washington DC [28]

Referències[modifica]

  1. «Fitxa de l'obra al web del museu», 2011. [Consulta: 20 agost 2011].[Enllaç no actiu]
  2. Joan Miró. Col·lecció. Dossier de presentació. Abril de 2016. Fundació Joan Miró.
  3. Obra de Joan Miró. Fundació Joan Miró. 1988. La Polígrafa.
  4. «La Tate Modern descubre al Miró más político» (en castellà). Diario de Mallorca, 2011. Arxivat de l'original el 2012-08-30. [Consulta: 24 setembre 2011].
  5. Parcerissas, Pilar [et al.].. . Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2009, p.173. ISBN 978-84-9803-327-4 [Consulta: 29 setembre 2011]. 
  6. Clavero 2010: p.72-73
  7. Surrealisme a Catalunya, 1924-1936: de l'amic de les arts al logicofobisme. Polígrafa, 1 agost 1988, p.17. ISBN 978-84-343-0539-7 [Consulta: 8 octubre 2011]. 
  8. Rosa Maria Malet; Joan Miró. Joan Miró. Edicions 62, 1993. ISBN 978-84-297-3568-0 [Consulta: 13 octubre 2011]. 
  9. Clavero,2010
  10. 10,0 10,1 Jacques Dupin; Joan Miró; Ariane Lelong-Mainaud. Joan Miró: catalogue raisonné: paintings. Daniel Lelong, 2002 [Consulta: 24 setembre 2011]. [Enllaç no actiu] cat num 151
  11. cat. núm. 145, repr. p. 70
  12. 12,0 12,1 cat. nº 108 repr
  13. cat. nº 56 repr. p.88
  14. cat. repr.
  15. cat. nº 102, repr. p. 343
  16. cat. nº 147 repr. p.343
  17. cat. repr. p.226
  18. cat. Nº 40 repr. p.95
  19. cat. nº 102 repr. p.113
  20. cat. nº 84 repr. p.66
  21. Fancelli, Agustí. «Óscar Tusquets entona un réquiem emocionado por la escalera» (en castellà). El País, 25-10-2001. [Consulta: 20 agost 2011].
  22. «La Révolution surréaliste. Fitxa de l'exposició» (en francès). ], 2002. Arxivat de l'original el 2006-11-18. [Consulta: 20 agost 2011].PDF
  23. «Joan Miró. Arquitectura d'un llibre». Fundació Joan Miró, 2004. Arxivat de l'original el 2011-11-29. [Consulta: 29 setembre 2011].
  24. Serra, Catalina. «El poderoso crepúsculo de Miró» (en castellà). El País, 24-11-2006. [Consulta: 9 octubre 2011].
  25. «Joan Miró. 1956-1983 Sentiment, emoció i gest». Fundació Joan Miró. Arxivat de l'original el 2011-11-29. [Consulta: 9 octubre 2011].
  26. «Joan Miró. L'escala de l'evasió. Fitxa de l'exposició». ], 2011. [Consulta: 20 agost 2011].
  27. «Joan Miró. L'escala de l'evasió. Fitxa de l'exposició». Fundació Joan Miró, 2011. [Consulta: 20 agost 2011].
  28. «Miró i l'escala de l'evasió. Fitxa de l'exposició». Fundació Joan Miró, 2011. [Consulta: 20 agost 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Clavero, Jordi J. Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació. Barcelona: Polígrafa, 2010. DL B.10.061.2010. ISBN 978-84-343-1242-5. 
  • Dupin, Jacques; Ariane Lelong-Mainaud. Joan Miró. Catalogue raisonné. Drawings I 1901-1937 (en francès), 2008. 
  • Escudero, Carme; Victòria Izquierdo. Obra de Joan Miró.Fundació Joan Miró.. Barcelona: Polígrafa, 1988. DL: B.336-1988. 
  • Miró, Joan. Obra de Joan Miró: dibuixos, pintura, escultura, ceràmica, tèxtils. Fundació Joan Miró-Centre d'Estudis d'Art Contemporani, 1988 [Consulta: 5 octubre 2011]. 
  • Daniel, Marko (ed.); Gale, Matthew. Joan Miró. L'escala de l'evasió. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2011. ISBN 978-84-938981-0-6.