Nord-Sud

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaNord-Sud
Missing image icon with camera and upload arrow.svg Imatge externa no lliure
Tipus quadre
Creador Joan Miró i Ferrà
Creació 1917
Gènere natura morta
Moviment fauvisme català
Material pintura a l'oli
llenç (superficie de pintura)
Dimensions 62 (alçària) × 70 (amplada) cm
Col·lecció Galeria Maeght (7è districte de París)
Història
Data Historial d'exposicions
2018-2019Miró, Grand Palais (catàleg:1)
Catàleg Joan Miró: Catalogue raisonné, paintings:(30)
Modifica les dades a Wikidata

Nord-Sud és un quadre pintat per Joan Miró a Barcelona entre 1916 i 1917 durant la Primera Guerra Mundial. Es correspon amb el final del període conegut com a "fauvisme català", que va de 1910 a 1917.[1] Miró va ser influenciat per l'impacte del color vermellós de París i de la disciplina cubista. Aquests dos moviments, considerats durant molt de temps com l'antítesi, no són incompatibles per al català, que opera en una mena de fusió de molts de les seves natures mortes.[2]

Història[modifica]

El títol de l'obra ve donat pel nom d'una revista francesa en la que en el seu primer número de l'any 1917 Pierre Reverdy escrivia sobre l'art del cubisme.[3] En aquest quadre Miró mescla els traços de Cézanne amb la inclusió de rètols o escrits dins la pintura, com a les obres cubistes de Juan Gris o Pablo Picasso, presentat en el centre d'una taula rodona:Nord-South. La revista Nord-Sud, en general, es llegeix a Barcelona, on alguns catalans es fixen en l'esquerra francesa, compromesa en la lluita contra la guerra. Deu mil voluntaris catalans es van unir al bàndol dels aliats.[1] Els intel·lectuals van llegir amb atenció Les soirées de Paris, on van descobrir a Guillaume Apollinaire i Blaise Cendrars. També a Catalunya en aquest moment es van refugiar Albert Gleizes, Robert i Sonia Delaunay, i Francis Picabia, entre d'altres.

Joan Miró va llegir atentament la revista, que ja criticava el cubisme. L'artista tracta d'escapar de les influències de Paul Cézanne i Vincent Van Gogh, que pesen sobre el fauvisme català. Aquesta obra n'és un exemple.

Influència de Pierre Reverdy[modifica]

Les definicions de Pierre Reverdy van animar-lo a trobar un camí intermedi entre el cubisme, el fauvisme i diverses tendències pictòriques emergents.[2] Segons el mateix Reverdy, «Una imatge no és forta perquè sigui brutal o fantàstica, sinó per l'associació d'idees que provoca (...) No creem les imatges mitjançant la comparació de dues realitats desproporcionada, sinó amb una imatge forta, nova en la ment, que reuneix a dues realitats distants»[4]

Descripció[modifica]

Al centre de l'obra hi ha una rodona en vermell taronja. A la seva esquerra, una gerra decorada amb tons blaus sota els quals hi ha una sèrie de cercles concèntrics de diferents colors que recorden als discs solars d'algunes obres primerenques de Robert i Sonia Delaunay,[3] presents en aquest moment a Catalunya. També es poden veure una pera, un peix de colors a ratlles, un parell de tisores i un llibre de Goethe, fet que suggereix una imparcialitat entre la cultura francesa i alemanya, fins i tot enmig de la Primera Guerra Mundial, tot i que el títol no es pot llegir. D'altres historiadors ho interpreten com un testimoni de la presència de la cultura alemanya en l'àmbit intel·lectual català.[5] Una gàbia d'ocells a la dreta es descriu en les línies de color negre. L'obra mostra clarament l'interès de l'artista en el modernisme europeu, en contrast amb el provincianisme de la cultura catalana.

La influència fauve es revela en les pinzellades gruixudes i en l'esclat del color. D'altra banda, la influència de Paul Cézanne també és evident en alguns objectes emprats per crear la natura morta, i la inclusió de lletres a la pintura és una influència del treball cubista de Picasso, Braque o Gris.[3]

La pintura va ser probablement realitzada al taller compartit amb Miró i Enric Cristòfor Ricart a Barcelona. Actualment forma part de la col·lecció privada de Paule i Adrien Maeght, a París.

Exposicions[modifica]

El quadre es pot veure a Barcelona a la Fundació Joan Miró, a l'exposició «Joan Miró. L'escala de l'evasió»[6]

Curiositats[modifica]

  • A l'obra apareix una mena de moneder fet per reclusos de la Presó Model, que Miró va comprar durant les seves guàrdies al centre, mentre feia el servei militar.[7][8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Dupin, p. 47
  2. 2,0 2,1 Prat 1997, p. 24
  3. 3,0 3,1 3,2 Dupin, 2009, p. 10.
  4. Reverdy 1975, p. 74-75
  5. Joan Miró. L'escala de l'evasió. Full de sala.Fundació Joan Miró. 2011
  6. (Daniel, 2011)
  7. Permanyer, Lluís «Quiere ver la escultura del escorxador». La Vanguardia, 18-09-1982 [Consulta: 8 desembre 2013].
  8. Permanyer, 2003, p. 24.

Bibliografia[modifica]

  • Jean- Louis Prat, Miró, Martigny (Suisse), Fondation Pierre Gianadda, 1997, poche (ISBN 978-2-88443-042-5) (LCCN 98178279).
  • Jean- Louis Prat, Joan Miró, rétrospective de l'œuvre peint, Saint-Paul (Alpes-Maritimes),, 1990 (ISBN 2-900923-018).
  • Camilo José Cela et Pere A. Serra, Miró et Mallorca, Barcelone et Paris, Éditions Cercle d'art, 1984 et 1985 (ISBN 978-2-7022-0191-6)
  • Jacques Dupin, Miró, Paris, Flammarion, 1961 et 1993 (ISBN 978-2-08-011744-1)
  • Pierre Reverdy, Nord-Sud et autres écrits sur l'art, Paris, Flammarion, 1975, 356 p. (ISBN 978-2-08-060777-5)
  • Cirlot, Juan-Eduardo. Joan Miró. Barcelona: Cobalto, 1949. 
  • Clavero, Jordi J. Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2010. DL B.10.061.2010. ISBN 978-84-343-1242-5. 
  • Dupin, Jacques. Miró (en castellà). Polígrafa, 2004. ISBN 84-343-1044-9. 
  • Dupin, Jacques. Joan Miró. Barcelona: Polígrafa, 2009. ISBN 978-84-343-1204-3. 
  • Lubar, Robert. La Mediterrània de Miró: concepcions d'una identitat cultural. Fundació Miró-Leonardo Arte, 1993. 
  • Malet, Rosa Maria. Joan Miró. Barcelona, Edicions 62, 1992. ISBN 84-297-3568-2. 
  • Daniel, Marko (ed.); Gale, Matthew. Joan Miró. L'escala de l'evasió (en català). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2011. ISBN 978-84-938981-0-6. 
  • Martínez Muñoz, Amalia. De la pincelada de Monet al gesto de Pollock (en castellà). Ed. Universitat Politéc. València, 2000. ISBN 9788477218838. 
  • Penrose, Roland. Pinacoteca de los Genios:Miró (en castellà). Buenos Aires: Codex, 1965. Registre propiedad intelectual 893.686. 
  • Penrose, Roland. Miró (en castellà). Barcelona: Destino, 1991. ISBN 84-233-1976-8. 
  • Permanyer, Lluís. Miró, la vida d'una passió. Barcelona: Edicions de 1984, 2003. ISBN 84-96061-08-6. 
  • Pesquero, Saturnino. Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra (en castellà). Barcelona: Erasmus Ediciones, 2009. ISBN 978-84-936972-1-1. 
  • Rebull Trudell, Melania. Joan Miró. Barcelona, Globus y Ediciones Polígrafa, 1994. ISBN 84-88424-96-5. 
  • Raillard, Georges. Miró (en castellà). Madrid: Debate, 1992. ISBN 84-7444-605-8. 
  • Suárez, Alícia; Vidal, Mercè. «V:La época de entreguerras». A: Historia Universal del Arte:Volum IX. Barcelona: Planeta, 1989. ISBN 84-320-8909-5.