La casa de la palmera
 Imatge externa no lliure | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Joan Miró i Ferrà |
| Creació | 1918 |
| Gènere | paisatge |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 65 ( ) × 73 ( ) cm |
| Propietat de | Maurice Raynal |
| Col·lecció | Museu Reina Sofia (Madrid) |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 2018-2019 | Miró, Grand Palais (catàleg: 6) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | AD00899 |
| Catàleg | |
La casa de la palmera és una pintura de Joan Miró i Ferrà. Es tracta d'un oli sobre tela que actualment forma part de la col·lecció del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid.[1]
Descripció[modifica]
Aquesta és una obra característica del període detallista de la pintura de Joan Miró (entre 1918 i 1922),[2] una època durant la qual l'artista passà els estius a Mont-roig del Camp treballant en una pintura on tots els elements tenien la mateixa dosi de protagonisme en el conjunt de l'obra, resolta amb gran minuciositat,[2] de tal manera que sembla que el pintor hagi elaborat un registre d'objectes sobre la tela.[1] L'absència dels efectes propis de la pintural a plein air i la intensitat descriptiva de l'obra li donen un aire oníric i gairebé irreal, proper a la pintura naïf que en aquella època estava despuntant a París.[1][2]
| « | El que m'interessa per sobre de tot és la cal·ligrafia d'un arbre o de les teules d'un teulat, fulla per fulla, branca per branca, bri d'herba per bri d'herba. | » |
| — Joan Miró[2] | ||
L'obra mostra una vista del Mas d'en Romeu, un edifici proper al Mas Miró que s'erigeix com a arquetip d'allò que envoltava els estius de joventut de l'artista.[3] Aquesta pintura, tot i ser un pas previ a la gran obra del període detallista de Joan Miró, La Masia, és considerada la primera gran fita creativa de l'artista, que va començar a decantar-se més clarament vers una estètica surrealista a partir de 1923.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fitxa tècnica de l'obra». Col·lecció del MNCARS. [Consulta: 20 abril 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Grans genis de l'art a Catalunya. Miró. Ciro, 2007, p. 46. ISBN 8428292019227 [Consulta: 20 abril 2015].
- ↑ Muñoz Molina, Antonio «La huerta de Miró». El País, 09-08-2008 [Consulta: 20 abril 2015].
