Barbara Kruger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBarbara Kruger
Barbara Kruger at ACCA, Melbourne.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 26 de gener de 1945 (72 anys)
Nova York
Alma mater Universitat de Syracusa
Activitat professional
Ocupació fotògrafa i pintora
Gènere Collage, Cartell, Instal·lació artística i Videoart
Moviment feminist art
Modifica dades a Wikidata

Barbara Kruger és una artista conceptual nascuda el 26 de gener de 1945 a Newark (Nova Jersey).

És descrita com una artista multi-disciplinar ja que treballa en diferents àmbits, com la  redacció de critiques (principalment televisió, música, pel·lícules i cultura), treballa com a professora a l’Institut d’Art de Califòrnia, a l’Institut d’art de Chicago i a la Universitat de Califòrnia, ha sigut comissaria d’exposicions, contribuïdora d’articles d’opinió als diaris, participant en consells d’organitzacions d’art, publicadora i editora de llibres, productora de projectes públics i col·laboradora de projectes arquitectònics, dissenyadora de tanques publicitàries, cobertes per a llibres i una gran varietat d’articles de merchandising com postals, samarretes, bosses, caixes de llumins, tasses, etc. També creadora d’objectes fotogràfics treballats en paper, vinil, gravats, com també autora d’audios, vídeos, instal·lacions i escultures.

Vida[modifica | modifica el codi]

Després d’estudiar durant un any a la Universitat de Siracusa i haver de deixar-ho per manca de diners, es trasllada a Nova York l’any 1965 on comença a assistir a l’Escola de Disseny Parsons mentre treballa com a telefonista. Allà estudia amb altres artistes i fotògrafs com Diane Arbus i Marvin Israel, que van introduir a Kruger al món de la fotografía el disseny i les revistes de moda i les sub-cultures. Després d’un any a Parsons, ho torna a deixar i comença a treballar a Condé Nast Publications, poc temps després treballarà com a dissenyadora  a la revista Mademoiselle.

Més tard va treballar com a dissenyadora gràfica, directora d'art i editora d'imatges en els departaments d'art a House and Garden i Aperture, fent els dissenys de la revista, de la solapa del llibre, fotografies i l’edició d'altres publicacions. La seva dècada d'experiència en el disseny és evident en el treball per al qual ara és reconeguda internacionalment.

L’any 1969 comença a crear art pel seu compte, en el moment en què es comença a introduir en el món de les galeries i veu certes limitacions donades per artistes masculins de l’escena del moment. Al assistir a la exposició de l’artista polaca Magdalena Abakanowicz, al Museu d’Art Modern, s’influencia en els seus tapissos i els porta al seu terreny utilitzant-los com a símbol de “treball femení” en el món de l’art.

Obra[modifica | modifica el codi]

S’inicia a la fotografia l’any 1977, produint una sèrie d’imatges en blanc i negre d’exteriors arquitectònics combinats amb les seves reflexions textuals sobre les vides d’aquelles persones que habitaven aquells llocs. Publicat com un llibre d’artista Picture/Readings 1979, prefigura el vocabulari estètic de l’artista desenvolupa.

En 1979 deixa de prendre fotografies i comença a fer servir imatges populars de la cultura americana com a suport d’impressió per fer unes composicions amb un estil d’agitació i propaganda social. Utilitza el contrast de blanc i negre, les seves imatges fotogràfiques es juxtaposen amb aforismes estridents fent servir sempre amb la tipografia Futura Bold contra negre, blanc o vermell. Els seus missatges, directes, contundents i a vegades contradictoris parlen sobre temes polítics, socials, feministes, referits cap a la religió, el sexe, els estereotips racials i de genere, el consumisme la cobdícia corporativa i el poder, arriben amb molta força al espectador gràcies a com esta composta la imatge.. Les frases solen fer una declaració audaç i comunament s'utilitzen pronoms com vostè, jo, tu, nosaltres i ells.  La inclusió dels pronoms personals en obres com Sense títol (Your gaze hits the side of my face) (1981) i Sense títol (I shop therefore I am) (1987) implica els espectadors a confondre qualsevol noció clara de qui està parlant.

L’artista anirà perfeccionant el seu estil d’agitació i propaganda i les seves imatges serán vistes en tanques publicitàries a peu de carrer, en edificis, rotulades en autobusos i fins i tot impreses en articles de merchandising com samarretes, tasses o bosses, ja que les seves imatges funcionen a totes les escales. La seva obra confon els límits entre l’art i el  comerç i crida l’atenció sobre el paper de la publicitat en públic de debat. En els últims anys crearà instal·lacions publiques del seu trevall en galeries i també incorpora l’escultura en la seva continua crítica de la cultura moderna dels Estats Units.

Barbara Kruger també ha creat instal·lacions de vídeo, cinema, àudio i projecció. En aquests treballa d’instal·lació transfereix les paraules i les imatges directament a les superfícies de la galeria. Cada instal·lació apareix un text escrit a terra en el tipus de blanc sobre un fons vermell. El text llegeix: "Tot el que semblava per sota de tu t'està parlant ara tot el que semblava sord que sent, tot el que semblava ximple sap el que està en la seva ment, tot el que semblava cec veu a través teu, tot el que semblava silenci és posar les paraules a la dreta en .... la teva boca." A les instal·lacions de Kruger el pis ara té una veu, les parets poden sentir, i l'arquitectura és la manipulació de la forma de parlar.

Les principals exposicions individuals del treball de Kruger han estat organitzades per l'Institute of Contemporary Arts de Londres (1983), Museu d'Art Contemporani de Los Angeles (1999), i el Palazzo delle Papesse Centre Art Contemporània a Siena (2002).

En 2005 va ser honorada a la 51a Biennal de Venècia amb el "Lleó d'Or" per la seva trajectòria. Kruger és actualment professora de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

GOLDSTEIN, ANN. Thinking of you. Barbara Kruger. The Museum of Contemporany Art, Los Angeles: MOCA, 1999.

KRUGER, BARBARA. Remote Control: Power, Cultures, and the World of Appearances. Massachusetts: MIT Press,1993.

https://www.moma.org/artists/3266

http://www.warhol.org/sp/app_kruger.html

http://www.barbarakruger.com/biography.shtml

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbara Kruger Modifica l'enllaç a Wikidata