Vés al contingut

Bonaventura Conill i Montobbio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBonaventura Conill i Montobbio
Biografia
Naixement30 agost 1875 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1946 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata

Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 30 d'agost de 1875 - Barcelona, 1946)[1] fou un arquitecte modernista català.

Biografia

[modifica]

Era fill de Bonaventura Conill i Taulina, advocat natural de Barcelona, i de Roser Montobbio i Renart, primera muller seva. Els seus avis Bonaventura Conill i Parés i Marianna Taulina i Garriga eren originaris de Lloret de Mar.[1] Deixeble d'Antoni Gaudi, va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona,[2] on es va llicenciar el 1893, i desenvolupà la seva activitat principal abans del 1910. Destaca la construcció de l'estació de Vallvidrera-Superior del funicular de Vallvidrera, en col·laboració amb Arnau Calvet i Peyronill. També són obra seva alguns dels panteons modernistes del Cementiri de Lloret de Mar, molts dels quals foren encarregats per indians.[3] També va fer l'edifici de l'escorxador, en l'actualitat equipament juvenil, i la capella del Santíssim de l'església parroquial de Lloret de Mar, destruïda durant la guerra civil espanyola, i la façana de la casa de la vila d'Hostalric.

Va col·laborar com a il·lustrador al ¡Cu-Cut!. Fou enterrat al Cementiri del Poblenou (Dep. II, tomba 100).

Obres

[modifica]
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1905 Estació de Vallvidrera-Superior[4] c/Queralt 20
41° 24′ 50.99″ N, 2° 06′ 20.65″ E / 41.4141639°N,2.1057361°E / 41.4141639; 2.1057361
Senzilla construcció on destaquen les obertures de perfils sinuosos segons fórmules pròpies del modernisme català amb l'ornamentació dels coronaments amb cintes i medallons ceràmics, acabats de marcat caràcter centreuropeu. Correcte Estació de Vallvidrera-Superior
1905 Edifici d'habitatges[5] Ctra./Església, 2
41° 24′ 48.8″ N, 2° 06′ 16.1″ E / 41.413556°N,2.104472°E / 41.413556; 2.104472
Edifici entre mitgeres de planta semisoterrani, baixa, pis i àtic, que s'enclou dins la tradició de segona residència de principi de segle. Modernista basat en motius decoratius centroeuropeus (Sezession) d'esgrafiats i ceràmiques.

La barana del balcó principal de l'edifici ha estat substituïda. La façana principal es compon d'un eix de simetria en la cantonada del carrer, i es basteix amb un sòcol de pedra natural, paraments estucats lliscats blancs i potent coronament calat, motius decoratius a les finestres a tall de guardapols ceràmics i acabat amb esgrafiats de petites garlandes.

Regular Edifici d'habitatges
1906 Edifici religiós[6] Carrer de la Nena Casas, 37-47
41° 23′ 43″ N, 2° 07′ 49″ E / 41.395390°N,2.130322°E / 41.395390; 2.130322
L'edificació actual, situada al mig d'un extens terreny enjardinat, és el resultat de l'ampliació d'un edifici anterior. La majoria d'elements usats són de llenguatge modernista (tant per les formes com per l'ús dels materials, com el maó vist, els elements vidriats, l'estuc...). En sobresurt la torre-mirador, amb una complicada solució de coberta i la fusteria i les vidrieres de les obertures principals. Regular
Any Nom Ubicació Descripció Estat
1926 El Puntet

(antic escorxador)

Av. Vidreres, 58

41° 42' 18.6" N 2° 50' 33.2"

E

Edifici que consta de quatre cossos encaixats, amb finestres estretes i verticals, i el terç inferior de la façana folrat de pedra vista. Inaugurat l'any 1931, aquest edifici al començament acollí el servei d'escorxador municipal, que fins aleshores havia estat ubicat al barri de Venècia, a primera línia de mar.

Clausurat aquest servei l'1 de juliol de 1984, durant anys l'edifici fou conegut com a antic escorxador o “matadero”, fins que després d'una remodelació, el 8 d'abril de 1995, s'inaugurava altre cop l'edifici com a equipament juvenil.

Molt bo

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Naixements 1875, núm. 4010». AMCB, 30-08-1875.
  2. Mónica Maspoch. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0. , pàg.77
  3. Vilar, Albert «El poder indià». Presència [Barcelona], núm. 2009, 27-08-2010, p. 6-13. GI-143-1965.
  4. «La ruta del Modernisme». Arxivat de l'original el 2012-01-05. [Consulta: 5 agost 2009].
  5. Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  6. Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona