Bonaventura Conill i Montobbio

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBonaventura Conill i Montobbio
Dades biogràfiques
Naixement 1876
Barcelona
Mort 1946 (69/70 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Moviment Modernisme català
Modifica dades a Wikidata

Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 18761946). Fou un arquitecte modernista català.

Deixeble d'Antoni Gaudi, va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona,[1] on es va llicenciar el 1893, i desenvolupà la seva activitat principal abans del 1910. Destaca la construcció de l'estació de Vallvidrera-Superior del funicular de Vallvidrera, en col·laboració amb Arnau Calvet i Peyronill. També són obra seva alguns dels panteons modernistes del Cementiri de Lloret de Mar, molts dels quals foren encarregats per indians.[2] També va fer la capella del Santíssim de l'església parroquial de Lloret de Mar, destruïda durant la guerra civil espanyola, i la façana de la casa de la vila d'Hostalric.

Va col·laborar com a il·lustrador al "¡Cu-Cut!". Fou enterrat al Cementiri del Poblenou (Dep. II, tomba 100).

Obres[modifica]

Barcelona[modifica]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1905 Estació de Vallvidrera-Superior[3] c/Queralt 20
41° 24′ 50.99″ N, 2° 06′ 20.65″ E / 41.4141639°N,2.1057361°E / 41.4141639; 2.1057361
Senzilla construcció on destaquen les obertures de perfils sinuosos segons fórmules pròpies del modernisme català amb l'ornamentació dels coronaments amb cintes i medallons ceràmics, acabats de marcat caràcter centreuropeu. Correcte Estació de Vallvidrera-Superior
1905 Edifici d'habitatges[4] Ctra./Església, 2
41° 24′ 21″ N, 2° 12′ 44″ E / 41.40583°N,2.21222°E / 41.40583; 2.21222
Edifici entre mitgeres de planta semisoterrani, baixa, pis i àtic, que s'enclou dins la tradició de segona residència de principi de segle. Modernista basat en motius decoratius centroeuropeus (Sezession) d'esgrafiats i ceràmiques.

La barana del balcó principal de l'edifici ha estat substituïda. La façana principal es compon d'un eix de simetria en la cantonada del carrer, i es basteix amb un sòcol de pedra natural, paraments estucats lliscats blancs i potent coronament calat, motius decoratius a les finestres a tall de guardapols ceràmics i acabat amb esgrafiats de petites garlandes.

Regular Edifici d'habitatges

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonaventura Conill i Montobbio Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Mónica Maspoch. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0. , pàg.77
  2. Vilar, Albert «El poder indià». Presència [Barcelona], núm. 2009, 27-08-2010, p. 6-13. GI-143-1965.
  3. La ruta del Modernisme
  4. Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona