Brauli Foz i Burgués

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBrauli Foz i Burgués
Biografia
Naixement1791 modifica
Fórnols de Matarranya (Terol) modifica
Mort1865 modifica (73/74 anys)
Dades personals
FormacióUniversidad Sertoriana modifica
Activitat
OcupacióEscriptor i periodista modifica
Fórnols de Matarranya, poble on va néixer Brauli Foz

Brauli Foz i Burgués (Fórnols de Matarranya, Terol, 1791 - Borja (Aragó), 1865) fou un escriptor i periodista aragonès.

Quan era infant sentí gran aversió per l'estudi, però l'afecte i obediència que sentia vers els seus pares, l'obligaren a traslladar-se a Calanda, on cursà llatí i el primer any de filosofia. Esclatà la Guerra de la Independència i abandonà els seus estudis per prendre part en aquella tremenda lluita, portant-se tant admirablement que fou felicitat diverses vegades pels seus caps davant de l'exèrcit. Més tard fou fet presoner a Lleida i expatriat a França, on, reflexionant sobre la seva trista situació, es consagrà a l'estudi com a únic recurs, i s'aficionà a ell tant de veritat que adquirí grans coneixements en astronomia, geografia, història i llengües, aconseguint després brillants exàmens una plaça de catedràtic en el Col·legi de Vossy. Allà explicà successivament llatí, francès i grec, però sentint la nostàlgia del seu país va fer el que va poder per a tornar a ella, el que assolí després d'alguns anys.

Tornat a Espanya aconseguí, mitjançant renyides oposicions, una càtedra a Osca a la que hi renuncià pel seu delicat estat de salut, retirant-se a Cantavieja, on ensenyà retòrica i llatí. Refet un xic de la seva salut, el 1823 fou nomenat catedràtic de grec en la Universitat de Saragossa: però hagué de renunciar-la quan Ferran VII crida als francesos perquè consolidessin el seu tron, i tornà novament a França, on va romandre fins al 1834, sense assolir integrar-se a la seva càtedra fins a l'any següent (1835). El 1837 començà a publicar El Eco de Aragón, havent d'empassar-se no poques amargures per la defecció d'algun amic. El 1862 demanà i aconseguí la seva jubilació; al cap de poc temps va morir.

Va escriure moltes obres de lingüística, geografia, història, política i poesies que testifiquen la seva profunda erudició i singular cultura. Entre elles cal citar: Derecho natural, civil, político y de gentes; El verdadero derecho natural; Comentarios de la Ley natural de Volney; Historia de Aragón; Carta de un filosofo sobre el hecho natural de la Religión; Método para estudiar y ensenyar la llengua griega; Vida de Pedro Saputo; Arte latino; Literatura griega; Definiciones de literatura; Sobre los caracteres de Jesucristo; Tierra i cielo; Opiniones del Purgatorio, i el drama El testimonio de don Alfonso "el Batallador". Deixà moltes obres inèdites.

Bibliografia[modifica]