Terrerola vulgar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Calandrella brachydactyla)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTerrerola comuna
Calandrella brachydactyla
Calandrella brachydactyla2.jpg
Terrolot fotografiat a Northumberland (Regne Unit).
Shorttoedlark59.JPG
Il·lustració d'un terrolot (circa 1905).
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 103766207
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAlaudidae
GènereCalandrella
EspècieCalandrella brachydactyla
(Leisler, 1814)
Modifica les dades a Wikidata
Terrola fotografiada a Northumberland (Regne Unit).
Terrerola vulgar fotografiada a Calcuta (Bengala Occidental, Índia).

La terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) és un ocell estival i migrador de l'ordre dels passeriformes.[1] En alguns indrets també és coneguda com a terrerol, terrola, terrolot o calandreta.[cal citació]

Morfologia[modifica]

Fa 14 centímetre i és de color bru amb llistat més fosc per sobre i totalment blanca per sota. Mostra dues taques fosques a banda i banda del coll. Les terciàries són molt llargues i pràcticament tapen les primàries. Les potes són color carn i el bec, bastant gruixut i punxegut, color de vori. No presenta dimorfisme sexual.

Reproducció[modifica]

Calandrella brachydactyla

Els cants que anuncien l'etapa reproductiva comencen l'abril. Nien al terra i és pel maig-juny quan la femella pon entre 3 1 4 ous que, ella mateixa, haurà de covar durant 12-13 dies.[1] Els petits seran alimentats per ambdós pares. El niu on ha tingut lloc tot aquest procés està bastant endreçat amb herbes seques, plomes, arrels, llana i pèls, i està situat en una petita depressió, de vegades al costat dels nius de la terrerola rogenca.

Alimentació[modifica]

Menja llavors i insectes i ho pot fer en comunitat, perquè, fora de l'estació reproductiva, és gregària.

Hàbitat[modifica]

Ocupa hàbitats una mica arreu de les zones càlides i seques del Principat de Catalunya. Si es tracta de l'interior viu en terrenys oberts amb poca vegetació, i si es tracta del litoral ho fa en platges i dunes, igualment amb vegetació esparsa.[2] A les Balears està ben repartida encara que en densitats no molt altes. Canta sovint en sobrevolar el seu domini a molta altura, amb un cant característic.[1]

Distribució territorial[modifica]

Es distribueix per la conca mediterrània i l'Àfrica del Nord (llevat de Líbia i Egipte). Cap a l'est arriba fins a Mongòlia, el Tibet i la Xina central al nord de l'Himàlaia. És un migrant transaharià que arriba als Països Catalans cap al final de març i se'n va a l'inici d'octubre. Hiverna al Sahel encara que n'hi ha poblacions magribines que són sedentàries.

Subespècies[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Ferrer, Xavier; Martínez Vilalta, Albert; Muntaner, Jordi. «Terrerola vulgar». A: Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 
  2. El llibre dels ocells de Catalunya. Barcelona: Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, 1987, plana 78. ISBN 84-315-0434-X. 

Enllaços externs[modifica]