Camp d'Argelers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Camp d'Argelers
Argelès-sur-Mer (march 2008) 262.jpg
Platja on s'ubicà el camp
Dades bàsiques
Tipus Campament de refugiats
Característiques
Patrimoni Estat francès
Ubicació
Municipi Argelers de la Marenda

42° 34′ 00″ N, 3° 02′ 35″ E / 42.56666667°N,3.04305556°E / 42.56666667; 3.04305556
Activitat
Propietari Estat francès
Gestor Exèrcit francès
Modifica dades a Wikidata
Memorial del Camp d'Argelers

El Camp d'Argelers fou un dels camps de concentració francesos emplaçat entre 1939 i 1941 a la platja de la comuna nord-catalana d'Argelers de la Marenda[1] (Rosselló), organitzat a cuita-corrents per tal de mantenir controlats els milers de refugiats republicans espanyols, molts d'ells catalans, que fugien d'Espanya preveient la imminent victòria del bàndol nacional encapçalat pel caudillo Franco el 1939.

Estava situat[2] a la meitat nord de la llarga platja d'Argelers.

Història[modifica | modifica el codi]

El camp de refugiats d'Argelers fou obert el 3 de febrer del 1939 al nord de la platja d'Argelers de la Marenda, just més amunt de la Platja dels Pins, al que s'anomena Platja del Tamariguer. Estava destinat a les tropes del bàndol republicà que arribaven al territori de l'estat francès durant l'evacuació de Catalunya els darrers mesos de la guerra civil espanyola. El camp va concentrar, en unes condicions molt dures –fred, fam, polls, sarna, prostitució–, els republicans espanyols que fugien d'una guerra perduda. Unes 100.000 persones van arribar-hi en menys de 7 dies. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S'hi van construir 300 barraques i s'estima que hi van passar en total[3] unes 465.000 persones.

El gener de 1939 la ciutat de Barcelona va caure en mans franquistes i la victòria militar de la Guerra Civil queia definitivament del bàndol nacional. Mig milió de republicans espanyols, preveient dures represàlies, van prendre el camí de l'exili cap a França. Aquest èxode s'anomenà la Retirada. El camp d'Argelers va ser el primer dels camps de concentració construïts al Rosselló. No s'havia previst res per a l'acolliment dels exiliats i al principi, només la sorra i la roba que portaven els abrigava. Poc després es van obrir altres camps[4] Això permeté disminuir la pressió demogràfica del Camp d'Argelers traslladant part dels refugiats a Barcarès.[1] com els del Voló, Sant Cebrià, el Barcarès, Bram i del Vernet.

Era una superfície sorrenca voltada de filat espinós on foren construïts uns escassos barracons. S'hi van arribar a amuntegar fins a 100.000 refugiats en unes dures condicions a causa de la manca d'infraestructures[1] del camp. De fet els refugiats reberen el tracte[1] de presoners de guerra. El camp era vigilat per membres de la Legió Estrangera Francesa senegalesos (a partir del desembre del 1939, del 24è regiment de tiradors senegalesos, de guarnició a Perpinyà) i espahís a cavall que es caracteritzaven per la seva duresa. Al camp d'Argelers les nenes i les noies joves portaven una espècie de xiulet fet amb canyes lligat al coll que feien servir en cas d'intentar ser violades pels seus guardians.

El camp es tancà a finals del 1939, però es va tornar a obrir a ran de l'ocupació alemanya de França, moment en què es convertí en camp de concentració per a jueus, gitanos i altres ètnies considerades indesitjables pel règim nazi. Fou tancat definitivament a ran del final de la II Guerra Mundial.

Homenatges[modifica | modifica el codi]

El camp d'Argelers és un lloc important de la memòria col·lectiva, el primer gran camp del camí de l'exili. El 1999, en ocasió del 60è aniversari de la Retirada, Argelers va homenatjar aquest trist capítol de la història. Es va inaugurar un monòlit allà on hi havia el camp, i es va batejar una avinguda amb el nom d'"Avinguda de la Retirada del 1939". En aquesta avinguda hi ha, precisament, l'anomenat Cementiri dels Espanyols, on van ser enterrats els morts en el camp d'Argelers.

Monòlit commemoratiu

Inscripció al monòlit commemoratiu a la platja d'Argelers:

A la mémoire des 100.000 Républicains Espagnols, internés dans le camp d'Argelès, lors de la RETIRADA de Février 1939. Leur malheur: avoir lutté pour défendre la Démocratie et la République contre le fascisme en Espagne de 1936 à 1939. Homme libre, souviens toi.'

'"A la memòria dels 100.000 republicans espanyols, internats en el camp d'Argelers, després de la RETIRADA de febrer de 1939. La seva desgràcia: haver lluitat per defensar la Democràcia i la República contra el feixisme a Espanya de 1936 a 1939. Home lliure, recorda-te'n."

Refugiats cèlebres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]