Campionat d'Espanya d'enduro

Campionat d'Espanya d'enduro
Tipus	competició esportiva
Esport	enduro
Organitzador	Reial Federació Motociclista Espanyola
Lloc i dates
Estat	Espanya
Vigència	1952 –
Altres
Lloc web	rfme.com

El Campionat d'Espanya d'enduro, regulat per la federació espanyola de motociclisme (RFME, Real Federación Motociclista Española), és la màxima competició d'enduro que es disputa a l'estat espanyol.

La competició ha tingut diversos noms al llarg de la història, tot adaptant-se als canvis de denominació i reglament que anava experimentant aquest esport.

Història

El motociclisme de fora d'asfalt penetrà a la península Ibèrica per Catalunya, on ja el 1931 s'hi disputà la primera cursa "camp a través".^[1] A banda, d'ençà de 1913 s'havien introduït també a Catalunya competicions de "Regularitat", consistents a recórrer llarges distàncies per carretera en uns temps determinats.^[1] Aquesta especialitat acabà originant el Campionat d'Espanya de Regularitat, que es disputà entre 1952 i 1964.

Per bé que la Regularitat a l'estat espanyol era inicialment una disciplina de carretera, a finals dels anys 50 començà a alternar trams d'asfalt amb camins rurals per tal d'anar-se adaptant a la mena de curses que es disputaven a Europa amb noms diversos com ara Regolarità, Endurance i d'altres, de cada cop més semblants a l'actual enduro.^[1]

Finalment, el 1965 el Campionat d'Espanya de Regularitat passà a denominar-se oficialment Campionat d'Espanya de Tot Terreny,^[1] essent-ne les proves ja purament d'enduro (especialitat denominada aleshores Tot Terreny en català i Todo Terreno en castellà).

Posteriorment, el 1980 la denominació oficial del campionat canvià a Campionat d'Espanya d'enduro, vigent actualment, a fi d'adaptar-se a la unificació internacional de la denominació d'aquesta disciplina, promoguda per la FIM.

El campionat ha anat variant de categories al llarg dels anys, fins a arribar a la fórmula actual de 3 categories (Enduro 1, Enduro 2 i Enduro 3) estrenada el 2005.

Campions d'Espanya de Regularitat (1952-1964)

Edició	Any	Campió	Motocicleta
I	1952	Josep Humet	OSSA
II	1953	- Anul·lat -
III	1954	César Martín Llopis	OSSA
IV	1955	Joan Dalmau	Montesa
V	1956	Luís Soriano	MV Agusta
VI	1957	Antoni Agramunt	Derbi
VII	1958	Ignacio Medina	Montesa
VIII	1959	Andreu Basolí	Derbi
IX	1960	Juan Ramón López De La Torre	Montesa
X	1961	Juan Elizalde	OSSA
XI	1962	José Sánchez	Bultaco
XII	1963	Juan Ramón López De La Torre	Montesa
XIII	1964	Juan Ramón López De La Torre	Montesa

Campions d'Espanya de Tot Terreny (1965-1979)

Edició	Any	Títol absolut
Edició	Any	Campió	Motocicleta
I	1965	Carles Giró	OSSA
II	1966	Oriol Puig Bultó	Bultaco
III	1967	José Sánchez	Bultaco
IV	1968	Casimir Verdaguer	Bultaco
V	1969	Casimir Verdaguer	Bultaco
VI	1970	- Desert (Menys de 25 inscrits) -
VII	1971	Narcís Casas	Bultaco
VIII	1972	Narcís Casas	Bultaco
IX	1973	Narcís Casas	Bultaco
X	1974	Ton Marsinyach	OSSA
		+175 cc
XI	1975	Narcís Casas^{[t 1]}	Bultaco
		+75 cc
XII	1976	Narcís Casas^{[t 2]}	Bultaco
		Títol absolut
XII	1977	Narcís Casas	Bultaco
XIV	1978	Narcís Casas	Bultaco
XV	1979	Carles Mas	Montesa

Notes

↑ El 1975 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 175 cc. El campió en fou Josep Maria Pibernat (Bultaco).
↑ El 1976 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 75 cc. El campió en fou Bertomeu Quesada (Montesa).

Campions d'Espanya d'Enduro

Font:^[2]^[3]

Primera etapa (1980-2004)

Edició	Any	80 cc		125 cc		Superiors
Edició	Any	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta
I	1980	Jordi Monjonell	Puch	Joan Riudalbàs	SWM	Carles Mas	Montesa	-
II	1981	Jordi Monjonell	Puch	Josep Piella	SWM	Carles Mas	Montesa	-
III	1982	Pep Vila	Fantic	Ton Marsinyach	KTM	Carles Mas	Montesa	-
IV	1983	Pep Vila	Rieju	-		Carles Mas	Montesa	-
V	1984	Pep Vila	Rieju	-		Carles Mas	Montesa	-
VI	1985	Francesc Rubio	Rieju	-		Carles Mas	Montesa	-
		80 cc		125 cc		Superiors		4T
VII	1986	Francesc Rubio	Rieju	Jordi Girona	Alfer	Jordi Arcarons	KTM	Valentí Fargas	Husqvarna
VIII	1987	Francesc Rubio	Rieju	Carles Montaner	Yamaha	Ferran Gil	Husqvarna	Valentí Fargas	Husqvarna
IX	1988	Francesc Rubio	Rieju	Josep Zurita	KTM	Jordi Arcarons	Cagiva	Valentí Fargas	Husqvarna
X	1989	Pedro Pérez	Alfer	Jordi Arcarons	KTM	Agustí Vall	KTM	Ramon Riudalbàs	Husqvarna
XI	1990	Francesc Rubio	Rieju	Carles Montaner	Yamaha	Agustí Vall	KTM	Josep Lluís Steuri	Husaberg
XII	1991	Ferran Serarols	Gas Gas	Jaume Colom	KTM	Heinz Kinigadner	KTM	Stanislav Spacek^{[p 1]}	Husaberg
XIII	1992	Isidre Esteve	Gas Gas	Carles Montaner	Suzuki	Àlex Llobet	KTM	Josep Lluís Steuri	KTM

Campions "Scratch"^{[p 2]}

Edició	Any	125 cc		Superiors		4T
Edició	Any	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta
XIV	1993	Josep Rovira	Gas Gas	Àlex Llobet	KTM	Carles Mas	KTM
XV	1994	Paul Edmondson	Gas Gas	Àlex Llobet	KTM	Carles Mas	KTM
XVI	1995	Xevi Puigdemont	Gas Gas	Paul Edmondson	Gas Gas	Oscar Gallardo	Husqvarna
XVII	1996	Xevi Puigdemont	Gas Gas	Paul Edmondson	Gas Gas	Oscar Gallardo	Husqvarna
XVIII	1997	Marc Puigdemont	Gas Gas	Miki Arpa	KTM	Joan Roma	KTM
XIX	1998	Xavier Pons	KTM	Xevi Puigdemont	Gas Gas	Marc Puigdemont	Gas Gas
XX	1999	Isidre Esteve	Yamaha	Miki Arpa	Husqvarna	Jordi Duran	KTM
XXI	2000	Juha Salminen	KTM	Xevi Puigdemont	Gas Gas	Kari Tiainen	KTM
		125 cc		250 cc		400 cc 4T
XXII	2001	Petri Pohjamo	Gas Gas	Juha Salminen	KTM	Miki Arpa	VOR^{[p 3]}
XXIII	2002	Petri Pohjamo	Gas Gas	Jani Laaksonen	Gas Gas	Juha Salminen	KTM^{[p 4]}
		125 cc		250 cc		500 cc
XXIV	2003	Petri Pohjamo	Gas Gas	Ivan Cervantes	KTM	Juha Salminen	KTM
XXV	2004	Xevi Puigdemont	KTM	Ivan Cervantes	KTM	Jani Laaksonen	Gas Gas

Notes

↑ Algunes fonts assenyalen com a campió de 4T de 1991 a Stanislav Spacek^[4] i d'altres a Carles Mas.^[5]
↑ A partir de 1993 existeix el títol complementari de "Campió Absolut", o "Scratch", atorgat al millor pilot de la temporada, independentment de la categoria en què hagi participat. Aquest títol no s'atorgà les temporades del 2001 i 2002.
↑ El 2001 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 500 cc 4T. El campió en fou el finlandès Kari Tiainen (KTM).
↑ El 2002 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 500 cc 4T. El campió en fou Ivan Cervantes (KTM).

Segona etapa (2005-Actualitat)

A 12 de desembre de 2024

Campions "Scratch"

Edició	Any	Enduro 1		Enduro 2		Enduro 3
Edició	Any	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta
XXVI	2005	Arnau Vilanova	Honda	Ivan Cervantes	KTM	Xavier Galindo	KTM
XXVII	2006	Ivan Cervantes	KTM	Xavier Galindo	KTM	Oriol Mena	Gas Gas
XXVIII	2007	Cristóbal Guerrero	Yamaha	Xavier Galindo	KTM	Marc Puigdemont	Husqvarna
XXIX	2008	Ivan Cervantes	KTM	Cristóbal Guerrero	Yamaha	Xavier Galindo	KTM
XXX	2009	Víctor Guerrero	Yamaha	Cristóbal Guerrero	Yamaha	Ivan Cervantes	KTM
XXXI	2010	Víctor Guerrero	Yamaha	Cristóbal Guerrero	Yamaha	Ivan Cervantes	KTM
XXXII	2011	Lorenzo Santolino	KTM	Cristóbal Guerrero	KTM	Oriol Mena	Husaberg
XXXIII	2012	Lorenzo Santolino	Husqvarna	Ivan Cervantes	Gas Gas	Joakim Ljunggren	Husaberg
XXXIV	2013	Lorenzo Santolino	Husqvarna	Ivan Cervantes	KTM	Joakim Ljunggren	Husaberg
XXXV	2014	Cristóbal Guerrero	KTM	Oriol Mena	Beta	Ivan Cervantes	KTM
XXXVI	2015	Lorenzo Santolino	Sherco	Jaume Betriu	Husqvarna	Jonathan Barragán	Gas Gas
XXXVII	2016	Josep Garcia	Husqvarna	Oriol Mena	Honda	Jaume Betriu	KTM
XXXVIII	2017	Lorenzo Santolino	KTM	Cristóbal Guerrero	Yamaha	Jaume Betriu	KTM
XXXIX	2018	Josep Garcia	KTM	Jaume Betriu	KTM	Jonathan Barragán	Gas Gas
XL	2019	Josep Garcia	KTM	Cristóbal Guerrero	Yamaha	Enric Francisco	KTM
XLI	2020	Sergio Navarro	KTM	Josep Garcia	KTM	Jaume Betriu	KTM
XLII	2021	Sergio Navarro	Gas Gas	Josep Garcia	KTM	Jaume Betriu	KTM
XLIII	2022	Antoine Magain	Sherco	Josep Garcia	KTM	Jaume Betriu	KTM
XLIV	2023	Josep Garcia	KTM	Zachary Pichon	Sherco	Jaume Betriu	KTM
XLV	2024	Josep Garcia	KTM	Sergio Navarro	Husqvarna	Antoine Magain	Sherco

Estadístiques

Campions amb més de 3 títols

A 12 de desembre de 2024

Pilot	Títols^{[R 1]}
Ivan Cervantes	11 (10 x Scratch, 1 x 500cc 4T)
Carles Mas	9 (1 x Absolut, 6 x Superiors, 2 x 4T)
Josep Garcia	8 (7 x Scratch, 1 x E1)
Jaume Betriu	8 (3 x Scratch, 1 x E2, 4 x E3)
Cristóbal Guerrero	8 (2 x Scratch, 5 x E2, 1 x E1)
Narcís Casas	7 (5 x Absolut, 1 x +175cc, 1 x +75cc)
Xevi Puigdemont	5 (2 x Superiors, 3 x 125cc)
Francesc Rubio	5 (5 x 80cc)
Lorenzo Santolino	5 (5 x E1)
Oriol Mena	4 (2 x E2, 2 x E3)
Xavier Galindo	4 (2 x E3, 2 x E2)
Juha Salminen	4 (1 x Scratch, 1 x 500cc, 1 x 400cc 4T, 1 x 250cc)

↑ Per als pilots que guanyaren l'Scratch i una categoria el mateix any, es comptabilitza només el títol absolut (Scratch).

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Regularidad»; «Todo Terreno/Enduro». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 253-273. ISBN 84-920886-5-6.
↑ «RFME Campeonatos de España de Enduro» (PDF) (en castellà). rfme.com. RFME, 21-11-2019. Arxivat de l'original el 29 de gener 2021. [Consulta: 21 gener 2022].
↑ «RFME Campeonatos de España de Enduro» (PDF) (en castellà). fedemoto.info. RFME, 2011. [Consulta: 4 desembre 2011].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Acabó el nacional de enduro. Títulos de 80 cc y cuatro tiempos para Serarols y Spacek» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 21-05-1991. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ «Carlos Mas» (en castellà). enduromagazine.com. Arxivat de l'original el 9 d'octubre 2007. [Consulta: 18 agost 2010].

Enllaços externs

Lloc Web oficial Arxivat 2022-01-22 a Wayback Machine. (castellà)
L'enduro al Web de la RFME Arxivat 2022-01-25 a Wayback Machine. (castellà)

[2] El 1975 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 175 cc. El campió en fou Josep Maria Pibernat (Bultaco).

[3] El 1976 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 75 cc. El campió en fou Bertomeu Quesada (Montesa).

[8] Algunes fonts assenyalen com a campió de 4T de 1991 a Stanislav Spacek^[4] i d'altres a Carles Mas.^[5]

[9] A partir de 1993 existeix el títol complementari de "Campió Absolut", o "Scratch", atorgat al millor pilot de la temporada, independentment de la categoria en què hagi participat. Aquest títol no s'atorgà les temporades del 2001 i 2002.

[10] El 2001 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 500 cc 4T. El campió en fou el finlandès Kari Tiainen (KTM).

[11] El 2002 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 500 cc 4T. El campió en fou Ivan Cervantes (KTM).

[12] Per als pilots que guanyaren l'Scratch i una categoria el mateix any, es comptabilitza només el títol absolut (Scratch).

[racc-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Regularidad»; «Todo Terreno/Enduro». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 253-273. ISBN 84-920886-5-6.

[4] «RFME Campeonatos de España de Enduro» (PDF) (en castellà). rfme.com. RFME, 21-11-2019. Arxivat de l'original el 29 de gener 2021. [Consulta: 21 gener 2022].

[5] «RFME Campeonatos de España de Enduro» (PDF) (en castellà). fedemoto.info. RFME, 2011. [Consulta: 4 desembre 2011].^{[Enllaç no actiu]}

[6] «Acabó el nacional de enduro. Títulos de 80 cc y cuatro tiempos para Serarols y Spacek» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 21-05-1991. [Consulta: 18 agost 2010].

[7] «Carlos Mas» (en castellà). enduromagazine.com. Arxivat de l'original el 9 d'octubre 2007. [Consulta: 18 agost 2010].

[1]

[t 1]

[t 2]

[2]

[3]

[p 1]

[p 2]

[p 3]

[p 4]

[4]

[5]

[R 1]

Principals campionats estatals d'enduro
Europa	Alemanya · Alemanya Oriental · Britànic · Espanya: Enduro · Femení · Cross Country · Finlàndia · França · Itàlia: Enduro · Hard Race · Suècia · Txecoslovàquia
Amèrica	Estats Units: AMA Enduro · AMA EnduroCross · GNCC
Oceania	Austràlia