Cannizzarita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCannizzarita
Fórmula química Pb8Bi10S23
Epònim Stanislao Cannizzaro
Localitat tipus cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 2.JB.20
Nickel-Strunz 9a ed. 2.JB.20
Nickel-Strunz 8a ed. II/E.34
Dana 3.6.5.1
Heys 5.6.25
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 4,13Å; b = 4,09Å; c = 15,48Å; β = 99°
Simetria 2/m - prismàtica
Color de blanc a gris platejat
Macles simples en forma de v
Tenacitat mal·leable
Duresa 2
Lluïssor metàl·lica
Diafanitat opaca
Densitat 6,7 g/cm3 (mesurada); 6,95 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques anisotròpica
Impureses comunes Ag, Sb, Te, Se
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1924
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La cannizzarita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor del químic Stanislao Cannizzaro (1826-1910).[1]

Característiques[modifica]

La cannizzarita és una sulfosal de fórmula química Pb8Bi10S23. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els seus cristalls tenen forma de llistons molt prims, de fins a 2 mm, rectes o deformats amb els extrems desgastats; també en masses vellutades i grups estel·lats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cannizzarita pertany a "02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb" juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibullita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lillianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments[modifica]

La cannizzarita va ser descoberta al cràter La Fossa, Vulcano, a Lipari, a les illes Eòlies (Província de Messina, Sicília, Itàlia) associat amb l'activat de fumarola a profunditat.[2] També ha estat descrita a Àustria, els Estats Units, França, Hongria, Itàlia, el Japó, Kosovo, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Suècia, Suïssa, la Xina.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Cannizzarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Cannizzarite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 23 gener 2019].