Cannizzarita
 Cannizzarita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₈Bi10S23 |
| Epònim | Stanislao Cannizzaro |
| Localitat tipus | cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.34 |
| Dana | 3.6.5.1 |
| Heys | 5.6.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,13Å; b = 4,09Å; c = 15,48Å; β = 99° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | de blanc a gris platejat |
| Macles | simples en forma de v |
| Tenacitat | mal·leable |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,7 g/cm³ (mesurada); 6,95 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Ag, Sb, Te, Se |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1924 |
| Símbol | Cnz |
| Referències | [1] |
La cannizzarita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor del químic Stanislao Cannizzaro (1826-1910).[1]
Característiques[modifica]
La cannizzarita és una sulfosal de fórmula química Pb₈Bi10S23. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els seus cristalls tenen forma de llistons molt prims, de fins a 2 mm, rectes o deformats amb els extrems desgastats; també en masses vellutades i grups estelats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cannizzarita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments[modifica]
La cannizzarita va ser descoberta al cràter La Fossa, Vulcano, a Lipari, a les illes Eòlies (Província de Messina, Sicília, Itàlia) associat amb l'activat de fumarola a profunditat.[2] També ha estat descrita a Àustria, els Estats Units, França, Hongria, Itàlia, el Japó, Kosovo, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Suècia, Suïssa, la Xina.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cannizzarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Cannizzarite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 23 gener 2019].