Wittita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralWittita
Wittite.jpg
Wittita (plaquetes metàl·liques) amb bismutinita (cristalls aciculars metàl·lics) del cràter La Fossa (Sicília, Itàlia)
Fórmula químicaPb9Bi12(S,Se)27
EpònimT. Witt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina Falun, Falun, Dalarna, Suècia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.JB.20
Nickel-Strunz 9a ed.2.JB.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/E.34 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.6.5.2
Heys5.6.31
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 29,15Å; b = 4,07Å; c = 15,83Å; β = 98,5°
Grup espacialspace group 10 (en) Tradueix i grup espacial 12 Modifica el valor a Wikidata
Colorgris plom clar
Exfoliacióbona/distingible. Les superfícies d'exfoliació presenten estries de 57° a 57,5°
Duresa2 a 2,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Diafanitatopaca
Més informació
Estatus IMAqüestionable (Q) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1924
Referències[1]

La wittita és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada així per T. Witt, un enginyer de mines suec de la mina Falun. Alguns estudis consideren que són necessàries investigacions sobre la distribució de seleni en l'estructura cristal·lina per a determinar si la wittita és una espècie independent o una varietat de cannizzarita rica en seleni.

Característiques[modifica]

La wittita és un sulfur de fórmula química Pb9Bi12(S,Se)27. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wittita pertany a "02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb" juntament amb els següents minerals: cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, diaforita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibullita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lillianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments[modifica]

S'ha trobat en amfibolites (Falun, Suècia) i en tactites (una espècie de skarn calco-silicatat) amb granats (Arizona, EUA). S'ha descrit associada anordströmita, friedrichita, magnetita, pirita, cordierita, quars.[2]

Referències[modifica]

  1. «Wittite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Wittite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 juny 2018].