Carles Grau

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Carles Grau (escultor))
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarles Grau
Dades biogràfiques
Naixement 1714
Barcelona
Mort 1798 (83/84 anys)
Activitat professional
Ocupació Escultor i arquitecte
Obres destacades
009 Palau de la Virreina.jpg
Les armes del virrei (1778), escultures en la façana del Palau de la Virreina
Modifica dades a Wikidata

Carles Grau (Barcelona, 1714 - ídem, 1798) fou un arquitecte i escultor català, deixeble de Pere Costa.[1]

Treballà al Castell de Sant Ferran de Figueres, on féu la font de la plaça. A Barcelona féu les imatges laterals (avui desaparegudes) de la façana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l'escultura aplicada del Palau de la Virreina (1775),[2] la capella de Santa Marta (avui a l'Hospital de la Santa Creu) o la Basílica de la Mercè,[3] una obra de caràcter tardobarroc, que es va construir entre 1765 i 1775, i en la qual treballà al costat de Josep Mas i Dordal.[4] També ha deixat la seva petjada en obres com el Col·legi de Cirurgia i el Palau del duc de Sessa[1] l'Església de Sant Felip Neri de Barcelona[5] o la construcció del nou altar major de la Verge del Cor de Valldonzella.[6]

Va destacar en l'intent d'impulsar l'establiment d'un acadèmia de Belles Arts a Barcelona on poder estudiar arquitectura, signant, al costat d'altres artistes del moment, una carta dirigida a sa majestat el 1758.[7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Grau Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Carles Grau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alcolea, Santiago «Palacio Moya, en Barcelona, y su arquitecto Josep Mas». D'art, Núm.: 1, 1972, pàg. 5-11. ISSN: 2385-3379. [Consultaː 7 de febrer de 2017]
  3. Bassegoda i Nonell, Joan. «Història de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè». Basílica de la Mercè. 20 de març de 1992. [Consulta: 7 febrer 2017].
  4. Montaner, 1990, p. 115.
  5. Mateo, Pilar (coord.). La Universitat a Cerveraː Commemoració del 1714 a la UB. Edicions Universitat Barcelona, p. 106. ISBN 978-84-475-3865-2.  [Consultaː 7 de febrer de 2017]
  6. Trepat Céspedes, Annaa; Alcoy, Rosa (ed.). «La Verge del Cor de Valldonzellaː representació i devoció des del segle XIV fins a l'actualitat». A: L'Art medieval en joc. Edicions Universitat Barcelona, 13 d'abril de 2016. ISBN 978-84-475-3983-3.  [Consultaː 7 de febrer de 2017]
  7. Montaner, 1990, p. 321.

Bibliografia[modifica]