Cartoixa d'Escaladei
 | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||
| Tipus | Monestir cartoixà i monument històric  | ||||||||||||||||
| Construcció | XIII, XIV, XV, XVII-XVIII | ||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura gòtica arquitectura barroca arquitectura neoclàssica | ||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | la Morera de Montsant (Priorat) i Província cartoixana de Catalunya | ||||||||||||||||
| Localització | Camí de la Cartoixa. La Morera de Montsant (Priorat) | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||
| Data | 04/11/1980 | ||||||||||||||||
| Identificador | BCIN: 162-MH BIC: RI-51-0004434 IPAC: 174 | ||||||||||||||||
| Lloc web | patrimoni.gencat.cat… | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei fou fundada al segle xii per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes. Els seus dominis van configurar el territori històric del Priorat, més reduïts que l'actual comarca del mateix nom. Està situada al llogaret del mateix nom (Escaladei), al terme municipal de la Morera de Montsant. La seva ubicació al peu del vessant sud de la serra de Montsant li dóna un marc paisatgístic incomparable. El seu manteniment actualment depèn del Museu d'Història de Catalunya.[1]
Història
Orígens
La història d'Escaladei s'inicia el 1163 quan el rei Alfons I el Cast va decidir fundar un monestir cartoixà en terres cedides per Arbert de Castellvell. Els primers monjos provinents de Provença, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s'uniren alguns eremites del Montsant, es van establir, en primer lloc, a l'antic eremitori de Santa Maria de Poboleda,[2] fins que vers el 1203, amb l'ajut de Pere I, s'establiren al lloc definitiu. El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca.
El 4 de maig de 1128, la cartoixa d'Escaladei rebé la notificació de la concessió del cobrament dels delmes pertanyents a l'església a favor de la concessió que els feia el Papa. Per aquest motiu els monjos cartoixans van fundar la casa denominada Gran al costat de la riba esquerra del riu Siurana, on avui es creuen el camí de Bellmunt del Priorat al Molar amb el Molar al Lloar, destinada com a sucursal, a cobrar els delmes dels territoris que tenien sota la seva jurisdicció.[3]
El 8 de juliol de 1313 es va signar a Cabacés per part del rei Jaume el Just la concessió als monjos de la cartoixa d'Escaladei la facultat que només ells poguessin buscar i beneficiar-se de les mines que es trobessin dins el seu territori. Aquests privilegis foren ratificats per Joan I d'Aragó el 3 d'octubre de 1387. Així hi ha constància que la mina Espinós, una de les més antigues del Priorat, era administrada pel cenobi.[3]
Durant el segle xiii i la primera meitat del XIV, es construí l'església, el claustre amb dotze cel·les, el refectori. La conreria fou bastida a uns 2 km del monestir, on actualment hi ha l'entitat d'Escaladei. La conreria era, pròpiament, l'habitatge annex al monestir des d'on es dirigia el conreu dels camps. Hi havia allí la casa procura, que administrava els afers, no solament de la cartoixa, sinó de tota la zona del Priorat.[4]
Vers el 1333 s'acabà el segon claustre amb 12 cel·les més, costejat per l'infant Joan d'Aragó i d'Anjou, arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, que sembla que fou entre 1324 i 1327 monjo d'Escaladei. El 1403 Berenguer Gallard, de Lleida, féu edificar un tercer claustre amb 6 cel·les i la cartoixa assolí el nombre màxim de 30 monjos i 15 llecs.
Esplendor
Durant set segles, la cartoixa va travessar èpoques de gran esplendor. Els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de la vinya. El Prior podia exercir justícia i era el batlle general dels pobles de la zona centre de l'actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d'origen vinícola Priorat.
La cartoixa va destacar per la seva riquesa. L'extens patrimoni, que englobava moltes possessions territorials, amb el domini directe sobre els pobles de la comarca i les propietats rústiques, caps de bestiar –sobretot cavalls–, censos de tota mena i altres béns, van fer que fos considerada la cartoixa més rica de l'anomenada província cartoixana de Catalunya (formada pels territoris d'Aragó, Catalunya, València i les Balears).
Escaladei va participar activament en la fundació de les cartoixes de Sant Pol de Mar (1269) a Catalunya i Valldecrist (1385) al País Valencià, de Nostra Senyora de les Fonts (1507) a l'Aragó, i de les cartoixes d'El Paular (1390) i Miraflores (1442) a Castella. Una cartoixa anomenada Scala Coeli, prop d'Évora a Portugal, fou la primera cartoixa portuguesa (1585), i fou fundada per cartoixans procedents de la del Priorat, dirigits per Lluís Telm, com també la cartoixa de Lisboa, fundada en 1597. Els drets d'Escaladei no només s'estenien pel Priorat sinó també per altres pobles del bisbat de Tarragona, Barcelona, Lleida i Urgell, a més de les cases-procura de Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Reus.[5]
Escaladei inicià una època de decadència després de la pesta negra que els monjos compensaren amb l'adquisició de noves terres al segle xv. El 1452 és suprimit el monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs i Escaladei n'aconseguí la seva propietat, fet que va comportar plets amb els cistercencs de Santes Creus fins que més endavant es va sentenciar la divisió dels béns de Bonrepòs entre els dos monestirs.[2]
En aquell temps, el Prior de la cartoixa d'Escaladei era senyor només en certa manera del pobles que ara s'anomenen priorat, donar que només tenia dret a cobrar els delmes pertanyents a l'església, atès que eren senyors d'aquest territori els ducs de Cardona, de manera que el 1626 encara no existia el nom de Priorat. És a partir del dia 27 de gener de 1627 quan els ducs de Cardona van fer escriptura a Barcelona mitjançant la qual venien la senyoria que posseïen dels pobles de la Morera, Poboleda, Torroja, Gratallops, la Vilella Alta, Porrera, terme de Masmorell i la Gambosa, pel preu de 7.500 lliures catalanes, a favor dels priors del convent d'Escaladei. Des d'aquella data, els priors van ser senyors per complet de l'esmentat territori i quedà constituït l'actual Priorat.[3]
Al voltant del segle xviii la cartoixa recuperà un cert prestigi i influència. D'aquesta última època data la capella del Sagrari, la reforma de l'església, que es recobrí de marbre i jaspi, la construcció de la muralla, la bassa de les Tortugues[6] i la capella de Sant Josep, l'arc, —que encara es conserva— d'entrada al monestir i el gran santuari darrere l'absis, notable pels seus marbres, estàtues i relleus, en gran part obra d'artistes de la cartoixa. En aquest moment, Escaladei mantenia un important comerç de vi i aiguardent i dos molins paperers.
Escaladei fou un punt de referència per als monestirs en el procés que durant l'últim quart del segle xviii va conduir a la creació de la Congregació Nacional de les Cartoixes Espanyoles, independent de la Grande Chartreuse, casa central de l'orde a Grenoble (França).
Desamortització, abandonament i recuperació
.jpeg)
La cartoixa patí la primera exclaustració el 1820, però els foren tornades les propietats el 1823. Pel Decret de Desamortització de Mendizábal, de 1835, els monjos es veieren obligats a abandonar el monestir privats per decret de les seves terres. En només dos anys la majestuosa cartoixa, amb les seves cel·les, claustres, l'església i l'hostatgeria restà convertida en un munt de ruïnes pel saqueig dels pagesos de la zona. La seva famosa biblioteca (la Bibli Sacra, regalada per Joan d'Aragó, és actualment al seminari de Tarragona. Una bona part dels documents són a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid.
El 1990 els seus propietaris, les famílies Rius, García-Faria i Peyra, la van donar a la Generalitat, la qual va endegar un pla de rehabilitació i consolidació de les restes. El cenobi, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, fou el primer de l'orde de Sant Bru a la península Ibèrica.
Es pot visitar des del 1998. S'ha reconstruït minuciosament una cel·la, element clau de totes les cartoixes. Els monjos efectuaven la majoria de les seves activitats en el mateix recinte del monestir. Cada cel·la compta amb un hort individual.
Espai de cultura
Fou planter de monjos savis, com els teòlegs escriptors Joan de Torralba, Andreu Capella, bisbe d'Urgell, i Joan Valero; dels historiadors Josep Vallès, Narcís Pi; del famós farmacèutic Salvador Vilella; dels sants Lluís Telm, fundador de la cartoixa de Scala Coeli d'Èvora a Portugal, i Joan Fort; i dels arquebisbes d'Arles i de Tarragona, Joan Prunera i Joan d'Aragó i d'Anjou, fill del rei Jaume el Just. Alguns dels seus monjos reberen veneració, encara que local, com el mateix Joan Fort o el místic Climent Riera.
Al segle xvii hi sorgí una notable escola de pintura religiosa al voltant d'Agustí Pujol i els cartoixans Joaquim Juncosa i Domadel, Pasqual Gaudí i Salvador Illa. Però tots els tresors artístics d'Escaladei s'han perdut. No hi ha cap indici de la sort que van córrer els treballs d'Agustí Pujol al Priorat, igual que no n'hi ha de les pintures de Pasqual i Juncosa que decoraven l'església i les estances del cenobi.[7]
Llegenda
Diu la llegenda que el rei Alfons I el Cast va decidir fer donació d'unes terres a l'Orde de la Cartoixa perquè hi construïssin un monestir. La casa mare envià uns monjos a cercar el lloc més adient a les seves necessitats.
Durant la recerca, trobaren un pastor que els explicà que en somnis veia uns àngels que pujaven al cel per unes escales repenjades a la soca del pi que hi havia al lloc on ell pasturava els seus ramats. Els monjos ho interpretaren com un senyal de Déu i allí mateix construïren un petit claustre que seria l'origen de la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, que vol dir "escala cap a Déu".
Curiositats
Sembla que el menjar blanc com a postres quaresmals va ser creat, o almenys popularitzat, per un monjo de la cartoixa d'Escaladei, una vegada que els monjos van haver de servir un gran àgape durant la Quaresma, que havia de complir els preceptes de la vigília.[8] A la cuina catalana medieval la versió dolça del menjar blanc eren unes postres adaptades a la Quaresma, una crema a la qual es treuen els ous i se substitueix la llet animal per llet d'ametlles.[9][10][11]
Referències
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ 2,0 2,1 Viladecans, Baldiri B. -. «Monestirs de Catalunya - Cartoixa d'Escaladei». [Consulta: 27 desembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Abella Creus, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat. Joan Abella Creus. ISBN 9788461213122.
- ↑ Casas i Ferrer, Antoni M. Excursions pel Montsant. Volum 33 de Cavall Bernat. L'Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 9788478268429.
- ↑ Zaragoza Pascual, Ernesto. Catàleg dels monestirs catalans. Volum 55 de Scripta et documenta. L'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN 9788478268870.
- ↑ Francesc del Santíssim Sagrament. Instrucció breu i útil per los cuiners principiants segons lo estil dels carmelites descalços: receptari de cuina conventual del segle XVIII : precedit d'un estudi històric sobre la cuina carmelita. L'Abadia de Montserrat, 2004, p. 80–. ISBN 978-84-8415-637-6.
- ↑ Bosch Ballbona, Joan. Agustí Pujol: La culminació de l'escultura renaixentista a Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 2009. ISBN 9788447533305.
- ↑ La Semana vitivinícola, Volum 32, Editor A.S. Grau, 1977, digitalitzat el 26 de juny de 2008 a la Universitat de Califòrnia (castellà)
- ↑ La cuina de l'arròs de Pals, pàg. 134, Pep Nogué i Puigvert, Cossetània Edicions, 2003, ISBN 84-96035-29-8
- ↑ Catalan cuisine, Colman Andrews, Harvard Common Press, 2006, ISBN 978-1-55832-329-2(anglès)
- ↑ Cuina medieval catalana, pàgs. 201-202, Eliana Thibaut i Comalada, Cossetània Edicions, 2006, ISBN 978-84-9791-216-7
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cartoixa d'Escaladei |