Casa-fàbrica Josep Aranyó

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Josep Aranyó
Imatge
Façana del carrer de Verdaguer i Callís
Dades
TipusEdifici residencial, capella i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVerdaguer i Callís, 12 i Mare de Déu del Pilar, 15-15 bis Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 14″ N, 2° 10′ 34″ E / 41.38719°N,2.17608°E / 41.38719; 2.17608
Format perCasa Tilebein
Casa Miquel de Magarola Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Casa Tilebein
Id. IPAC40485 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1071 Modifica el valor a Wikidata

Bé cultural d'interès local
Casa Miquel de Magarola
Id. IPAC52323 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona733 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

Projecte de remunta d'un «pis-quadra» (1833) Modifica el valor a Wikidata
Font pública, instituïda per Miquel de Magarola el 1792
Pavelló del jardí
Balcons i esgrafiats al carrer de la Mare de Déu del Pilar
Capelleta tapiada de la Mare de Déu del Pilar
Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860)

La casa-fàbrica Josep Aranyó és una finca actualment segregada en dues propietats, situades als carrers de Verdaguer i Callís (antigament de Montjuïc de Sant Pere) i de la Mare de Déu del Pilar (antigament d'en Cuc) de Barcelona[1] i catalogades com a bé cultural d'interès local.[2][3]

Descripció[modifica]

La casa senyorial del carrer de Verdaguer i Callís disposa de dues façanes: la principal, afrontada al carrer, i la del jardí, disposada perpendicularment a la primera.[4] De planta rectangular, comprèn planta baixa, principal, tres pisos i terrat. Per bé que l'accés principal es devia produir en origen a través dels portals de planta baixa afrontats al carrer, avui es realitza per mitjà d'una escala que mena al jardí elevat.[4]

Les dues façanes estructuren les seves obertures en eixos verticals de ritme regular: portals a planta baixa, balcons ampitats al principal i el primer pis i finestres en els dos darrers pisos. Els murs d'ambdues façanes estan revestits amb morter. Els emmarcaments i les llosanes dels balcons de la façana principal són fets de pedra, mentre que les baranes, profusament decorades, son de ferro forjat. Llindes, muntants i ampits dels balcons hi sobresurten per mitjà d'una motllura simple. A la façana del jardí, però, aquesta motllura es configura a través d'un regruix de morter.[4]

L'estructura de la façana principal s'articula per mitjà de tres eixos verticals d'obertures emmarcats per dues parelles de pilastres d'estil jònic d'ordre gegant que culminen amb un entaulament amb cornisa damunt del segon pis. La façana del jardí, molt més àmplia, s'articula per mitjà de sis eixos verticals ritmats per tres parelles de pilastres, arribant a duplicar la llargada de la façana principal. Damunt del cornisament (fet d'obra) d'ambdues façanes s'alça un cos superior que comprèn el tercer i quart nivell i que és resultat d'una remunta del segle xix. Les obertures d'aquest cos (finestres i balcons regulars i algunes petites finestres quasi quadrangulars) no segueixen la composició de l'inferior.[4]

En relació als elements mobles apreciables a l'interior destaca, només, la fusteria que conforma els balcons dels pisos principal i segon i llurs porticons. Decorada amb carteles corbes de perfil ondulant, aquesta fusteria podria datar del mateix segle xviii.[4]

El jardí elevat presenta avui dos nivells units per mitjà d'una escala de recent factura. El nivell superior reposa damunt de tres portals afrontats al carrer de Verdaguer i Callís que donen pas (els dos laterals) a botigues i (el central) a una font d'ús públic. Damunt d'aquesta font s'alça un interessant pavelló quadrangular amb els angles escapçats emmarcat per pilastres toscanes faixades i amb els murs revestits d'una rocalla de gran plasticitat. Sobre l'entaulament del templet s'hi endevina un fris ceràmic policromat i les restes d'una decoració escultòrica avui il·legible. Per la resta, els «Quarterons» de Garriga i Roca mostren que, com a mínim fins a la dècada del 1860, hi havia un grup de parterres a la francesa, ordenats per una estricta simetria al voltant d'una font ornamental circular ubicada al jardí inferior i de la que no es conserven traces.[4]

L'edifici del carrer de la Mare de Déu del Pilar té una llarga façana en la que es poden distingir dos trams d'alçades lleugerament diferents. Presenta una planta baixa amb portals d'arc de llinda de fusta; una planta principal amb balcons de llosana de rajoles de ceràmica i barana de ferro forjat; una idiosincràtica petita planta intermèdia, com si fos un entresol fora de lloc; les dues plantes superiors tornen a tenir balcó i, al capdamunt, una cornisa de ceràmica tanca la construcció. Hi destaquen, sobretot, els esgrafiats basats en formes rectangulars d'angles esmussats.[5] La porta de més a l'esquerra, sobre la qual hi ha una capelleta (actualment tapiada amb rajoles) correspon a l'antiga capella de la Mare de Déu del Pilar.[6]

Història[modifica]

El comerciant Christian Andreas Tilebein[modifica]

El 15 de setembre del 1768, el comerciant alemany establert a Barcelona Christian Andreas Tilebein (que en seria l'administrador) va constituir amb el reusenc Salvador de March una societat de comerç pel termini de 5 anys i amb un capital inicial de 40.000 lliures barcelonines, de les quals March aportaria les 3/4 parts.[7][8][9][10] El negoci prosperà amb la importació de gèneres tèxtils i l'exportació de vi i aiguardent del Camp de Tarragona i altres comarques del Prelitoral català,[8][9] i l'1 de setembre del 1773 es va renovar per cinc anys més.[8]

Tilebein, que fins aleshores havia viscut a les «cases noves» del Palau a l'actual carrer d'Avinyó,[11] degué invertir una part dels guanys en la construcció d'una residència senyorial, ja que el 28 del mateix mes va demanar una llicència d'obres: «Dn Christiano Andrés Tilebein, Comerciante, con la mayor Attencion expone a V:S: que deve havitar una Casa sita en las Calles den Cuch y de Montjuich de esta Ciudad, en cuya por su mayor Comodidad le es preciso hazer algunas Obras en el Frontis, y variar distinctas Aberturas.»[12] L'arquitecte devia ser Joan Soler i Faneca, autor del Palau Marc a La Rambla, ja que va ser Tilebein qui el va recomanar als March, segons Arranz i Fuguet.[10]

El jurista Miquel Joan de Magarola[modifica]

El 1786, la societat Tilebein i Cia entrà en fallida,[13] i a la seva mort, la finca fou embargada per una «massa de creditors» representada pel síndic Joaquim Roca i Batlle, que el 1789 va demanar permís per a fer-hi reformes.[14] El maig del 1791, fou adquirida en subhasta pública pel jurista Miquel Joan de Magarola i de Clariana (1730-1807),[15][16][17] oïdor de la Reial Audiència de Catalunya, a través del corredor reial de canvis Antoni Torredà (vegeu Casa Joaquim Serra i Franch), per 14.500 lliures barcelonines.[18][6] Tot seguit, Magarola va fer construir de nou la casa del carrer de la Mare de Déu del Pilar,[19] incloent-hi una nova capella en substitució de la instituïda pels veïns feia molts anys.[6] Poc després, va demanar la concessió de dues plomes d'aigua de la mina de Montcada per abastir la seva casa, proposant a canvi la cessió dels terrenys i els diners necessaris per a la construcció d'una font pública al carrer de Montjuïc.[20]

El desembre del 1805, Magarola (que adoptà el títol de marquès de Cordelles pel seu matrimoni en segones núpcies amb Josepa de Figuerola i de Vilana)[21] va encarregar-ne al mestre de cases Jeroni Vidal una ampliació amb l'annexió de la casa veïna,[22] adquirida al fabricant d'indianes Pau Rull i Coromines.[23][6]

El fabricant Josep Aranyó i Torrents[modifica]

Magarola va morir a mitjans de juliol del 1807[15] i fou succeït pel seu fill Benet de Magarola i de Castellví.[24] Aquest no va tenir descendència i va llegar els seus béns a la seva cosina Manuela de Magarola i d'Ardena (vegeu Can Garcini), casada amb Felip Ignasi de Miquel i de Blondel, marquès de Blondel de l'Estany de Bellcaire (vegeu casa Felip de Miquel).[6] El juny del 1833, el seu administrador de finques Bartomeu Sunyol[25] va vendre la propietat per 30.500 lliures barcelonines al fabricant Josep Aranyó i Torrents,[6] que poc després va demanar permís per a remuntar un «pis-quadra» a la casa senyorial, segons el projecte del mestre d'obres Vicenç Zulueta.[26] El 1836, va demanar novament permís per a eliminar la reixa de forja i obrir-hi dues portes al frontis del jardí, segons el projecte del mestre d'obres Esteve Bosch i Gironella.[27]

Segons les cartes de pagament presentades el 1845 davant del notari Joan Prats, entre els anys 1834 i 1842 es van realitzar obres al conjunt sota la direcció del mestre d'obres Narcís Nuet, amb la intervenció del fuster Pau Compte, el serraller Joan Viure, el llauner i vidrer Josep Artés i el pintor Francesc Sala.[28]

Josep Aranyó provenia d'una família de teixidors de seda o «velers» de Manresa que durant el segle xix va donar lloc a una nissaga de fabricants tèxtils.[29] Al començament, hi tenia una filatura d'estam,[30] però al llarg del temps les instal·lacions van ser utilitzades per altres fabricants,[31][32][33][34][35][36] com per exemple Josep Badia i Cia, que s'anunciava així el 1863: «Monjuich de San Pedro, 12, Fábrica de J. Badia y compañia. Tejidos de seda, lana y algodon. Especialidad en chaqueleria: gran surtido de felpas y rizos, piqués acolchados en seda, lana y algodon para toda estacion. Pañoleria y mantones de todas clases. Lanillas de mezclas para trajes. Espediciones á todas partes.»[37]

Posteriorment, la propietat va passar a mans de la seva filla Mercè Aranyó i Pujals,[38][39] casada amb el joier[40] Josep Ginabreda i Ros,[41][42] que el 1875 va fer construir l'edifici d'habitatges dels núms. 11-13 (vegeu Can Baulenas),[43] projectat pel mestre d'obres Josep Cros i Juliana[44][45] i on residiria la família.[46] Segons Almerich, a finals de segle la capella era molt visitada,[46] fins al punt que el 1889 diversos veïns van demanar a l'Ajuntament el canvi del nom del carrer d'en Cuc a Nuestra Señora del Pilar,[47] però finalment es va tancar el 1909.[48]

Altres usos[modifica]

En aquesta època, l'edifici del carrer de Verdaguer i Callís[49] devia ser compartimentat en habitatges per a treure'n rendiment econòmic,[4] i a la segona meitat del segle xx, els baixos acollirien el Cercle Barcelonès de Sant Josep, amb un quadre escènic de teatre amateur[4] que representava obres dramàtiques i sarsuela els diumenges a la tarda.[50]

Des del 2003 hi ha l'Espai de Creació Antic Teatre, un centre d'arts escèniques contemporànies,[4] i el 2023, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar-ne la requalificació com a equipament públic de titularitat municipal.[51]

Referències[modifica]

  1. ↑ Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 88. 
  2. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Cercle Barcelonès de Sant Josep». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «Teatre del Cercle Barcelonès de Sant Josep». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. ↑ «Edifici d'habitatges del carrer Mare de Déu del Pilar, 15-15B». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/36, f. 446-453v, 25-6-1833.
  7. ↑ AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1019/35, f.109
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Torra, Lidia «Sociedades mercantiles barcelonesas en las redes marítimas del gran comercio europeo atlántico en el siglo XVIII». V Encuentro de la AEHE. Asociación Española de Historia Económica, 2005.
  9. ↑ 9,0 9,1 Rovira i Gómez, Salvador-J. Els March, darrers senyors de Creixell i Roda de Berà, 2003, p. 25-26. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Arranz i Fuguet, 1987, p. 31.
  11. ↑ «Diario curioso, histórico, erudito, comercial, civil y económico» p. 4, 03-07-1772.
  12. ↑ «Christiano Andrés Tilebein. Comerciant. Cuc. Montjuïc. Reedificar». C.XIV Obreria C-4/1773-104. AHCB, 28-09-1773.
  13. ↑ «Concurso de acreedores de Andrés Tilebein». REAL AUDIENCIA, Consulado y Tribunal de Comercio, C, 9993. ACA, 1786.
  14. ↑ «Joachin Roca i Batlle. Síndic de la massa de creditors del difunt Christiano Andrés Tilebein. Cuc (Mare de Déu del Pilar). Casa. Modificar la porta principal». Q127 Foment C.XIV Obreria C-51/1789-090. AHCB, 24-04-1789.
  15. ↑ 15,0 15,1 Carreras Bulbena, 1928, p. 271.
  16. ↑ «Miguel-Juan de Magarola y Clariana-Seva». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  17. ↑ de Magarola i de Clariana, Miquel Joan. El Abogado perfecto, 1789. 
  18. ↑ AHPB, notari Pau Casades, manual 1.133/4, f. 185-197, 26-12-1790; f. 377-381v, 26 i 27-5-1791; f. 524v-525v, 23-12-1791.
  19. ↑ «Baudilio Carreras. Procurador de Miguel de Magarola. Cuch (Mare de Déu del Pilar) i Montjuïc (Verdaguer i Callís). Casa. Planta baixa més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-60/1791-169. AHCB, 17-12-1791.
  20. ↑ «Memorial de Miquel de Magarola i Clariana». I-75 Acords municipals de 1792. AHCB, 13-12-1791.
  21. ↑ «Josepa de Figuerola y Vilana». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  22. ↑ «Marquès de Cordelles. Casa. Cuc (Mare de Déu del Pilar). Obrir una porta i modificar obertures». C.XIV Obreria C-99/1806-030. AHCB, 21-02-1806.
  23. ↑ Diario de Barcelona, 11-3-1805, p. 315. 
  24. ↑ «Benet de Magarola i de Castellví». Gran enciclopèdia catalana. enciclopedia.cat.
  25. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 230, 364. 
  26. ↑ «José Arañó. Montjuic 16. Quarter 2, barri 1, illa 5. Addicionar pis». C.XIV Obreria C-116/1833-116. AHCB, 20-12-1833.
  27. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-123, 10-2-1836.
  28. ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50 (1a part), f. 281-283v, 30-5-1845.
  29. ↑ Cabana, 1992.
  30. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 35. 
  31. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 56. 
  32. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 382, 384. 
  33. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 162, 316. 
  34. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 161, 313. 
  35. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 755. 
  36. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 764. 
  37. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 447, 651, 722, 815, 822, 824, 1054, 1062, 1064, 205 (anuncios). 
  38. ↑ La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició vespre), 12-10-1920, p. 1. 
  39. ↑ La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis, 10-5-1902, p. 1. 
  40. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1896, p. 885. 
  41. ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 1030. 
  42. ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 1056. 
  43. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 392. 
  44. ↑ AMCB, Q126 Foment 2483 C, 28-1-1875.
  45. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  46. ↑ 46,0 46,1 Almerich, Lluís. Història dels carrers de la Barcelona vella. Guia sentimental, vol. 3, 1945, p. 75. 
  47. ↑ «Diversos propietaris del Carrer del Cuch sol·liciten el canvi de nom del carrer pel de "Nuestra Señora del Pilar" (Mare de Déu del Pilar)». Q136 Obres públiques 3/0 1999. AMCB, 1889.
  48. ↑ «Mare de Déu del Pilar, carrer de la». B Nomenclàtor. Ajuntament de Barcelona.
  49. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 395. 
  50. ↑ La Vanguardia, 8-3-1964, p. 52. 
  51. ↑ «Modificació de PGM per la regulació de l'Equipament situat al carrer Verdaguer i Callís 12 (Antic Teatre)». Direcció de Serveis de Planejament i Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística – Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, 17-1-2023 (aprovació inicial). [Consulta: 19 abril 2023].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Josep Aranyó
  • «Cercle Barcelonès de Sant Josep». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Casa Miquel Joan de Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Josep_Aranyó&oldid=33348543»