Casa Josepa Bartra de Canela

Infotaula d'edifici Casa Josepa Bartra de Canela
Dades
Tipus	Edifici residencial i fàbrica
Arquitecte	Josep Fontserè i Domènech Josep Fontserè i Mestre
Construcció	1855
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura neoclàssica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Escudellers Blancs, 3 bis
41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 34″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	52485
Id. Barcelona	578
Plànol
Plantes amb la divisió de la propietat entre Valentín i Manuel de Barretxeguren (blau) i Ramon Sala (vermell)

Quarteró núm. 117 de Garriga i Roca (c. 1860)

La casa Josepa Bartra de Canela és un edifici al carrer dels Escudellers Blancs, 3 bis de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Descripció

Edifici entre mitgeres sobre una parcel·la trapezoidal, format per planta baixa i quatre pisos, amb set obertures per planta. Als baixos hi ha una sèrie d'obertures inserides dins d'arcs rebaixats, consistents en portals i finestres que es combinen amb la porta d'accés. Els balcons tenen baranes de ferro forjat i llosanes de pedra, en disminució segons augmenta l'alçada. En el principal, hi ha dos balcons que comparteixen una barana correguda, mentre que els altres són individuals. En els restants pisos, tots són individuals i amb llosanes sustentades per un parell de mènsules. Recorrent de dalt a baix els cantons laterals de la façana, es troben unes pilastres d'ordre gegant amb fust estriat i capitell corinti, les quals sostenen una falsa cornisa. Damunt d'aquesta hi ha la darrera planta, precedint la cornisa definitiva, aguantada mitjançant permòdols. A la part central de la façana s'aprecien plafons rebaixats amb motllures.

L'accés s'efectua mitjançant un pati cobert amb claraboia, des del qual arrenca una escala de marbre amb balustres que mena al nivell principal, amb total independència dels altres pisos. A la reixa d'una de les finestres hi ha la data 1856.

Història

El fabricant de blondes Magí Canela

El 1835, el botiguer de sedes Magí Canela i Griñó, establert al carrer del Call, 1 (antic), va constituir la societat Canela i Roig amb un capital de 36.500 pessetes, de les quals 30.000 serien aportades per ell mateix i les altres 6.500 pel seu dependent Bonaventura Roig i Ranau. Aquest s'encarregaria de la botiga de sedes (24.360 pessetes), mentre que la fàbrica de blondes (12.140 pessetes) seria al carrer dels Escudellers Blancs, en una finca que havia pertangut als marquesos de Gironella i que Canela havia adquirit en emfiteusi a Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera, marquès de Castellbell, que li va imposar un cens de 700 lliures anuals. Aquesta propietat constava d'una casa gran d'un pis i golfes amb un jardí annex i una altra més petita de tres pisos, coneguda antigament com a «casa del Cup». Segons la carta de pagament atorgada el 1836, en la reforma i condicionament van intervenir el mestre de cases Josep Domínguez, el fuster Joan Fuster i el serraller Joan Bardí.

Canela va morir el 1854, i per tal d'augmentar els escasos rèdits que donava la finca, la vídua Josepa Bartra va encarregar l'any següent a l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech el projecte d'un nou edifici (núm. 3 bis), que ocuparia el solar de la casa gran.

Els comerciants Barretxeguren

El 1855, la societat Barrecheguren Tío y Sobrino, constituïda pels comerciants bascos Valentín de Barretxeguren y Abasolo i el seu nebot Manuel de Barretxeguren y Escarzaga (vegeu nissaga Barretxeguren) i dedicada al comerç de llanes i a la banca, va llogar una part de l'edifici antic (núm. 3) i la meitat dels baixos del nou, que el 1857 van ampliar-ne a una part del tercer pis.

Tanmateix, Josepa Bartra i els seus fills no pogueren fer front als deutes derivats de les obres del nou edifici, i el 1859 el van vendre per 55.000 duros als Barretxeguren i al comerciant de Manresa Ramon Sala i Brugués (vegeu Can Sala). Els nous propietaris van realitzar-hi algunes reformes (com ara la construcció d'un magatzem de planta baixa i soterrani a la part posterior, així com unes ales als extrems del primer pis), i el 1861 el van dividir salomonònicament: la meitat de l'esquerra per a Sala i la de la dreta per als Barretxeguren.

Manuel va morir el 1863, i l'any següent, Valentín i el seu fill Manuel de Barretxeguren i Santaló van constituir la nova societat Barrecheguren Padre e Hijo. El 1865, i per a poder pagar l'herència dels fills menors del difunt, Valentín i els seus tutors vengueren la propietat en subhasta, essent adquirida per Ramon Sala, i finalment, el 1866 els Barretxeguren es van traslladar a un altre indret.

Altres negocis

Entre el 1879 i el 1929 hi hagué la redacció i impremta del diari El Diluvio, i posteriorment la impremta Borràs, fundada per Francesc Borràs i continuada per R. Bosch i Borràs.

A principis del segle xx hi havia la lampisteria Closa Florensa, i el 1915, Enric Parellada, gerent de la Societat General de Telèfons, va demanar permís per a instal·lar dos motors elèctrics al taller de reparacions establert al local dret dels baixos, segons els plànols de l'enginyer Frederic Ballell.

Bibliografia

• García Fortes, Salvador «Evolución del uso de la terracota en la arquitectura de Barcelona. Siglos XIX y XX». La Terracota como elemento ornamental en la arquitectura de Barcelona. Técnicas de fabricación, conservación y restauración (tesi doctoral). Departament de Pintura. Universitat de Barcelona, 10-05-2001, pàg. 31-110.
• Güell i Baró, Margarida «La família Martorell de Barcelona: entre el món empresarial, la política municipal i l’associacionisme (1789-1906)». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXXIII, 2015, pàg. 239-272.

Enllaços externs

• «Casa del carrer Escudellers Blancs, 3». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «C/ Escudellers Blancs 3». Rehabilitació d'edifici d'habitatges. Quim Padró Arquitectura, 1998-1999.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Josepa Bartra de Canela