Centre d'Estudis Unitat Popular
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | fundació fàbrica d'idees editorial  |
| Camp de treball | unitat popular |
| Història | |
| Creació | 16 setembre 2022 29 desembre 2022, Nau Bostik |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Vidal Aragonés i Chicharro |
| Lloc web | ceup.cat |
 | |
El Centre d'Estudis Unitat Popular (CEUP) és un laboratori d'idees català creat l'any 2022 com un espai de pensament crític i de formació, i un centre de documentació i promoció de la memòria política dels Països Catalans, «amb la finalitat de ser un espai on generar eines i idees per al debat entorn del projecte de la Unitat Popular i amb capacitat pròpia per analitzar fenòmens i processos sociopolítics, econòmics i culturals».[1]
El CEUP està format inicialment per un consell honorífic constituït per divuit persones referents en la història del moviment independentista, llibertari i del món sindical com August Gil Matamala, Blanca Serra, Eudald Carbonell, Mateo Seguí i Parpal, Aleix Renyé, Àlvar Valls, Agustí Barrera, Armando Varo González, Carles Sastre, Gabriela Serra, Julià de Jódar, Jaume Oliveras i Costa, Magda Ballester, Pep Musté, Ramon Piqué, Ramon Majó Lluch, Roser Vernet i Tomeu Martí.[2][3]
Més enllà del consell honorífic, el CEUP compta amb el suport de persones de referència acadèmica d'àmbit internacional com Marcello Musto, Jodi Dean i Özgür Güneş, i d'un patronat que es renova cada quatre anys i s'encarrega de marcar les línies generals del CEUP format per vuit persones: Laure Vega, Vidal Aragonès, Eulàlia Reguant, Albert Botran, Núria Gibert, Joan Teran, Gerard Nogués i Mariona Lladonosa.[4]
El CEUP edita també la revista Onze i tres col·leccions periòdiques, «Vides», «Vilar» i «Comuna 1871», les primeres publicacions de les quals van ser sobre el maqui Florenci Pla Meseguer «La Pastora», sobre l'amistat política de Lluís Companys, Salvador Seguí i Francesc Layret, i una tercera sobre identitat nacional i de classe.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Es constitueix el Consell Honorífic del Centre d'Estudis de la Unitat Popular». Llibertat.cat, 21-11-2022. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «Les 18 personalitats de l'independentisme en el consell honorífic del think-tank de la CUP». El Nacional, 21-11-2022. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Fàbregas, Laura. «La CUP ficha a tres exterroristas de Terra Lliure y Exèrcit Popular para su «consejo honorífico»» (en castellà), 24-11-2022. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Surroca, Bernat. «Neix el «think tank» de l'esquerra independentista». Nació Digital, 16-09-2022. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Vidiella, Edu. «Col·leccions editorials del «Centre d’Estudis Unitat Popular»», 13-02-2023. [Consulta: 18 juliol 2024].