Clara Andrés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClara Andrés
Premi Ovidi 2008 a la millor cançó.jpg
Clara Andrés rep el Premi Ovidi Montllor al 2008 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1977 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Oliva (Safor) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant Modifica el valor a Wikidata
Activitatdes de 2000
Gènerecançó
Instrumentveu, guitarra acústica
Segell discogràficAutoedició
Artistes relacionatsMarià Roch (baix i veu)
Dani Calabrita (guitarra acústica, bouzouky i banjo)
German Ycobalzeta (guitarra elèctrica, cavaquinho i veu)
Quino Bejar (percussió)
Xarli Oliver (bateria, percussions, caixa Timbal, ferreteria i veu)
Iu Boixader (contrabaix i veu)
Meritxell Maza (viola)

Clara Andrés (Oliva, 1977) és una cantautora valenciana. Fins el 2021 ha produït tres àlbums, el 2019 va col·laborar amb el duo Júlia a llur co-produït L'eix radical.

Biografia[modifica]

S'inicia als estudis musicals a l'Agrupació Artística Musical d'Oliva on tocava l'oboè i formava part de la coral i al mateix temps, Clara Andrés inicia d'una manera autodidacta l'aprenentatge de la guitarra, que la durà a fer els seus primers esbossos de cançons.

No és fins al 2000 quan comença a fer-se sentir públicament com a cantautora en diferents esdeveniments, sobretot a la ciutat de València: Jam'sautors a "Matisse", dia de la dona a "Ca Revolta", Universitat d'estiu de l'Horta a Campanar, concert a l'Ateneu de Russafa, etc.

Grava de manera amateur part d'aquestes cançons en diverses maquetes. Però trobem la seva carta de presentació a la maqueta Inici, autoeditat i enregistrat a la Fournier (La Garriga) el 2005. L'èxit de la maqueta fou immediat. Inici dugué a Clara Andrés a participar en el Mercat de Música Viva de Vic l'any 2005, a la sala "Espai" de Barcelona per al programa De prop de TV3, a ser finalista del premi Sona 9 l'any 2006 i a formar part amb la cançó «Hui fa vent» de la banda sonora de la pel·lícula ʼ del Marc Recha.

Dies i dies és el seu primer disc, autoeditat i enregistrat també a la Fournier (La Garriga) a la tardor del 2007, on es recullen part de les cançons de la maqueta i altres de noves. En aquest disc les seves cançons destaquen per una lírica propera que descriu situacions brillantment i amb una veu càlida. Va rebre dos premis als Premi Ovidi Montllor l'any 2008 de la mà de Joan Manuel Serrat, un als millors arranjaments musicals i l'altre a la millor cançó amb «Dies i dies». Aquest mateix any, Clara Andrés va ser reconeguda amb el primer premi del Premi Miquel Martí i Pol un nou guardó musical promogut per Lluís Llach. Va ser l'escollida entre els cinc finalistes d'aquest premi creat en memòria de Miquel Martí i Pol per tal de premiar la millor poesia musicada en català del darrer any. La cantautora obtingué el reconeixement per l'adaptació del poema «Personatges», de Josep Pedrals.[1]

Clara Andrés va participar a 'Musiquetes per la Bressola' cantant «Transformacions», tema que interpretà el 22 d'octubre de 2008 a l'Auditori de Barcelona al concert "Fem sonar les Musiquetes".[2]

No deixa de participar activament en actes i events com els certàmens dels anys 2009 i 2010 del Poefesta "Festival de Poesia d'Oliva".[3] L'octubre del 2010 apareix el seu disc Huit, enregistrat a la Fournier. Es presenta com un disc...cret que comença i acaba en poc més de vint minuts. Recull huit cançons teixides per una banda més madura, on la senzillesa i la discreció en el detall esdevenen el seu propòsit.

El maig del 2014 s'ha publicat Entrelinies, tercer treball discogràfic de l'autora. Un conjunt de 9 cançons, o 8 i una entrelínia, teixides com un tot, una peça que té un ordre coherent i que vol contar una història. Parla llavors d'un «després», d'un moment sentimental passat, unes entre línies que t’acompanyen i que formen part de tu. El seu to, tot i ser nostàlgic, és sobretot reconciliador. Obri un calaix de moments viscuts, n'agafa les entre línies, el torna a tancar i continua.

El 2019 va produir l'àlbum L'eix radical, com una col·laboració amb el duo Júlia.[4]

Discografia[modifica]

  • Inici (2005, maqueta)[5]
  • Dies i dies (La Fournier, 2008)[6]
  • Huit (Chesapik, 2010)[6]
  • Entrelinies (Mésdemil, 2014)

com Júlia & Clara Andrés

  • L'eix radical (Sotabosc, 2019)

Referències[modifica]

  1. ACN «Clara Andrés guanya el primer Premi Miquel Martí i Pol». eldebat.cat. ACN [Consulta: 3 novembre 2013].
  2. «Miquel Gil, Carles Belda, Gerard Jacquet i Clara Andrés col·laboraran dijous al Fem Sonar les Musiquetes». Enderrock.cat, 21-10-2009 [Consulta: 3 novembre 2013].
  3. «Profetesa». poefesta.com. [Consulta: 3 novembre 2013].
  4. «La música de Júlia, Clara Andrés y Essència centrará los actos del Nou d’Octubre» (en castellà). cadena100.es, 01-10-2020. [Consulta: 27 gener 2021].
  5. «Clara Andrés». Viasona.
  6. 6,0 6,1 AAVV (text: H.M.A) «Dones, cançons i violes. 25 dones de la cançó». Revista Enderrock i ICD, núm. 207, pàg. 17.

Enllaços externs[modifica]