Clara Butt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaClara Butt

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1872 Modifica el valor a Wikidata
Southwick, West Sussex (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1936 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Oxfordshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióRoyal College of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano i contralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKennerley Rumford Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 3bb546ca-6c58-4c16-be68-7fd311ce2923 Discogs: 1341337 IMSLP: Category:Butt,_Clara Find a Grave: 19798 Project Gutenberg: 46994 Modifica el valor a Wikidata

Clara Butt –o Clara Ellen Butt– (Southwick, Sussex, Anglaterra, 1 de febrer de 1872- North Stoke, Oxfordshire, Anglaterra, 23 de gener de 1936) va ser una cèlebre contralt anglesa.[1]

Va néixer a Southwick, Sussex, filla de Henry Albert Butt, un capità marítim, i Clara Hook. Es va criar a Bristol. El 1890 va guanyar una beca per estudiar al Royal College of Music, la Reina Victoria la va becar després per estudiar a París amb Jacques Bouhy, el mestre de Louise Homer i Louise Kirkby Lunn. També va estudiar a Berlín i Itàlia.[2]

Va debutar el desembre de 1892 en el Royal Albert Hall de Londres com a Ursula en la cantata de Sir Arthur Sullivan The Golden Legend i després en Orfeu i Euridice, de Gluck, per la qual va rebre una bona crítica de Bernard Shaw. Aquesta va ser l'única òpera en la qual va cantar.[1][2]

Camille Saint-Saëns la va voler per a Dalila, però les lleis victorianes que vedaven temes bíblics en els escenaris britànics li ho van impedir. Admirada sobretot pels oratoris de George Frideric Handel i Felix Mendelssohn, es va popularitzar com a cantant de balades, Així, Edward Elgar li va compondre el cicle de cançons Sea Pictures per a contralt i orquestra, que va estrenar el 1899 dirigida pel mateix compositor.[2]

Va fer gires per Austràlia, Japó, Canadà, Europa i Estats Units. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en obres de caritat i concerts a les tropes i va ser condecorada com a Dama de l'Imperi Britànic el 1920.[1][2]

Es va casar el 1900 amb el baríton Kennerley Rumford, amb qui va tenir tres fills.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Dame Clara Butt» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 desembre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Dame Clara Butt» (en anglès). Contralto Corner. [Consulta: 19 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]