Claudi Martí-Salazar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Claudi Martí)
Infotaula de personaMartí

En concert l'any 2009 a Carcassona Modifica el valor a Wikidata
Nom original(oc) Claudi Martí Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Carcassona (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCultura occitana i translations from Occitan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant, cantautor, músic, educador, escriptor, mestre d'educació primària Modifica el valor a Wikidata
Activitatquaranta (des de 1968)
Gènerecançó, folk
Influències
Instrumentveu i guitarra
Segell discogràficVentadorn, Nord-Sud
Guimbarda (Espanya)
Artistes relacionatsJean-Pierre Chabrol, Mans de Breish, Studio der Frühen Musik
Premis

IMDB: nm0551768 TMDB.org: 2994120
Musicbrainz: f90264ef-cbb1-41e7-bf58-8f787efdc37d Songkick: 2691751 Discogs: 1233410 Modifica el valor a Wikidata

Claudi Martí (Carcassona, 6 de març de 1940)[1] és un mestre, cantautor i escriptor llenguadocià: la seua obra tracta temes com la història d'Occitània i la defensa de l'occità, els interessos dels agricultors i la lloança de la vida en el camp.

Es un dels màxims representants de la Nova Cançó occitana.

Biografia[modifica]

Nascut a Carcassona l'any 1940, fill d'immigrants aragonesos (els seus avis –dels quals va aprendre el català, el castellà «i algunes expressions en aragonès»– eren de la Franja), Claude Marti-Salazar és mestre d'escola rural a Confolenç quan, en un aplec occitanista el setembre de 1968 a Muret, cerca una nova forma d'expressió altra que els cartells del maig francès; influït per la Nova Cançó catalana i el Diguem no de Raimon, Martí comença d'escriure cançons en francés, però no pot amagar el seu accent occità quan parla francés: a la resposta d'un expert que li digué «Açò que feu no és gens malament, però el vostre accent és horrible; amb tres mesos de lliçons de dicció tindreu un accent perfecte per a cantar en francés», un vinyater li replicà «Canta en llengua d'oc: no tindràs pas més accent!» Així van nàixer les primeres cançons: Un país que vòl viure, Perqué m'an pas dit («Perquè no m'han dit pas?») i Las messorgas («les mentides»); totes tres incloses en el seu primer àlbum, Occitània!, editat per la cooperativa discogràfica Ventadorn, que pren el nom d'un trobador.[2]

Els quatre primers discos els enregistrà només amb la guitarra i el sol acompanyament d'altres veus convidades: les millors cançons d'aqueixos dos LP i dos EP van ser recollides l'any 1973 en un disc novell, Lo país vòl viure, editat en Le Chant du Monde a tot Europa; d'ençà, Martí començà d'acompanyar-se de músics de cambra en L'agonia del Lengadòc (enregistrat a l'Studio der Frühen Musik per Alemanya), jazz en L'òme esper (1974) o folk en L'an 01 (1975) i Lo camin del solelh (1976), on canta una cançó en castellà dedicada a son avi Luis i una altra, Los commandos de la nuèit, on conta les revoltes vinyateres de 1907 i del seu temps:

« Sabem pla que, per altres rutes,
marxen els del Menerbés,
Carcassonès i Corbièras tota:
som els comandos de la nit.
»

Lo camin del solelh (editat a Espanya per Guimbarda) marca un punt d'inflexió en el qual Martí bandeja la cançó en occità i se centra en l'escriptura en francés: la seua col·laboració amb Jean-Pierre Chabrol va produir dues novel·les (Caminarem i Les petites Espagnes); després de la darrera publicació i durant gairebé una dècada, Martí no produeix pas cap altra referència fins al 1992, any que edita un nou disc amb títol en francés (Et pourtant elle tourne...) a partir del qual deixa de tocar guitarra i canta solament, amb nous arranjaments de Gérard Pansanel. No importa com, Marti continua de fer concerts[3] i l'àlbum següent, El jinete, apareix deu anys després;[4] durant l'espai de temps entre ambdós Martí escriu els textos per a llibres d'imatges del seu país de Carcassona. Amb la publicació d'un volum de poesia il·lustrada l'any 2003, Martí torna a espaiar la seua producció i no torna fins a l'any 2006 amb l'edició del disc compacte Çò milhor, que conté els seus millors successos en occità reenregistrats amb arranjaments novells.[5]

Obra[modifica]

La producció de Martí durant la dècada dels 70 alterna la música i l'escriptura; en la dècada dels 80, tant l'una com l'altra són poques i d'ençà del 1998, la producció literària esdevé la seua més gran preocupació, però sense deixar l'escena musical.

Bibliografia[modifica]

any títol gènere comentaris ISBN
1974 Homme d'oc assaig en col·laboració amb M. Le Bris
1974 Claude Marti biografia a cura de Roland Pecout
1978 Caminarem novel·la amb Jean-Pierre Chabrol
1984 Les petites Espagnes novel·la amb Jean-Pierre Chabrol
1998 Ombres et lumière autobiografia
1998 Carcassonne poesia amb el pintor Jean Camberoque
1998 Corbières au cœur imatge amb el fotògraf Raymond Roig
1999 Trencavel còmic? amb l'il·lustrador Jean-Claude Pertuzé
1999 Carcassonne au cœur imatge
2002 Minervois au cœur assaig amb fotos de Patrice Cartier
2003 L'olivier ou la résurrection de l'eternel poesia amb il·lustracions de Pierre François
2007 Terres cathares poesia amb il·lustracions de Paul Moscovino

Discografia[modifica]

any títol segell comentaris
1969 Occitània! Ventadorn amb Un país que vòl viure, Lengadòc roge i Perqué m'an pas dit?
1971 Lengadòc roge Ventadorn Extended Play amb Lengadòc roge i tres cançons plus
1972 Montsegur! Ventadorn amb la cançó homònima i Tres vidas
1972 Martí Ventadorn EP amb Animals a banas sul Larzac i tres cançons plus
1973 Lo païs que vòl viure Le Chant du Monde recopilació dels discs anteriors per a Europa, premi internacional Charles Cros
1974 L'òme esper Ventadorn amb la cançó homònima, Papet i Los corbasses
1975 L'an 01 Ventadorn amb Vaqui qu'un sèr i Los batèus
1976 L'agonia del Lengadòc EMI/Reflexe enregistrat amb Studio der Frühen Musik a Alemanya
1976 Lo camin del solelh Ventadorn amb, Tu, mon vilatge, la cançó homònima, A mon ostal de la colina i Ieu m'en vau
1980 Monta-vida Ventadorn amb la cançó homònima, Ali, Estela, Peire i Exilh
1992 Et pourtant elle tourne... Revolum amb Galilée i revisitacions de Lo camin del solelh
2002 El Jinete Paratge/Nord>Sud amb la cançó homònima, Un que sovent s'en es anat... i Temps de vendemias
2006 Çò milhor Nord>Sud recopilatori d'èxits regravats
2008 Tolosa Nord>Sud noves cançons en occità

De més a més, Martí compon les músiques de les sèries de televisió Ces grappes de ma vigne (France 2) i Un été albigeois (FR3) i la banda sonora del Conte d'automne d'Éric Rohmer (1998).

Notes[modifica]

  1. «LE CÉLÈBRE CHANTEUR OCCITAN CLAUDE MARTI À CARMABLEU» (en francès). Le Petit Journal, 10-06-2018. [Consulta: 14 setembre 2023].
  2. Fleury, Jean-Jacques: Lo camin del solelh (Guimbarda, Madrid 1979)
  3. VilaWeb[Enllaç no actiu] Antologia cantadèra: Claudi Martí en conferéncia a Pau
  4. Cantaires occitans Claudi Marti
  5. Le Petit Journal Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine. Claude Marti sort un nouvel album, «Çò milhor»

Enllaços externs[modifica]