Clorur d'argent

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Clorur de plata)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula químicaClorur d'argent
Chlorid stříbrný.PNG
Silver-chloride-3D-ionic.png
Noms
Nom IUPACs
Clorur d'argent
Clorur de plata
Identificadors
7783-90-6 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:30341 Symbol OK.svg1
ChemSpider 22967 Symbol OK.svg1
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 24561
Número RTECS VW3563000
UNII MWB0804EO7 Symbol OK.svg1
Propietats
AgCl
Massa molar 143,32 g·mol−1
Aparença Sòlid blanc
Densitat 5,56 g cm−3
Punt de fusió 455 °C (851 °F; 728 K)
Punt d'ebullició 1.547 °C (2.817 °F; 1.820 K)
520 μg/100 g a 50 °C
Solubilitat soluble en NH3, conc. HCl, conc. H2SO4

Insoluble en etanol, àcids diluïts.

−49,0·10−6 cm3/mol
2,071
Estructura
Halita
Termoquímica
96 J·mol−1·K−1[1]
−127 kJ·mol−1[1]
Perills
Fitxa de dades de seguretat Fischer Scientific, Salt Lake Metals
Pictogrames del GHS El pictograma de corrosió en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)El pictograma de la marca d'exclamació en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)El pictograma del medi ambient en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)
Paraula d'advertència GHS Warning
H290, H335, H400, H410
P234, P261, P271, P273, P304+340, P312, P391, P403+233, P404, P405, P501
Compostos relacionats
Altres anions
fluorur d'argent(I), bromur d'argent(I), iodur d'argent(I)
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [298,15 K], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El clorur d'argent és un compost inorgànic iònic de color blanc, constituït per cations argent(1+), , i anions clorur, , amb la fórmula química . És una sal insoluble en aigua que descompon per acció de la llum i de la temperatura. Es troba en el mineral clorargirita.

Preparació[modifica]

El clorur d'argent es pot sintetitzar fàcilment combinant solucions aquoses de nitrat de plata, i clorur de sodi, :[2]

Estructura i propietats[modifica]

El clorur d'argent cristal·litza en una estructura cúbica com la del clorur de sodi. Cada ió té un nombre de coordinació de 6, la qual cosa significa que cada catió està envoltat de 6 anions disposats al seu voltant ocupant els vèrtexs d'un octaedre. Passa igual amb els anions que estan rodejats per 6 .[2]

Té un punt de fusió baix per tractar-se d'un compost iònic, només 455 °C enfront dels 800 °C del clorur de sodi.[3] És una sal molt insoluble en aigua. El seu producte de solubilitat és molt baix, a temperatura ambient, la qual cosa representa que només se'n dissolguin 1,9 mg per cada litre d'aigua.[4] Es dissol fàcilment en presència d'anions clorur, , cianur, i tiosulfat, , i d'amoníac, , formant complexos de coordinació segons les següents equacions:[5]

Per efecte de la llum el clorur d'argent es descompon en argent metàl·lic i clor. En pocs minuts d'exposició del clorur d'argent blanc a la llum solar s'observa que s'enfosqueix per la reducció del catió argent(1+) a argent metàl·lic de color gris.[2] Al mateix temps es desprèn clor, un gas molt irritant si entra en contacte amb la pell i especialment amb l'aparell respiratori. La reacció és:

Aplicacions[modifica]

Fotoquímica[modifica]

Fotografia de la Neuhauser Straße de Munic realitzada el juliol de 1839 damunt d'un paper amb clorur d'argent

El clorur d'argent fou la primera substància emprada per la seva sensibilitat a la llum en els orígens de la fotografia a principis del segle XIX i s'ha seguit emprant fins a l'adveniment de la fotografia digital en diferents suports juntament amb d'altres substàncies com ara el iodur d'argent.[6] La mateixa propietat del clorur d'argent s'empra en les lents fotocròmiques. Són lents que s'enfosqueixen quan incideix sobre elles la llum solar. Aquestes lents es fabriquen afegint al vidre clorur d'argent i clorur de coure(I), . En incidir la llum l'anió clorur, , s'oxida a monoclor, , i l'electró que perd permet reduir el catió argent(1+), , a argent metàl·lic, , de color gris que ennegreix la lent reduint la seva transparència. Al mateix temps els cations coure(1+), oxiden els clors a anions clorur|assant a cations coure(2+), ; que després oxiden l'argent a argent(1+). S'estableix un equilibri i les lents no s'enfosqueixen completament. Una vegada deixa d'incidir la llum predomina el segon procés i les lents recuperen la transparència.[7]

Des de l'antiguitat s'ha emprat el clorur d'argent per acolorir els vidres de tons grocs, ambres i marrons. Aquests vidres acolorits han sigut emprats en la fabricació de vitralls, destacant els de les catedrals gòtiques. El clorur d'argent o el nitrat d'argent s'apliquen a la superfície del vidre i es fixen escalfant el vidre. També és molt conegut el seu ús en el cristall de Bohèmia.[8]

Química analítica[modifica]

El clorur d'argent s'utilitza habitualment en els laboratoris de química analítica per a detectar la quantitat d'argent en una mostra, aprofitant la seva baixa solubilitat. I també en les valoracions de les concentracions de clorurs en aigües (mètode de Mohr, argentometria).[9]

Per a aplicacions d'espectroscòpia infraroja quan la sensibilitat a la humitat és un problema el clorur d'argent és un material útil. Els cristalls de es deformen sota calor i pressió i es poden forjar en matrius per crear finestres i lents per a espectrògrafs. Un ús important és la fabricació de petites finestres cel·lulars disponibles per a espectroscòpia, conegudes com mini-cèl·lules. Aquestes finestres tenen una depressió d'espessor controlat a la superfície. L'alt cost del clorur d'argent es compensa amb la facilitat de fabricació.[10]

Electroquímica[modifica]

Elèctrode de referència

S'han dissenyat diferents tipus de piles que empren clorur d'argent: les de magnesi-clorur d'argent i les de zinc-clorur d'argent. En elles l'ànode és del magnesi o el zinc, i el càtode el clorur d'argent. Són bateries que s'activen en contacte amb l'aigua i tenen aplicacions en llums d'emergència d'equips i vehicles que estiguin en contacte amb l'aigua (boies, balisses, torpedes, mines marines, bengales, armilles salvavides, equips de comunicacions, etc.). Es poden emmagatzemar durant molt de temps però en entrar en contacte amb l'aigua es descarreguen.[11]

En electroquímica s'empra sovint l'elèctrode d'argent-clorur d'argent que és un elèctrode de referència constituït per un fil d'argent metàl·lic, sobre el qual s'ha dipositat, tèrmicament o electrolítica, clorur d'argent i submergit en una dissolució de clorur de potassi saturada de clorur d'argent. És un elèctrode molt estable. La seva representació és:

La semireacció és:

essent l'expressió del potencial a 25 °C:

per tant el potencial només depèn de la concentració d'anions clorur. Normalment aquest elèctrode es prepara amb una dissolució saturada de clorur de potassi, essent el seu potencial a 25 °C de +0,197 V respecte de l'elèctrode estàndard d'hidrogen. L'elèctrode d'argent-clorur d'argent s'empra com elèctrode de referència conjuntament amb l'elèctrode de vidre en les mesures de pH en els pH-metres.[12]

Medicina[modifica]

El clorur d'argent s'empra en medicina com a desinfectant i antisèptic i se'l pot trobar en productes antimicrobians, productes curatius per ferides, desodorants personals, tractament d'aigua, protecció de vidre, etc. El catió argent(1+) és el responsable de l'acció antibacteriana, ja que en reaccionar amb el ADN impedeix la reproducció.[13] També s'empra com antídot per a l'enverinament per mercuri.[14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Zumdahl, Steven S.. Chemical Principles 6th Ed.. Houghton Mifflin Company, 2009, p. A23. ISBN 0-618-94690-X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Wiberg, Egon; Wiberg, Nils. Inorganic Chemistry (en en). Academic Press, 2001. ISBN 9780123526519. 
  3. Stadelmaier, H. H.; Austin, W. W.. Materials Science Research (en en). Springer, 2013-12-19. ISBN 9781489955371. 
  4. Reger, Daniel L.; Goode, Scott R.; Ball, David W. Chemistry: Principles and Practice (en en). Cengage Learning, 2009-01-27. ISBN 0534420125. 
  5. Lohninger, H. «Silver Chloride». [Consulta: 27 octubre 2017].
  6. Gernsheim, Helmut. A Concise History of Photography (en en). Courier Corporation, 1986. ISBN 9780486251288. 
  7. Shipman, James; Wilson, Jerry D.; Higgins, Charles A.; Torres, Omar. An Introduction to Physical Science (en en). Cengage Learning, 2015. ISBN 9781305544673. 
  8. Campbell, Gordon. The Grove Encyclopedia of Decorative Arts (en en). Oxford University Press, 2006. ISBN 9780195189483. 
  9. Khopkar, S. M.. Basic Concepts Of Analytical Chemistry (en en). New Age International, 1998. ISBN 9788122411591. 
  10. Crystran. «Silver Chloride (AgCl) Optical Material». [Consulta: 27 octubre 2017].
  11. Crompton, Thomas Roy. Battery Reference Book (en en). Newnes, 2000. ISBN 9780750646253. 
  12. Scholz, Fritz. Electroanalytical Methods: Guide to Experiments and Applications (en en). Springer Science & Business Media, 2009-11-28. ISBN 9783642029158. 
  13. Trinh, Ngoc Duong; Nguyen, Thi Thanh Binh; Nguyen, Thanh Hai «Preparation and characterization of silver chloride nanoparticles as an antibacterial agent» (en en). Advances in Natural Sciences: Nanoscience and Nanotechnology, 6, 4, 2015, pàg. 045011. DOI: 10.1088/2043-6262/6/4/045011. ISSN: 2043-6262.
  14. «Silver chloride Formula - Silver chloride Uses, Properties, Structure and Formula». [Consulta: 27 octubre 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur d'argent Modifica l'enllaç a Wikidata