Cobla de tres quartans
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | tipus de grup/conjunt musical |
| Activitat | |
| Gènere | Música popular |
La cobla de tres quartans és una agrupació instrumental catalana anterior i precursora de la cobla de sardanes. Té el seu origen en les cobles de joglars i ministrers que es ressenyen en diversos documents medievals catalans: en el segle xiv, el rei Joan el Caçador tenia en la seva cort una nodrida cobla reial que intervenia en les cerimònies oficials, fent un paper similar al que ara fan les bandes municipals de música. Aquestes cobles de joglars i ministrers estaven integrades per un nombre variable de músics, que tocaven trompetes, trompes, tabals i sacs de gemecs.
A les primeries del segle xviii, les cobles de ministrers estaven normalment formades per flabiol i tamborí (o tabal), la tarota, i el sac de gemecs, o cornamusa, que més endavant seria reemplaçat per una tenora de tessitura i afinació més greu que l'actual. I, sembla que a l'Empordà, aquesta formació reduïda de tres músics que tocaven quatre instruments (flabiol i tamborí, els tocava el mateix intèrpret) fou anomenada sorneguerament com de tres quartans. Quan els músics només eren dos, el flabiolaire i el cornamusaire, el grup rebia el nom de mitja cobla. Aquestes formacions complien diverses funcions en les festes populars: il·lustrar musicalment la funció religiosa, animar el ball de plaça i orquestrar els balls o saraus sota sostre. A nivell musical, la cobla estava molt compensada, ja que el tamborí s'encarregava de la part rítmica i de les notes greus, el sac de gemecs marcava l'harmonia i la melodia, el flabiol doblava la melodia en una octava més aguda i la tarota feia la segona veu de la melodia.
En la tercera dècada del segle xix, els músics començaren a assajar l'ús d'altres instruments, com el cornetí, el figle o el fiscorn que, gràcies a la reforma de Pep Ventura, acabarien portant a la constitució de la cobla en la seva formació actual: flabiol i tamborí, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, trombó, dos fiscorns i contrabaix.[1] De la dècada de 1980 ençà, la cobla de tres quartans ha conegut una considerable revifalla a Catalunya i diverses formacions la divulguen arreu del país.
Referències[modifica]
- ↑ Calderón, Diego. Expressió musical a primària. Diego Calderón, 2014, p. 36. ISBN 8447538605.