Tarota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'instrument musicalTarota
Tarota Bonamusa de 2 claus.jpg
Tarota en DO de dues claus
Tipus Instrument de vent
Modifica dades a Wikidata
Tarota desmontada, construïda per Josep Bonamusa.

La tarota[1] és un instrument de vent de la família dels oboès format per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una llengüeta (inxa) de doble canya. La llargada del tub és d'uns seixanta centímetres, la majoria de vegades es troben en dues peces i en la seva versió més primitiva (tarota seca), aquest consta de sis forats a la part davantera i un a la part posterior (tot i que en algunes construccions el forat posterior és inexistent) on el músic col·loca els dits per executar la melodia.

Avui en dia, l'instrument comença a guanyar popularitat, ja que nombrosos grups de l'escena folk catalana i mediterrània l'estan integrant en el seu repertori i per tant es diu que gaudeix d'una bona salut.

S'ha dit que la tarota és un instrument inventat perquè ningú sap realment com era, la majoria de tarotes actuals són "invents" dels constructors, la primera versió de tarota que es coneix la va construir el constructor de gralles Xavier Orriols, d'ell han anat fent modificacions diverses.

També el grup dels Ministrils del Rosselló ha aprofitat els estudis fets pel CIMP (Centre Internacional de Música Popular) de Ceret a Catalunya Nord que va fer construir unes tarotes primes tal com eren antigament.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

A nivell històric la tarota és germana de la gralla i es pot dir que comparteixen els orígens. Com a oboè més greu i més dolç que la gralla, i ja en l'edat mitjana, era utilitzat preferentment en la música de cort. Més tard (segle XIX) va passar a formar part de la formació de "Cobla de Tres Quartans" amb el sac de gemecs i el flabiol i tamborí. A partir dels anys quaranta i cinquanta cau en desús arreu de Catalunya i és cap als vuitanta i noranta que s'ha recuperat l'instrument. Tot i que avui en dia encara hi ha moltes discussions de com es toca, construeix, tessitura, etc. I del seu passat incert.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «tarota». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Fundació Enciclopèdia Catalana. Gran Enciclopèdia de la Música (en català). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0236-2. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]