Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióComunitat General de Regants dels Canals d'Urgell
Casa Canal de Mollerussa 2 - exterior.JPG
Dades
TipusComunitat de Regants
Forma jurídicaCorporació de dret públic
Activitat
ActivitatDistribució d'aigüa de reg i abastiment
ÀmbitLa Plana d'Urgell, la Vall del Sió a la comarca de la Noguera i les Hortes d'Artesa de Segre.
Organització i govern
Seu 
AdscripcióConfederació Hidrogràfica de l'Ebre

Lloc webhttp://canalsurgell.cat/
Modifica les dades a Wikidata

La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, anteriorment anomenada Sindicat General de Regs del Canal d'Urgell, és una Comunitat de Regants que agrupa els propietaris de finques de reg dins de la zona concessional del Canal Principal d'Urgell, les seves quatre séquies principals i del Canal Auxiliar o Subcanal d'Urgell.[1]

Va néixer el 1862, amb el nom de Sindicat General de Regs del Canal d'Urgell, per defensar els interessos de l'anomenat "païs regant" davant l'empresa constructora i concessionària del canal, la «Sociedad Canal de Urgel». Infrastructura que al cap de 99 anys, un cop caducada la concessió, va revertir a l'Estat i que actualment, després de més de 150 anys d'existència, continua essent administrada per aquell primer Sindicat de regants transformat ara en Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell.

Té el seu domicili a la Casa Canal de Mollerussa (Lleida).[1]

Història[modifica]

Orla commemorativa de la constitució del 1er Sindicat General de regs del Canal d'Urgell el 28 de novembre de 1862 a Tàrrega.

La construcció del Canal d'Urgell (1853-1861) per la «Sociedad Canal de Urgel» i la signatura de l'anomenat Conveni de Madrid (1862) entre aquesta i els futurs regants, que regulava el cabal dels regs i el pagament d’un novè dels fruits posaren en marxa els nous regs. El reglament de 24 d’agost de 1863 fixava les atribucions del sindicat general així com les de la comunitat i la gestió concreta s’atribuïa a sindicats particulars, els síndics dels quals s’elegien per votació entre els candidats, que havien de posseir almenys 15 jornals de terra. Els síndics particulars elegien cinc síndics generals, els quals havien de tenir almenys 50 jornals. El 1898 s’havien constituït nou dels deu sindicats particulars aprovats.[2]

El sindicat general jugà un paper molt important entre 1882 i 1888 i evità que fos definitiva la inclusió de la societat concessionària en els beneficis de la Llei de Canals de 1870, que hagués significat passar d’una concessió de 99 anys a una de perpètua, i un augment molt gran dels drets que havien de pagar els regants a l’esmentada companyia. El 1925, el Sindicat General aconseguí la concessió del cabal per dotar el canal auxiliar —que es construí entre 1929-1932—, tot i que tingué garantit el suport tècnic de la societat concessionària del canal principal.

Fora del Sindicat!

L'any 1931 esclatà per tot l'Urgell una protesta pagesa contra el Sindicat General de Regs, dirigit des de feia 17 anys per Ramon Felip Galicia. El caciquisme dels partits del torn dinàstic va apoderar-se del Sindicat, que va quedar en mans d'una minoria. Hi havia la consciència generalitzada que el sindicat no era una eina al servei dels interessos generals del país, sinó en benefici principalment dels seus dirigents. El 23 d'agost va reunir-se a Mollerussa una assemblea de regants, convocada per l'alcalde de Castellserà, on es parlà d'ocupar la seu del Sindicat al crit de "Fora del Sindicat!". El 13 de setembre, en una segona assemblea celebrada a Lleida, s'acordà anomenar un grup de treball que presentés alternatives per a la renovació del Sindicat. El compongueren Emili Belda i Soriano, enginyer en cap d'Obres Públiques de Lleida; Josep Cabeceran, advocat, propietari i antic diputat provincial; i els alcaldes Andreu Minguella de Vilagrassa, Ignasi Queralt de Mollerussa, i Francesc Rubies de Balaguer i membre de la diputació permanent de la Generalitat.[3]

Vista la situació, tots els membres del Sindicat de Regs van dimitir el 26 de setembre deixant la gestió al grup de treball anomenat a l'assemblea de Lleida. Després d'un any de treball, es presentaren tres propostes sotmeses a plebiscit entre els regants el 18 de desembre de 1932, en el que resultà guanyadora l’alternativa plantejada pel Sr. Belda, que contemplava dividir la zona regable en 24 comunitats que tindrien representació en el Sindicat General. Proposta que fou traslladada al Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Francesc Macià, que en reunió de 4 de febrer de 1933 a Barcelona, ratificada en altra celebrada el 12 de febrer a Lleida, van acordar la dissolució del Sindicat General de Regs (Edicte de 13 de abril de 1933, publicat al DOGC[4]) i anomenà els components d'una nova Junta, actuant com a Comissió Gestora, presidida per Pere Valldeoriola comissari de la Generalitat a Lleida, i composta pel mateix Emili Belda, Josep Companys, Ricard Palacin, Francesc A. Rúbies, Ramon Pijoan i Josep Biosca. Amb l'objectiu final de redactar un nou reglament per al Sindicat.[5]

Dos mesos més tard de la dissolució del Sindicat per part de la Generalitat de Catalunya, una ordre del director general d'Obres Hidràuliques del govern espanyol revocava totes les actuacions fetes fins al moment, adduint la manca de competències d'aquesta institució. Però, sense restablir l'anterior junta destituïda, confirmava a Pere Valldeoriola com a director del Sindicat, i anomenava quatre nous Síndics generals: Joan Ricart Mill, Josep Companys i Jover, Joan Olivé Capdevila i Andreu Cemelis i Miret. Constituint tots ells una nova junta el 2 d'octubre de 1933 que continuaria amb l'objectiu de redactar uns nous estatuts per al Sindicat. Estatuts que es van donar per enllestits el desembre de 1934 (Valldeoriola havia estat destituït de Comissari de la Generalitat a Lleida arran dels fets d'octubre de 1934) i que van ser aprovats per Ordre Ministerial de 23 de gener de 1936, sense temps material per a desplegar-los a causa de l'esclat de la guerra civil.[3]

Acabada la guerra civil, i posat en marxa el Canal Auxiliar, el Sindicat General de Regs es convertí en "Junta Central de Regantes", ja que el mateix sindicat disposava de dues captacions: la del Canal Principal en mans de la Societat Anónima i la del Canal Auxiliar en mans de Confederació. A principis dels anys cinquanta es produí un altre conflicte entre regants i concessionària, després que la Junta Central hagués acceptat un augment dels pagaments dels regants.[6]

Placa situada al Castell del Remei commemorativa de l'acte de reversió del Canal d'Urgell als regants el 2 de novembre de 1964.

La Reversió.

A partir de 1965, acabada la concessió de la Societat Anónima Canal de Urgel, en un procés anomenat "reversió", passà a mans de la Junta Central que per ordre ministerial de 24 de desembre de 1964 es veié obligada a constituir-se en Comunitat General de Regants, canviant l'apel·latiu "del Canal d'Urgell" a "dels canals d'Urgell" donat que la concessió contemplava conjuntament les dues captacions (canal principal i auxiliar), i començant des d'aleshores una nova situació en els regs d'Urgell en la qual ja no hi hagué una empresa privada propietària del canal. La Comunitat General quedà declarada formalment constituïda, i el dia 17 de novembre de 1965, l'aleshores president, senyor Josep Solans Serentill, rebia solemnement el Canal d'Urgell de mans del Ministre d'Obres Públiques, Don Federico Silva Muñoz.[7]

L'acte d'entrega del Canal Auxiliar tingué lloc el dia 19 d'octubre de 1966, representant a l'Administració el senyor Enginyer Director de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Don Joaquin Blasco Roig, i a la Comunitat de Regants, el seu President, senyor Josep Solans Serentill.

Per resolució de data 2 de setembre de 1991, el Ministeri d'Obres Públiques declarà constituïda a favor de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell la concessió d'aigua del riu Segre, reconeguda pels RD de 3 de novembre de 1852 i de 29 de setembre de 1928 amb uns cabals màxims a derivar de 33 m³/s pel Canal Principal d'Urgell i de 8 m³/s pel Canal Auxiliar, amb destinació al reg, proveïment de poblacions i usos industrials, d'acord amb les condicions que es fixen en l'esmentada resolució, d'entre les quals cal recordar les següents:

  • El volum màxim utilitzat no pot superar els 9.000 m³/hectàrea i any.
  • La Comunitat podrà utilitzar les aigües avenades, les que circulen per les lleres que travessen la zona regable i les subterrànies que es trobin dins d'aquesta.

Els drets d'aquesta concessió es mantindran fins al dia 1 de gener de l'any 2061, d'acord amb allò que disposa la Llei d'aigües de 2 d'agost de 1985.[7] 

Funcions[modifica]

El sindicat general té les atribucions de representació, defensa de la comunitat, neteja dels desguassos principals, distribució de les aigües i policia de regs.[6]

Descentralització de funcions[modifica]

Degut al seu extens àmbit jurisdiccional la Comunitat General està dividida en vint-i-una Comunitats de Regants particulars anomenades Col·lectivitats. Entitats amb personalitat jurídica pròpia que porten a terme determinades funcions delegades per la Comunitat General: La distribució de l'aigua a cadascun dels regants mitjançant la xarxa secundària de séquies, l'establiment de preferències per al reg de determinats conreus, el manteniment, neteja i consolidació d'aquesta xarxa de distribució i de la de desguassos subalterns, i l'execució d'obres de millora (embassaments, pous, bombatges, galeries de captació, etc..).[8]

Les col·lectivitats son hereves dels antics Sindicats de Regs, que es constituïren a cada població de la zona regable anomenant cada quatre anys una persona responsable dels regs anomenada Síndic, encarregat d'ordenar els torns de reg a les finques de la seva demarcació. En un procés administratiu realitzat per la Junta Central de Regantes durant la dècada de 1950 anomenat "refundición", les demarcacions s'agruparen conformant les primitives dinou col·lectivitats, a les que s'afegiren amb posterioritat el nou reg de Linyola, Els Arcs i Vallfogona com a vintena col·lectivitat, i la Col·lectivitat número 21 que agrupà la Comunitat de Regants de les Hortes d'Artesa de Segre i Montsonís (Foradada), els regs del Tossal (Ponts) i els de Collfred, Vilves i Esplanells (Artesa de Segre).

Llista de les Col·lectivitats de Regants dels Canals d'Urgell i el municipi on se situa la seva seu.[8]

Col·lectivitat de Regants núm. 1, Montgai

Col·lectivitat de Regants núm. 2, La Fuliola

Col·lectivitat de Regants núm. 3, Bellcaire d'Urgell

Col·lectivitat de Regants núm. 4, Ivars d'Urgell

Col·lectivitat de Regants núm. 5, Linyola

Col·lectivitat de Regants núm. 6, Térmens

Col·lectivitat de Regants núm. 7, Castellnou de Seana

Col·lectivitat de Regants núm. 8, Bellpuig

Col·lectivitat de Regants núm. 9, Golmés

Col·lectivitat de Regants núm. 10, Miralcamp

Col·lectivitat de Regants núm. 11, Mollerussa

Col·lectivitat de Regants núm. 12, Bellvís

Col·lectivitat de Regants núm. 13, Miralcamp

Col·lectivitat de Regants núm. 14, Torregrossa

Col·lectivitat de Regants núm. 15, Els Alamús

Col·lectivitat de Regants núm. 16, Bell-lloc d'Urgell

Col·lectivitat de Regants núm. 17, Juneda

Col·lectivitat de Regants núm. 18, Artesa de Lleida

Col·lectivitat de Regants núm. 19, Borges Blanques

Col·lectivitat de Regants núm. 20, Linyola

Col·lectivitat de Regants núm. 21, Artesa de Segre

Membres importants[modifica]

Han estat presidents del Sindicat General personatges rellevants de les elits de ponent, com Ramon Felip Galícia (1914-1931) i Francesc Macià Llussà, president d’una comissió gestora (1933). A partir de 1965, destaquen Josep Solans Serentill, Josep Cortés Torras i Jaume Culleré Calvís.[6]

Llista de Presidents del Sindicat General de Regs[9]
President Població De Fins
Sindicato General de Riegos
Francisco Castellana 28/11/1862 05/06/1864
José Antonio Xam-mar 05/06/1864 07/05/1870
Felipe Culleré 07/05/1870 09/08/1871
Francisco Iglesias 09/08/1871 16/04/1877
Mariano Brufau 16/04/1877 26/04/1880
Ramon Aldomá 26/04/1880 27/11/1881
Junta Interina
Felipe Culleré 27/11/1881 15/01/1882
Sindicato General de Riegos
Antonio Satorras 15/01/1882 05/08/1890
Francisco Altisent 05/08/1890 21/03/1896
Francisco Corberó Urgell 21/03/1896 18/07/1898
Ramon Mestres Safont 18/07/1898 05/09/1900
Ramon Giné Gimbert 05/09/1900 02/12/1900
Juan Bautista Formiguera Creus 02/12/1900 01/04/1901
Ramon Arqués Gorgues 01/04/1901 17/05/1902
Ramon Mestres Safont 17/05/1902 01/02/1903
Juan Bautista Formiguera Creus 01/02/1903 17/07/1903
Ramon Mestres Safont 17/07/1903 06/04/1904
Francisco Corberó Urgell 06/04/1904 27/06/1906
Jaime Mestres Folguera 27/06/1906 28/03/1908
José Jaques Piñol 28/03/1908 03/05/1912
José Giné Pons 03/05/1912 01/07/1914
Ramon Felip Galicia 01/07/1914 26/09/1931
Emilio Belda Soriano 26/09/1931 04/02/1933
Dissolució del Sindicato General de Riegos
Molt Hble. President de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià i Llussà

Barcelona 04/02/1933 11/02/1933
Comissió Gestora de la Generalitat
Pere Valldeoriola i Andreu Lleida 11/02/1933 08/01/1935
Junta Provisional
Delfí Canela i Cots 08/01/1935 03/06/1936
Juan Ricart Mill 03/06/1936 20/04/1939
Delfí Canela i Cots 20/04/1939 09/10/1944
Junta Central de Regantes
Pedro Roca Cabedo Lleida 09/10/1944 01/08/1952
Francisco Nart Corberó Linyola 01/08/1952 09/03/1961
José Solans Serentill Juneda 09/03/1961 07/02/1965
Sindicato de Riegos de la Comunidad General
José Solans Serentill Juneda 07/02/1965 02/02/1977
Josep Cortés Torras Penelles 02/02/1977 11/01/1989
Junta de Govern de la Comunitat General
Jaume Culleré i Calvís Mollerussa 11/01/1989 20/01/1993
Francesc Xavier Coll i Gilabert Ivars d'Urgell 20/01/1993 15/09/1999
Ramon Carné Teixidó Bell-lloc d'Urgell 20/12/2000 16/12/2018
Amadeu Ros Farré[10] Tornabous 16/12/2018 Actualitat

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Antecedents històrics a les Ordenances de la Comunitat General dels Canals d'Urgell.». [Consulta: 20 abril 2018].
  2. Mir, Conxita. Diccionari biogràfic de les terres de Lleida (en català). 1a. alfazeta, abril 2010, p. 368-369. ISBN 9788493771553. 
  3. 3,0 3,1 Vila i Ricart, Jaume. Els Canals d'Urgell i la seva Història (en català). Lleida: Diputació de Lleida, 1992, p. 394 a 401. ISBN 84-87029-27-2. 
  4. Lladonosa Pujol, José. Historia de la Diputación Provincial de Lérida (en castellà). Lleida: Diputación Provincial de lérida, 1974, p. 350. ISBN 8440057547, 9788440057549. 
  5. «Edición del martes, 14 febrero 1933, página 8 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 juny 2019].
  6. 6,0 6,1 6,2 Mir, Conxita. Diccionari biogràfic de les terres de Lleida (en català). 1a. alfazeta, abril 2010, p. 368-369. ISBN 9788493771553. 
  7. 7,0 7,1 «Canals d'Urgell - Història» (en català). [Consulta: 31 març 2016].
  8. 8,0 8,1 «Ordenances i Reglaments de la Comunitat General e Regants dels Canals d'Urgell» (en català). [Consulta: 8 gener 2019].
  9. Vila i Ricart, Jaume. Els Canals d'Urgell i la seva Història (en català). Lleida: Diputació de Lleida, 1992, p. 522 i 523. ISBN 84-87029-27-2. 
  10. «Amadeu Ros, nou president del Canal d’Urgell» (en català). [Consulta: 17 desembre 2018].