Concerto alla rustica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióConcert per a corda en sol major
Concerto alla rustica
Antonio Vivaldi.jpg
Vivaldi en un gravat en coure de la Cave el 1725
Títol original Concerto Alla Rustica in sol maggiore per archi e basso continuo
Forma musical concert per a orquestra
Tonalitat Sol major
Compositor Antonio Vivaldi
Creació

1720-1730?

  1. Presto
  2. Adagio
  3. Allegro
Catalogació RV 151
Durada 5'-6'
Modifica les dades a Wikidata

El Concert per a corda en sol major, RV 151, més conegut com a Concert alla rustica, és un concert per orquestra sense solistes d'Antonio Vivaldi.[1] Va ser compost entre 1720 i 1730, i és un dels concerts més coneguts de Vivaldi.

Composició[modifica]

El Concert alla rustica, a diferència d'altres concerts de Vivaldi, no va incloure cap programa descriptiu.[2] El deuria compondre en l'època en la que treballava en Il cimento dell'armonia e dell'inventione, op. 8, que inclou el conjunt de concerts més famós de Vivaldi, Les Quatre Estacions.[3]

El manuscrit d'aquest concert va ser escrit parcialment en el mateix paper que la seva versió de cambra del Concert, Il Gardellino, RV 90b. El musicòleg Michael Talbot afirma que Il Gardellino va ser lliurat a la cort de la família dels Ottoboni a Roma i, per tant, podria ser que el Concert alla rustica també hagués format part del mateix tracte amb els Ottoboni.[4]

Estructura i anàlisi musical[modifica]

El concert consta de tres moviments i una interpretació habitual dura entre 5 i 6 minuts. Està instrumentat per a una orquestra de corda i baix continu, i inclou dos oboès en el seu moviment final. Els moviments són:

  1. Presto
  2. Adagio
  3. Allegro

El primer moviment és un perpetuum mobile, una peça virtuosa per una orquestra barroca, i està en la tonalitat de sol major i modula a sol menor en els darrers compassos del moviment. Alguns experts han reconegut l'anticipació del recurs musical que més tard seria característic a Viena del una conclusió en la tonalitat menor. El segon moviment és lent i contrastant, amb acords llargs. El tercer moviment és com una dansa ràpida i emfasitza en el quart grau alterat de l'escala (un do#); per tant, utilitza un mode lidi, un tret comú de la música tradicional. Aquesta característica era probablement coneguda per Vivaldi gràcies a les sonates i concerts en l'estil polonès de Georg Philipp Telemann, contemporani seu.[5]

Ús en cultura popular[modifica]

El Concert alla rustica, ha apareix en un bon nombre de pel·lícules i sèries de televisió com, per exemple:

Referències[modifica]

  1. «Antonio Vivaldi (1678 – 1741)». Music Files Ltd.. [Consulta: 31 març 2015].
  2. «About this Recording 8.550056 - VIVALDI: 4 Seasons (The) / Concerto alla Rustica (Liner Notes of Naxos 8.550056)». Naxos Digital Services. [Consulta: 31 març 2015].
  3. «Antonio Lucio Vivaldi (1678-1741)». [Consulta: 31 març 2015].
  4. «Vivaldi: Cantatas, Concertos & Magnificat (Liner Notes of Hyperion Records 55190)». Hyperion Records. [Consulta: 31 març 2015].
  5. «Antonio Vivaldi Concerto alla rustica, for strings & continuo in G major, RV 151». Rovi Corporation. [Consulta: 31 març 2015].
  6. «El aura (2005) Soundtracks». IMDb.com. [Consulta: 31 març 2015].
  7. «Better call Saul (TV Series) Mijo (2015) Soundtracks». IMDb.com. [Consulta: 31 març 2015].

Enllaços externs[modifica]