Les quatre estacions (Vivaldi)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
«Les quatre estacions» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Estació de l'any».
Infotaula de composicióLes quatre estacions
Cimento dell' Armonia e dell' Inventione-v2-title page.jpg
Títol original Cimento dell'armonia e dell'inventione. N. 1.-4‏.
Forma musical composició musical
Compositor Antonio Vivaldi
Publicació 1725
Moviment musical música barroca
Part de Il cimento dell'armonia e dell'inventione
Format per Concerto No. 1 in E major, Op. 8, RV 269 Tradueix, Concerto No. 2 in G minor, Op. 8, RV 315 Tradueix, Concerto No. 3 in F major, Op. 8, RV 293 Tradueix i Concerto No. 4 in F minor, Op. 8, RV 297 Tradueix
Instrumentació violí i orquestra
Més informació
Allmusic mc0002429640
Modifica les dades a Wikidata

Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi(l) és un conjunt de 4 concerts per a violí d'aquest compositor barroc venecià. Les va compondre el 1723, i és l'obra més coneguda de Vivaldi i, també, una de les més populars de tota la música clàssica. Els concerts es publicaren el 1725 per Michel-Charles Le Cène i formaven part d'un conjunt de dotze concerts (opua 8), amb el títol Il Cimento dell'armonia e dell'inventione. Els primers quatre concerts s'anomenen Le quattro stagioni i fan referència a cada una de les estacions de l'any; cada concert té relació amb un sonet. Cada concert segueix l'estructura de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids (allegro, presto, etc.).

Hi ha debat sobre si els quatre concerts van ser escrits per acompanyar els quatre sonets o viceversa.[1] Encara que no se sap qui va escriure els sonets que la acompanyen, la teoria que va escriure Vivaldi és recolzada pel fet que cada sonet es divideix en tres seccions, cadascuna amb una correcta correspondència amb un moviment del concert. Independentment de l'autoria dels sonets, Les quatre estacions es pot classificar com a Música programàtica, un tipus de música instrumental destinada a evocar elements extra-musical,[2] i una forma de compondre que Vivaldi demostraria com a suficientment desenvolupada per ser presa seriosament.[3]

Els quatre concerts[modifica]

Els concerts que formen part de les Les quatre estacions són:

  • «Concert núm. 1 en mi major, Op. 8, RV 269, "La primavera"»
    1. Allegro
    2. Largo
    3. Allegro
  • «Concert núm. 2 en sol menor, Op. 8, RV 315, "L'estiu"»
    1. Allegro non molto — Allegro
    2. Adagio — Presto — Adagio
    3. Presto
  • «Concert núm. 3 en fa major, Op. 8, RV 293, "La tardor"»
    1. Allegro
    2. Adagio molto
    3. Allegro
  • «Concert núm. 4 en fa menor, Op. 8, RV 297, "L'hivern"»
    1. Allegro non molto
    2. Largo
    3. Allegro

La textura de cada concert és variada, d'acord amb l'estació que vol descriure. Per exemple, l'hivern és fosc, o l'estiu és molt contrastat, amb una tempesta en el seu darrer moviment.

Els sonets[modifica]

Vivaldi va escriure quatre sonets, que acompanyaven els quatre concerts. Els sonets són els següents:

La Primavera
Allegro

Giunt' è la Primavera e festosetti
La Salutan gl' Augei con lieto canto,
E i fonti allo Spirar de' Zeffiretti
Con dolce mormorio Scorrono intanto:
Vengon' coprendo l'aer di nero amanto
E Lampi, e tuoni ad annuntiarla eletti
Indi tacendo questi, gl' Augelletti;
Tornan' di nuovo al lor canoro incanto:

Largo e pianissimo sempre

E quindi sul fiorito ameno prato
Al caro mormorio di fronde e piante
Dorme 'l Caprar col fido can' à lato.

Allegro pastorale

Di pastoral Zampogna al suon festante
Danzan Ninfe e Pastor nel tetto amato
Di primavera all' apparir brillante.

L'Estate
Allegro non molto

Sotto dura Staggion dal Sole accesa
Langue l'huom, langue'l gregge, ed arde il Pino;
Scioglie il Cucco la Voce, e tosto intesa
Canta la Tortorella e 'l gardelino.
Zeffiro dolce Spira, mà contesa
Muove Borea improviso al Suo vicino;
E piange il Pastorel, perche sospesa
Teme fiera borasca, e 'l suo destino;

Adagio e piano - Presto e forte

Toglie alle membra lasse il Suo riposo
Il timore de' Lampi, e tuoni fieri
E de mosche, e mossoni il Stuol furioso!

Presto

Ah che pur troppo i Suo timor Son veri
Tuona e fulmina il Ciel e grandioso
Tronca il capo alle Spiche e a' grani alteri.

L'Autunno
Allegro

Celebra il Vilanel con balli e Canti
Del felice raccolto il bel piacere
E del liquor de Bacco accesi tanti
Finiscono col Sonno il lor godere

Adagio molto

Fà ch' ogn' uno tralasci e balli e canti
L'aria che temperata dà piacere,
E la Staggion ch' invita tanti e tanti
D'un dolcissimo Sonno al bel godere.

Allegro

I cacciator alla nov' alba à caccia
Con corni, Schioppi, e canni escono fuore
Fugge la belua, e Seguono la traccia;
Già Sbigottita, e lassa al gran rumore
De' Schioppi e canni, ferita minaccia
Languida di fuggir, mà oppressa muore.

L'Inverno
Allegro non molto

Aggiacciato tremar trà neri algenti
Al Severo Spirar d'orrido Vento,
Correr battendo i piedi ogni momento;
E pel Soverchio gel batter i denti;

Largo

Passar al foco i di quieti e contenti
Mentre la pioggia fuor bagna ben cento

Allegro

Caminar Sopra 'l giaccio, e à passo lento
Per timor di cader gersene intenti;
Gir forte Sdruzziolar, cader à terra
Di nuove ir Sopra 'l giaccio e correr forte
Sin ch' il giaccio si rompe, e si disserra;
Sentir uscir dalle ferrate porte
Sirocco Borea, e tutti i Venti in guerra
Quest' é 'l verno, mà tal, che gioja apporte.

Audicions[modifica]

Les següents interpretacions de Les quatre estacions foren enregistrades el 6 de febrer de 2000, a càrrec de l'orquestea de cambra Wichita State University Chamber Players, músics de la Wichita Symphony Orchestra:

Concert núm. 1 en mi major, op. 8, RV 269, "La primavera"[modifica]

La primavera, 1r mov.: Allegro
Les quatre estacions. John Harrison, violí
La primavera, 2n mov.: Largo
Les quatre estacions. John Harrison, violí
La primavera, 3r mov.: Allegro
Les quatre estacions. John Harrison, violí


Concert núm. 2 en sol menor, op. 8, RV 315, "L'estate" ("L'estiu")[modifica]

L'estiu, 1r mov.: Allegro non molto
Les quatre estacions. John Harrison, violí
L'estiu, 2n mov.: Adagio
Les quatre estacions. John Harrison, violí
L'estiu, 3r mov.: Presto
Les quatre estacions. John Harrison, violí


Concert núm. 3 en fa major, op. 8, RV 293, "L'autunno" ("La tardor")[modifica]

La tardor, 1r mov.: Allegro
Les quatre estacions. John Harrison, violí
La tardor, 2n mov.: Adagio molto
Les quatre estacions. John Harrison, violí
La tardor, 3r mov.: Allegro
Les quatre estacions. John Harrison, violí


Concert núm. 4 en fa menor, op. 8, RV 297, "L'inverno" ("L'hivern")[modifica]

L'hivern, 1r mov.: Allegro non molto
Les quatre estacions. John Harrison, violí
L'hivern, 2n mov.: Largo
Les quatre estacions. John Harrison, violí
L'hivern, 3r mov.: Allegro
Les quatre estacions. John Harrison, violí


Referències[modifica]

  1. Everett, Paul. Vivaldi: The Four Seasons and Other Concertos, Op. 8. Cambridge: Cambridge University Press, 1996, p. 76. ISBN 978-0521404990. 
  2. Christine Lee Gengaro. «Program notes: Four Seasons». Los Angeles Chamber Orchestra.
  3. Andrew Mellor Sinfini Music. «The secret behind the Four Seasons». Sinfini Music, 14-03-2013. [Consulta: 24 agost 2014].

Enllaços externs[modifica]