Les quatre estacions (Vivaldi)

Les quatre estacions

Títol original	Cimento dell'armonia e dell'inventione. N. 1.-4‏.
Forma musical	concert per a violí
Compositor	Antonio Vivaldi
Epònim	estació de l'any
Data de publicació	1725
Gènere	concert
Moviment	música barroca
País d'origen	Itàlia
Part de	Il cimento dell'armonia e dell'inventione
Format per	Concerto No. 1 in E major, Op. 8, RV 269 (en) Concerto No. 3 in F major, Op. 8, RV 293 (en) Concerto No. 2 in G minor, Op. 8, RV 315 (en) Concerto No. 4 in F minor, Op. 8, RV 297 (en)
Instrumentació	violí i orquestra

Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi és un conjunt de quatre concerts per a violí compostos el 1723. És l'obra més coneguda de Vivaldi i una de les més populars de tota la música clàssica. Els concerts es publicaren el 1725 per Michel-Charles Le Cène i formaven part d'un conjunt de dotze concerts (op. 8), amb el títol Il Cimento dell'armonia e dell'inventione. Els primers quatre concerts s'anomenen Le quattro stagioni i fan referència a cada una de les estacions de l'any. Cada concert té relació amb un sonet i segueix l'estructura de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids (allegro, presto, etc.).

Hi ha debat sobre si els quatre concerts van ser escrits per acompanyar els quatre sonets o viceversa. Encara que no se sap qui va escriure els sonets que l'acompanyen, la teoria que els va escriure Vivaldi és recolzada pel fet que cada sonet es divideix en tres seccions, cadascuna amb una correcta correspondència amb un moviment del concert. Independentment de l'autoria dels sonets, Les quatre estacions es pot classificar com a música programàtica, un tipus de música instrumental destinada a evocar elements extramusicals, i una forma de compondre que Vivaldi demostraria com a prou desenvolupada per ser presa seriosament.

Els quatre concerts

Els concerts que formen part de les Les quatre estacions són:

• «Concert núm. 1 en mi major, Op. 8, RV 269, "La primavera"»
  1. Allegro (en mi major)
  2. Largo (en do# menor)
  3. Allegro (en mi major)
• «Concert núm. 2 en sol menor, Op. 8, RV 315, "L'estiu"»
  1. Allegro non molto — Allegro (en sol menor)
  2. Adagio — Presto — Adagio (en sol menor)
  3. Presto (en sol menor)
• «Concert núm. 3 en fa major, Op. 8, RV 293, "La tardor"»
  1. Allegro (en fa major)
  2. Adagio molto (en re menor)
  3. Allegro (en fa major)
• «Concert núm. 4 en fa menor, Op. 8, RV 297, "L'hivern"»
  1. Allegro non molto (en fa menor)
  2. Largo (en mi♭ major)
  3. Allegro (en fa menor)

La textura de cada concert és variada, d'acord amb l'estació que vol descriure. Per exemple, l'hivern és fosc, o l'estiu és molt contrastat, amb una tempesta en el seu darrer moviment.

Els sonets

Vivaldi va escriure quatre sonets, que acompanyaven els quatre concerts. Els sonets són els següents:

La Primavera Allegro Giunt' è la Primavera e festosetti La Salutan gl' Augei con lieto canto, E i fonti allo Spirar de' Zeffiretti Con dolce mormorio Scorrono intanto: Vengon' coprendo l'aer di nero amanto E Lampi, e tuoni ad annuntiarla eletti Indi tacendo questi, gl' Augelletti; Tornan' di nuovo al lor canoro incanto: Largo e pianissimo sempre E quindi sul fiorito ameno prato Al caro mormorio di fronde e piante Dorme 'l Caprar col fido can' à lato. Allegro pastorale Di pastoral Zampogna al suon festante Danzan Ninfe e Pastor nel tetto amato Di primavera all' apparir brillante.

L'Estate Allegro non molto Sotto dura Staggion dal Sole accesa Langue l'huom, langue'l gregge, ed arde il Pino; Scioglie il Cucco la Voce, e tosto intesa Canta la Tortorella e 'l gardelino. Zeffiro dolce Spira, mà contesa Muove Borea improviso al Suo vicino; E piange il Pastorel, perche sospesa Teme fiera borasca, e 'l suo destino; Adagio e piano - Presto e forte Toglie alle membra lasse il Suo riposo Il timore de' Lampi, e tuoni fieri E de mosche, e mossoni il Stuol furioso! Presto Ah che pur troppo i Suo timor Son veri Tuona e fulmina il Ciel e grandioso Tronca il capo alle Spiche e a' grani alteri.

L'Autunno Allegro Celebra il Vilanel con balli e Canti Del felice raccolto il bel piacere E del liquor de Bacco accesi tanti Finiscono col Sonno il lor godere Adagio molto Fà ch' ogn' uno tralasci e balli e canti L'aria che temperata dà piacere, E la Staggion ch' invita tanti e tanti D'un dolcissimo Sonno al bel godere. Allegro I cacciator alla nov' alba à caccia Con corni, Schioppi, e canni escono fuore Fugge la belua, e Seguono la traccia; Già Sbigottita, e lassa al gran rumore De' Schioppi e canni, ferita minaccia Languida di fuggir, mà oppressa muore.

L'Inverno Allegro non molto Aggiacciato tremar trà neri algenti Al Severo Spirar d'orrido Vento, Correr battendo i piedi ogni momento; E pel Soverchio gel batter i denti; Largo Passar al foco i di quieti e contenti Mentre la pioggia fuor bagna ben cento Allegro Caminar Sopra 'l giaccio, e à passo lento Per timor di cader gersene intenti; Gir forte Sdruzziolar, cader à terra Di nuove ir Sopra 'l giaccio e correr forte Sin ch' il giaccio si rompe, e si disserra; Sentir uscir dalle ferrate porte Sirocco Borea, e tutti i Venti in guerra Quest' é 'l verno, mà tal, che gioja apporte.

Audicions

Les següents interpretacions de Les quatre estacions foren enregistrades el 6 de febrer de 2000, a càrrec de l'orquestea de cambra Wichita State University Chamber Players, músics de la Wichita Symphony Orchestra:

Concert núm. 1 en mi major, op. 8, RV 269, "La primavera" La primavera, 1r mov.: Allegro Les quatre estacions. John Harrison, violí La primavera, 2n mov.: Largo Les quatre estacions. John Harrison, violí La primavera, 3r mov.: Allegro Les quatre estacions. John Harrison, violí

Concert núm. 2 en sol menor, op. 8, RV 315, "L'estate" ("L'estiu") L'estiu, 1r mov.: Allegro non molto Les quatre estacions. John Harrison, violí L'estiu, 2n mov.: Adagio Les quatre estacions. John Harrison, violí L'estiu, 3r mov.: Presto Les quatre estacions. John Harrison, violí

Concert núm. 3 en fa major, op. 8, RV 293, "L'autunno" ("La tardor") La tardor, 1r mov.: Allegro Les quatre estacions. John Harrison, violí La tardor, 2n mov.: Adagio molto Les quatre estacions. John Harrison, violí La tardor, 3r mov.: Allegro Les quatre estacions. John Harrison, violí

Concert núm. 4 en fa menor, op. 8, RV 297, "L'inverno" ("L'hivern") L'hivern, 1r mov.: Allegro non molto Les quatre estacions. John Harrison, violí L'hivern, 2n mov.: Largo Les quatre estacions. John Harrison, violí L'hivern, 3r mov.: Allegro Les quatre estacions. John Harrison, violí

Enllaços externs

• The Four Seasons in mp3.
• The Four Seasons. MP3 Creative Commons Recording Arxivat 2009-05-08 a Wayback Machine.