Anna Maria dal Violin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Maria dal Violin
Biografia
Naixement 1696
Venècia
Mort 1782 (85/86 anys)
Venècia
Activitat
Ocupació Violinista
Instrument Violí
Modifica les dades a Wikidata
Concert de gala en honor del hereu rus al tron, a Venècia el 1782 (l'any que morí Anna Maria). Les jovenetes músics dels quatre "ospedali" de Venècia interpretaren una cantata.

Anna Maria dal Violí (1696, Venècia - 1782, Venècia) va ser una violinista italiana i mestre de violí. Va ser alumne d'Antonio Vivaldi a l'Ospedale della Pietà. Fou l'alumna preferida de Vivaldi que va compondre per a ella més de 30 concerts, tant per a violí solista com per la viola d'amore. Altres compositors com Brusa, Mauro D'Alay (o Alai) i Giuseppe Tartini també van compondre obres per a ella.[1]

Ella no només va ser "Anna Maria dal Violin" sinó "Anna Maria della Pietá". Johann Mattheson (1681-1764), probablement uns de pioners de la crítica musical, la va conèixer a Itàlia i l'esmenta en la seva "Critica Musica" (Hamburg-1722-1725).[1] "Primo violino d'Itàlia", aquesta brillant violinista veneciana és la que apareix més citada en els tractats i cròniques del segle XVIII.[2] En un poema anònim escrit cap a fins de 1730, titulat "Sopra le putte della Pieta di coro", s'esmenta que la cèlebre "Anna Maria" sonava (tocava) a més del violí, la tiorba, la viola d'amore, el clavecí, el llaüt, el violoncel i la mandolina.[1]

La vida[modifica]

Anna Maria dal Violin[3] apareix en els arxius de la Pio Ospedale della Pietà de Venècia, i sense un cognom familiar, ja que la majoria de les alumnes eren orfes. L'internat era un conservatori de música per a les nenes afiliades, famós en la seva època per la tasca musical del virtuós violinista i compositor Antonio Vivaldi i per músics brillants con la seva alumna Anna Maria. Segons Michael Talbot, Anna Maria apareix tres vegades en les actes de la Pietà esmentades: 1712, 1720 i 1722.[4] El 22 de setembre de 1712, amb només 16 anys, obtenia permís per acompanyar a altres quatre alumnes, a tocar a San Francesco della Vigna, l'església per a la qual Andrea Palladio, el mes famós arquitecte de l'època, va construir la façana en 1562.[1] El 1720, a l'edat de 24, ella és anomenada ja "Maestra".[4] Això significava que les noies més grans podien arribar a ensenyar a noies més joves i guanyar alguns diners.

No només va ser una violinista, sinó que també tocava el violoncel, al tiorba, el llaüt, la mandolina, el clavecí i la la Viola d'amore.[5] Vivaldi va compondre 31 concerts per a violí[6] i, almenys, dos concerts per a la viola d'amore.[7] Aquests darrers concerts apareix la referència en el títol, ja que es llegeixen les inicials "AMore" ("AM" majúscules), que són les corresponents a Anna Maria.[8] Alguns d'aquests concerts formen part de la Quaderno musicale di Anna Maria del Violin, un llibre de mitjans de la dècada de 1720 que conté les principals parts per a violí de 31 concerts.[2]

La fama[modifica]

Des de 1703, sota el mestratge d'Antonio Vivaldi, professor de violí, compositor i mestre di concerto de l'Ospedale della Pietà, i amb intèrprets com Anna Maria, els concerts d'aquesta institució foren molt atractius per al públic, i un referent cultural de Venècia.[9] Com a violí solista, Anna Maria complia amb les seves tasques els dissabtes i els diumenges a la coneguda església de concerts d'aquest ospedale de Venècia. En la primera de les grans enciclopèdia alemanyes de la música elaborada per Johann Gottfried Walther a Leipzig (1732) apareix el nom d'Anna Maria, juntament amb Dorothea de la Ried, Élisabeth Jacquet de La Guerre ("Jaquier"), Vittoria Raffaella Aleotti ("Vittoria Aleotti") i Barbara Strozzi ("Stroud"), que tenen una entrada com a instrumentistes i compositores.

« Anna Maria <, una italiana a l'Hospital alla Pietà a Venècia, que interpreta al "violí" immensament bé, tan complet, com "delicat". »

Walther dóna com a font per del seu article el testimoni ocular d'un viatge per Itàlia: Des Hofraths Nemeitzens Nachlese besonderer Nachrichten von Italien, p. 61“,[10] mentre que, com un altre exemple, per l'article de la compositora Jacquet de La Guerre, un informe basat en el Mercure Galant de París.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Di Leonardo, Hugo A. «18. La Música Instrumental. “Anna Maria della Pietà”». A la búsqueda de Antonio Vivaldi. © 1996-2018 Mundoclasico.com. [Consulta: 13 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 Raschi, Paola. «Six Violin Concertos for Anna Maria» (en italià). L’Arte dell'Arco, Federico Guglielmo. Suono.it, 13-02-2006. [Consulta: 15 setembre 2018].
  3. El seu nom a Giancarlo Rostirolla: L'organizzazione Musicale nell li'Ospedale Veneziano Della Pietà Al Tempo Di Vivaldi.
  4. 4,0 4,1 Talbot: Antonio Vivaldi. 1985, pàg. 34.
  5. Talbot: Antonio Vivaldi. 1985, p. 34, nota 8 (p. 294).
  6. Michael Talbot: Anna Maria's Partbook. A: Helen Geyer und Wolfgang Osthoff (Hrsg.): Musik an den Venezianischen Ospedali 2004, S. 23–81.
  7. Ryom directori, núm. 393 i núm. 397, pàg.
  8. Talbot: Antonio Vivaldi. 1985, pàg. 188.
  9. Walter Kolneder: Lübbes Vivaldi Lèxic.
  10. Vegeu Walther 2001: Musicalisches Lexicon oder Musicalische Bibliothec. S. 38.
  11. a.c. im Decembre-Monat, p. 80. Siehe Walther 2001, S. 294.

Bibliografia[modifica]

  • Michael Talbot: Antonio Vivaldi. Der Venezianer und das barocke Europa, Leben und Werk. Deutsche Ausgabe Stuttgart 1985 (englische Originalausgabe London und Melbourne 1978), ISBN 3-421-06285-4.
  • Michael Talbot: Anna Maria’s Partbook. In: Helen Geyer, Wolfgang Osthoff (Hg.): Musik an den Venezianischen Ospedali/Konservatorien vom 17. bis zum frühen 19. Jahrhundert. Centro tedesco di Studi Veneziani, Rom 2004, S. 23−81.
  • Micky White: Scenes from the Life of Anna Maria „dal Violin“. A: Helen Geyer, Wolfgang Osthoff (Hg.): Musik an den Venezianischen Ospedali/Konservatorien vom 17. bis zum frühen 19. Jahrhundert. Centro tedesco di Studi Veneziani, Rom 2004, S. 83–111.
  • Giancarlo Rostirolla: L'Organizzazione Musicale Nell'Ospedale Veneziano Della Pietà Al Tempo Di Vivaldi. A: Nuova Rivista Musicale Italiana. Band XIII, 1979, S. 168–195.
  • Johann Gottfried Walther: Musicalisches Lexicon oder Musicalische Bibliothec. Leipzig 1732. Neusatz herausgegeben von Friederike Ramm. Bärenreiter, Kassel 2001, ISBN 3-7618-1509-3, Artikel Anna Maria, Aleotti Vittoria, Jaquier, Ried Dorothea vom, Strozza Barbara.
  • Walter Kolneder: Lübbes Vivaldi Lexikon. Gustav Lübbe Verlag, Bergisch Gladbach 1984, ISBN 3-7857-0381-3.
  • Uta Ruscher: Fiorenza dal Violin - Schicksal eines venezianischen Findels, Lugano 2017

Enllaços externs[modifica]