Johann Mattheson

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJohann Mattheson
Johann Mattheson.jpg
Gravat de Johann Mattheson
Dades biogràfiques
Naixement 28 de setembre de 1681
Hamburg,
Mort 17 d'abril de 1764(1764-04-17) (als 82 anys)
Hamburg
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Activitat professional
Ocupació Compositor, escriptor, director d'orquestra, musicòleg
Gènere Òpera
Moviment Música barroca
Estil Barroc
Mestres Johann Nikolaus Hanff i Johann Theile
Instrument Orgue
Modifica dades a Wikidata

Johann Mattheson (Hamburg, 28 de setembre de 1681 - 17 d'abril de 1764) fou un escriptor, compositor i musicòleg. Treballa en el teatre de la seva ciutat nadiua com a tenor, compositor i director d'orquestra: el 1705 entrà com a secretari al servei de l'ambaixador d'Anglaterra, John de Wich, i, en morir aquest, administrà els afers de la legació. El 1715 fou director de música en la catedral d'Hamburg, però ho hagué de deixar el 1728 per veure's afligit de sordesa. Malgrat això, continuà component sense descans, deixà els seus afers de la legació, escriví i donà lliçons, i fou, finalment, conseller de la legació anglesa i mestre al Ducat de Holstein. A més d'un pianista de mèrit i d'un compositor fecund, fou un crític eminent que contribuí amb els seus escrits a fer que fossin abandonades les antigues teories musicals, amb el que facilità l'accés al sistema modern. Deixà 8 òperes, 24 oratoris i cantates i composicions per a piano, etc., però la seva tasca més notable és la referent a la història i teoria de la música, deixant escrites les obres següents:

  • Das neuröffnete Orchestre (1713);
  • Das beschützte Orchestre (1717);
  • Verithophli Beweisgründer von der Musik (1717);
  • Exemplarische Organistenprobe im Artikel vom Generalbass (1719);
  • Das forschende Orchestre (1721);
  • Réflexions sur l'eclaircissement d'un problème de musique practique;
  • Critica musica (1722);
  • Der neue göttingische aber viel schlechter als die alten lacedàmonischen urteilende Ephorus wegen der hirdenmusik eines andern belehret (1727);
  • Der musikalische Patriot (1728);
  • De eruditione musica (1732);
  • Kerbmelodischer Wissenschaft, bestehend in den auserlesenten Haupt-und Grundlehren der musikalischen Setzkunst (1737);
  • Gültige Zegnisse über die füngste matthesonisch-musikalische hernschrift (1738);
  • Der vollkommene Kapellmeister das ist Gründliche Auzeige aller derjenigen Sachen, die einer Wissen;
  • Können und volkommen inne haben muss, der einer Kapelle mit Ehren und Nutzen vorstehen will (1739);
  • Grundlagen einer Ehrenforte, worin der tüchtigsten Kapellmeister; Komponistew; Musikgelehrten; Tonkünstter (1740);
  • Etwas neues unter der Sonne (1740);
  • Die neueste Untersuchung der Singspiele (1744);
  • Das erlänteter Selah (1745);
  • Behauptung der himmlischen Musik aus den Gründen der Vernunft (1747);
  • <Aristoxeni junioris phthongologia systematica> Versuch einer systematischen Klanglehre (1748);
  • Mithridat wie der den Gift einer welschen Satire gennant <La Musica> (1748);
  • Bewärhte Panacea (1750);
  • Wahrer Begriff des harmonischen Lebens, der Panacea zweite Dosis (1750);
  • Sieben Gespräche der Weisheit und Musik samt zwei Beilagen, als die dritte Dosis der Panacea (1751);
  • Die neu angelegte Freudenakademie (1751);
  • Philologisches Tresespiel (1752);
  • <Plus ultra> ein Stückwerk von neuer und mancherlei Art (1754);
  • Georg-Friedrich-Haendels Lebensbechreibug (1761).

Bibliografia[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Mattheson Modifica l'enllaç a Wikidata