Consell Insular de Mallorca
El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca. Va ser creat l'any 1978 arran de l'aprovació del règim de Consells Insulars i instituït oficialment segons el que acorda l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983. Està regulat per la Llei de Consells Insulars i la legislació de règim local, en funció de si les seves competències deriven de l'estatut o de les pròpies d'una diputació provincial, de la que n'és el seu equivalent insular.
Els consellers electes, des de la seva creació i fins a l'any 2007[1] eren triats de la mateixa candidatura presentada per cada partit a la circumscripció de Mallorca per a les eleccions al Parlament de les Illes Balears. És a dir, hi havia una única llista de cada formació política per a les dues institucions; si bé existia un mecanisme de renúncies que permetia als electes pertànyer només a una o a l'altra. Però a partir de l'any 2007 els ciutadans elegeixen els consellers insulars de la institució en llistes separades de les del Parlament.
Els òrgans de govern són el Ple, la presidència i el Consell Executiu.
El ple del Consell de Mallorca, està integrat per 33 consellers electes, exerceix la iniciativa legislativa davant el Parlament de les Illes Balears, la funció normativa (singularment els reglaments quan es tracti de competències pròpies del Consell), aprova els pressuposts del consell insular, controla l'acció de govern del consell executiu, elegeix el president i en disposa el cessament i exerceix totes les funcions que li atorguen l'Estatut d'Autonomia, les lleis del Parlament de les Illes Balears i les mateixes normes aprovades pel consell insular.
El president del consell de Mallorca és elegit pel ple entre els seus membres; dirigeix el govern i l'administració insulars, i designa i separa lliurement la resta dels membres del consell executiu, en coordina l'acció i és políticament responsable davant el ple.
El consell executiu serà integrat pel president del consell insular, els vicepresidents i els consellers executius. Sens perjudici de les atribucions conferides a altres òrgans de govern, correspon al consell executiu l'exercici de la funció executiva en relació amb les competències del consell insular. Els consellers executius dirigeixen, sota la superior direcció del president del consell insular, els sectors d'activitat administrativa corresponents al departament que encapçalen.
Aquesta estructura, fixada per l'Estatut, és un híbrid entre una administració corporativa (pròpia de l'administració local) i una administració governamental, en la mesura que correspon al Ple l'aprovació dels reglaments de desenvolupament legislatiu, acte administratiu que normalment és propi d'un govern, cercant un paral·lelisme amb l'acció legislativa (inclosa la possibilitat de presentar esmenes per part dels grups), pròpia d'un parlament. Aquesta característica fa dels consells insulars institucions originals, dotades d'un fort poder polític.
Així mateix el Consell de Mallorca pot tenir comissions delegades del Ple. Singularment destacable és la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric (CIOTUPH), que té àmplies competències executives en aquestes matèries.
Llista de presidents
No. | Nom | Inici | Fi | Partit |
---|---|---|---|---|
1. | Jeroni Albertí i Picornell | 24 d'abril de 1979 | 27 de setembre de 1982 | UCD |
2. | Maximilià Morales i Gómez | 27 de setembre de 1982 | 1983 | UCD |
Jeroni Albertí i Picornell | 1983 | 1987 | UM | |
3. | Joan Verger i Pocoví | 1987 | 7 de juliol de 1995 | PP |
4. | Maria Antònia Munar i Riutort | 7 de juliol de 1995 | 27 de juny de 2007[2] | UM |
5. | Francina Armengol i Socias | 7 de juliol de 2007 | 25 de juny de 2011 | PSIB |
6. | Maria Salom Coll | 25 de juny de 2011 | 4 de juliol de 2015 | PPIB |
7. | Miquel Ensenyat Riutort | 4 de juliol de 2015 | en el càrrec | MÉS |
Composició
El ple del Consell de Mallorca està format per 33 consellers, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Les eleccions insulars del 24 de maig de 2015 varen donar el següent repartiment d'escons:[3]
Partit | Vots | % | Consellers | Cap de llista |
---|---|---|---|---|
PP | 95.110 | 27,78 | 10 | Maria Salom Coll |
PSIB-PSOE | 61.276 | 17,90 | 7 | Francesc Miralles Mascaró |
MÉS | 59.344 | 17,30 | 6 | Miquel Ensenyat Riutort |
PODEMOS-PODEM | 49.108 | 14,34 | 5 | Jesús Juan Jurado Seguí |
El PI | 32.143 | 9,39 | 3 | Antoni Pastor Cabrer |
C's | 24.955 | 7,29 | 2 | Catalina Serra Garcías |
PP | PSIB-PSOE | MÉS | PODEMOS-PODEM | El PI | Ciutadans - Partit de la Ciutadania |
Presidenta: Miquel Ensenyat Riutort (MÉS) |
Departament | Titulars | |
---|---|---|
Vvicepresident primer, Cultura, Patrimoni i Esports | Francesc Miralles Mascaró (PSIB-PSOE) | |
Vicepresident segon, Participació Ciutadana i Presidència | Jesús Juan Jurado Seguí (PODEMOS-PODEM) | |
Territori i Infraestructures | Mercedes Garrido (PSIB-PSOE) | |
Economia i Hisenda | Cosme Bonet Bonet (PSIB-PSOE) | |
Benestar i Drets Socials | Margalida Puigserver Servera (MÉS) | |
Desenvolupament Local | Joan Font Massot (MÉS) | |
Medi Ambient | Sandra Espeja (PODEMOS-PODEM) | |
Modernització i Funció Pública | Carmen Palomino Sánchez (PSIB-PSOE) |
Vegeu també
Notes
- ↑ Les darreres eleccions amb aquest sistema foren el 2003, però el nou procediment no entrà en vigor fins a les primeres eleccions posteriors al nou Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007
- ↑ El 26 de juny de 2007, Munar fou elegida presidenta del Parlament de les Illes Balears, càrrec incompatible amb la condició de conseller insular, per la qual cosa, Miquel Nadal, llavors vicepresident, assumí la presidència de manera accidental fins que es produís l'elecció de Francina Armengol, el 7 de juliol.
- ↑ Resultats electorals al Consell de Mallorca 2015
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell Insular de Mallorca |