Corriol pit-roig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCorriol pit-roig
Charadrius morinellus
Charadrius morinellus male.jpg
Exemplar mascle
Dotterel71.jpg
Il·lustració d'una parella de fuells de collar (circa 1905)
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família Charadriidae
Gènere Charadrius
Espècie Charadrius morinellus
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims Eudromias morinellus (Linnaeus, 1758)
Distribució
Charadrius morinellus distr..png
Distribució geogràfica del fuell de collar: àrea de cria (taronja) i àrea d'hivernada (blau).
Modifica dades a Wikidata
Mascle amb pollets
Niu d'un corriol pit-roig

El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Charadrius morinellus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 20-22 cm de llargària total.
  • Plomatge més variat (blanc, gris i bru, amb la part baixa del pit de color marró ataronjat), a l'estiu, que no pas els altres corriols, tot i que a l'hivern es fa més grisenc.[1]
  • Potes de color groc.
  • Bec curt i negre.
  • La femella és més grossa i acolorida que el mascle.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Charadrius morinellus

Cria a la tundra àrtica d'Euràsia (des de Noruega fins a Sibèria) i a les muntanyes del mateix continent (Escòcia, els Alps i els Pirineus). Als Països Catalans nia localitzadament a la Cerdanya, Andorra, Vall de Ribes, etc., al voltant dels 2.000 m d'altitud, en prats alpins on coincideix amb la perdiu blanca.[2] Fa el niu al sòl, hi pon 2-4 ous i és el mascle qui s'encarrega de covar-los durant quatre setmanes[3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja de nit i a trenc d'alba insectes (coleòpters i mosques sobretot), aràcnids i altres invertebrats com ara caragols i cucs.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Hiverna en una estreta franja semidesèrtica que va des del Marroc fins a l'Iran.

Costums[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans és migrador i estiuenc.

Conservació[modifica | modifica el codi]

Es troba amenaçat per la desaparició del seu hàbitat a causa del desenvolupament del turisme hivernal (estacions d'esquí i urbanitzacions) i a la caça il·legal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Catalana. (català)
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50. ISBN 84-315-0434-X.
  3. «Pluvier guignard - Charadrius morinellus». (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]