Corts de Montsó (1289)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentCorts de Montsó
Tipus Corts forals valencianes i Corts Catalanes
Modifica dades a Wikidata

Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França. El rei, des de Barcelona, el 6 de setembre, torna a convocar-les per al 29 del mateix mes, dia de Sant Miquel, i novament avisa els estaments catalans i aragonesos, i potser valencians, ja que representants de l'estament reial de València eren a l'assemblea.[1]

Se celebraren en els mesos d'octubre i novembre de 1289, a l'església de Santa Maria de Montsó. Per l'assistència foren unes Corts Generals de la Corona d'Aragó, les primeres, convocades per aconseguir recursos per a poder sostenir les guerres amb França i Castella.[2] Per l'activitat legisladora foren únicament unes Corts Catalanes.[3]

De la participació dels representants valencians sols es coneix una disputa amb els aragonesos per la qüestió foral, l'avançament del pagament del monedatge de tot el regne, de 1291 a 1289,[3] i l'establiment d'una cisa a les ciutats reials i als territoris de l'Església.[4]

En aquestes Corts Catalanes s'hi va dur a terme una important tasca legislativa: s'hi van promulgar trenta-cinc constitucions que dotaren a Catalunya d'estructures administratives sòlides.[5] Entre els diferents temes tractats, destaquen, les mesures de control sobre els oficials reials; qüestions judicials i conflictes jurisdiccionals segons l'ordre social del jutjat, la prohibició d'establir normes en contra de les constitucions i dels privilegis o costums de les poblacions; l'establiment d'exàmens per a exercir com a advocat, metge, cirurgià i notari; la inalienabilitat del regne de Mallorca, i la confirmació dels privilegis i constitucions establerts durant els regnats anteriors.[6]

Quan es publicaren les constitucions, el 7 de novembre, els catalans i mallorquins van oferir l'ajut econòmic al rei.[5] El servei al rei consistia en una cisa triennal de caràcter general, afectant a tots els estaments del regne de Mallorca i de Principat de Catalunya,[7] i la recaptació i la gestió aniria a càrrec de representants dels propis estaments.[8]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]