Crisoberil

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:19, 9 abr 2016 amb l'última edició de Yuanga (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCrisoberil
Chrysoberyl-119749.jpg
Fórmula químicaBeAl₂O₄ Modifica el valor a Wikidata
Epònimor i beril·le Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBrasil
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BA.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.BA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.2.9.1
Heys7.4.4
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacialspace group Pbnm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colortons verds, verd maragda, blanc verdós, verd groguenc, marró verdós, groc, blau
Fracturairregular, desigual, concoïdal
Tenacitatfràgil
Duresa8,5
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,75(1) g/cm3 (mesurada); 3,69 g/cm3 (calculada)
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 70°, calculat: 72°
Impureses comunesFe, Cr, Ti
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1789

El crisoberil és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del grec χρυσός, daurat, i βήρυλλος, beril, en al·lusió al seu color.

Característiques

El crisoberil és un òxid de fórmula química BeAl2O4. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls tabulars en {001} o cristalls prismàtics curts al llarg de [100], de fins a 22 centímetres; prominentment estriats en {001}.[1] La seva duresa a l'escala de Mohs és 8,5. El seu anàleg amb crom s'anomena mariinskita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el crisoberil pertany a "04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb cations de mida petita i mitja" juntament amb la manganostibita.

Varietats

L'alexandrita és una varietat gemma de color verd, degut al seu contingut en crom, que mostra canvi de color sota la llum natural i artificial, de verd a color ametista. Rep aquest nom en honor del tsar Alexandre II de Rússia.[2] La crisolita de Ceilán és el nom que rep el crisoberil groc daurat més comercial.[3] La cymofana és una varietat opalescent, la qual exhibeix una xatoyància blavosa que és causada per cavitats similars a tubs microscòpics o inclusions aciculars de rútil en una orientació paral·lela a l'eix c.[4]

Formació i jaciments

És característica d'algunes pegmatites de granit associades amb esquistos de mica d'alt grau o zones de reacció en roques ultramàfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, moscovita, albita, beril, columbita, turmalina, topazi, cianita, estaurolita, fenaquita, apatita o fluorita.[1] Va ser descoberta l'any 1789 al Brasil.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Chrysoberyl» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 abril 2016].
  2. «Alexandrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
  3. «Ceylonese Chrysolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
  4. «Cymophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crisoberil