Crisoberil
 Crisoberil | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | BeAl₂O₄  |
| Epònim | or i beril |
| Localitat tipus | Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.07 |
| Dana | 7.2.9.1 |
| Heys | 7.4.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | grup espacial Pbnm |
| Color | tons verds, verd maragda, blanc verdós, verd groguenc, marró verdós, groc, blau |
| Fractura | irregular, desigual, concoïdal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 8,5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,75(1) g/cm3 (mesurada); 3,69 g/cm3 (calculada) |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 72° |
| Impureses comunes | Fe, Cr, Ti |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1789 |
| Símbol | Cbrl |
El crisoberil és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del grec χρυσός, daurat, i βήρυλλος, beril, en al·lusió al seu color.
Característiques
El crisoberil és un òxid de fórmula química BeAl2O4. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls tabulars en {001} o cristalls prismàtics curts al llarg de [100], de fins a 22 centímetres; prominentment estriats en {001}.[1] La seva duresa a l'escala de Mohs és 8,5. El seu anàleg amb crom s'anomena mariinskita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el crisoberil pertany a "04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb cations de mida petita i mitja" juntament amb la manganostibita.
Varietats
L'alexandrita és una varietat gemma de color verd, degut al seu contingut en crom, que mostra canvi de color sota la llum natural i artificial, de verd a color ametista. Rep aquest nom en honor del tsar Alexandre II de Rússia.[2] La crisolita de Ceilán és el nom que rep el crisoberil groc daurat més comercial.[3] La cymofana és una varietat opalescent, la qual exhibeix una xatoyància blavosa que és causada per cavitats similars a tubs microscòpics o inclusions aciculars de rútil en una orientació paral·lela a l'eix c.[4]
Formació i jaciments
És característica d'algunes pegmatites de granit associades amb esquistos de mica d'alt grau o zones de reacció en roques ultramàfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, moscovita, albita, beril, columbita, turmalina, topazi, cianita, estaurolita, fenaquita, apatita o fluorita.[1] Va ser descoberta l'any 1789 al Brasil.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Chrysoberyl» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ «Alexandrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ «Ceylonese Chrysolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑ «Cymophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crisoberil |