Croada noruega

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgCroada noruega
Croades
El camí que va prendre Sigurd I cap a Jerusalem i Constantinoble (línia vermella) i de tornada a Noruega (línia verda) segons l'Heimskringla.
El camí que va prendre Sigurd I cap a Jerusalem i Constantinoble (línia vermella) i de tornada a Noruega (línia verda) segons l'Heimskringla.
Data 1107-1110
Localitat Península Ibèrica, Illes Balears i Palestina
Resultat Victòria noruega i creació d'alguns dels Estats croats
Bàndols
Regne de Noruega
Regne de Jerusalem
República de Venècia
Almoràvits
Dinastia fatimita
Comandants en cap
Sigurd I de Noruega
Balduí I de Jerusalem
Ordelafo Faliero
Forces
5000 homes i 60 galeres


La croada noruega fou una croada que començà el 1107 i acabà el 1110. Va coincidir amb la finalització de la Primera Croada, i va ser liderada pel rei noruec Sigurd I. Sigurd fou el primer rei europeu que anà a una croada a Terra Santa i va guanyar tote les batalles. La croada noruega sembla haver actuat de forma molt semblant a les incursions víkingues primitives, tot i que els objectius dels noruecs van ser força diferents aquesta vegada.

Viatge a Jerusalem[modifica]

De Noruega a Anglaterra (1107-1108)[modifica]

Sigurd I i els seus homes van sortir de Noruega a la tardor de 1107 amb seixanta naus i prop de 5.000 homes. Aquella tardor van arribar a Anglaterra, on regnava Enric I. Sigurd i els seus homes hi romangueren fins passat l'hivern, i a la primavera de 1108 continuaren cap a l'oest.[1]

A la península Ibèrica (1108-1109)[modifica]

Després de diversos mesos arribaren a la ciutat de Santiago de Compostel·la, on un senyor local va permetre'ls de passar-hi l'hivern. Això no obstant, quan arribà l'hivern va haver-hi manca d'aliments, per això el senyor es negà a vendre'ls aliments i productes. Sigurd aleshores va reunir el seu exèrcit, atacà el castell i el saquejaren.

Durant el viatge, els noruecs van topar-se amb una flota de galeres víkingues que estaven cercant vaixells per robar. Sigurd va fer via directe als pirates i n'assaltaren els vaixells. Després d'un curt període de lluita tots els pirates havien estat assassinats i Sigurd n'adquirí els navilis.

Més endavant van arribar al castell musulmà a l'Àndalus, a l'actual ciutat portuguesa de Sintra. Hi prengueren el castell i mataren tots els homes, ja que s'havien negat a ser batejats. Navegaren cap a Lisboa, una ciutat "mig cristiana mig infidel", que hom deia que es trobava a la frontera entre la zona cristiana i la zona musulmana d'Ibèria. Hi guanyaren llur tercera batalla i aconseguiren grans tresors.[2]

Llur quarta batalla la varen guanyar a la ciutat d'Alkasse (possiblement una referència a Al-Qasr).[3]

A les Illes Balears (1109)[modifica]

Article principal: Batalla de Formentera (1109)

Després d'una altra batalla victoriosa contra els pirates quan navegaven per l'estret de Gibraltar s'embarcaren cap a la Mediterrània i arribaren a les Illes Balears. Els cristians consideraven les Balears en aquella època un refugi de pirates i esclaus. Les ràtzies dels noruecs també són el primer registre dels atacs cristians als enclavaments musulmans de les illes Balears (tot i que ja s'havien produït atacs més petits abans)[cal citació].

El primer lloc on van arribar va ser Formentera, on es trobaren amb un gran nombre de Blåmenn i Serkir (sarraïns). El curs de la lluita és el més detallat de tota la croada gràcies a fonts escrites i, possiblement, podria ésser l'esdeveniment històric més notable de la història de la petita illa. Després d'aquesta batalla els noruecs suposadament van adquirir els majors tresors. A continuació atacaren Eivissa i Menorca[2] i, en tots dos llocs van vèncer. Els noruecs semblen haver evitat atacar l'illa més gran de l'arxipèlag, Mallorca, molt probablement perquè aleshores era el centre d'un pròsper i ben fortificat regne de taifes independent.

A Sicília (1109-1110)[modifica]

A la primavera de 1109 arribaren a Sicília, on foren rebuts pel comte Roger II que hi governava tot i tenir només 13 anys.

A Palestina (1110)[modifica]

L'estiu de 1110 van arribar finalment al port d'Acre i es dirigiren a Jerusalem, on van reunir-se amb el governant croat Balduí I, que l'any anterior havia pres Trípoli i Beirut. Van rebre'ls amb una bona benvinguda i Balduí acompanyà Sigurd fins al riu Jordà, i així tornaren a Jerusalem.

Sidó (1110)[modifica]

El rei Sigurd i els seus homes viatjant cap a Miklagard per Gerhard Munthe.

Més endavant Sigurd tornà als seus vaixells a Acre, i quan el rei Balduí I es va aixecar contra els pagans (musulmans) a la ciutat de Sidó (Síria), Sigurd i els seus homes l'acompanyaren en el setge, on la ciutat fou presa el 4 de desembre.[4]

Tornada a Noruega[modifica]

El rei Sigurd I i llurs homes viatjaren per l'interior del continent europeu fins a arribar a la costa sud de Noruega a través de la península de Jutlàndia. El viatge de tornada començà l'any 1110 i cap a començaments del 1113 arribaren a casa.

Referències[modifica]

  1. Riley-Smith, 1986, p. 132
  2. 2,0 2,1 Pryor, John H. Logistics of Warfare in the Crusades (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2006, p.252. ISBN 0754651975. 
  3. Gary B. Doxey (1996), Norwegian Crusaders and the Balearic Islands, estudis escandinaus, 10–1
  4. Lev, Yaacov. State and society in Fatimid Egypt (en anglès). BRILL, 1991, p.109. ISBN 9004093443.